A continuació hi trobareu tres tipus d’informacions:
·
Comentaris
de cada pregunta, amb una mostra d’algunes de les millors respostes que alguns
de vosaltres heu donat.
· 2 gràfics:
el de la quantitat d’exàmens que han tret EXCEL·LENT, NOTABLE, APROVAT i INSUFICIENT
i la mitjana de paraules per falta segons la nota.
·
La llista
amb la vostra nota i la quantitat de paraules per falta que vau fer.
·
Algunes dates importants.
Comentaris de cada pregunta, amb una mostra d’algunes de
les millors respostes que alguns de vosaltres heu donat.
Pregunta 1.
Comenta:
“Cal entendre l’alfabetització com el progressiu domini en la producció i
interpretació de gèneres discursius, és a dir, de textos inserits en contextos
comunicatius i funcionals; l’escola ha d’aprendre a reproduir aquests
contextos.”
Punt calent. Efectivament, alfabetitzar-se és un procés
de domini progressiu de gèneres diversos (pràctics, científics, literaris), un
procés que no s’acaba mai; l’escola si vol alfabetitzar ha de mostrar com
funciona la llengua en el marc de diversos gèneres (cartes, notícies, contes,
etiquetes, etc.); això vol dir que ha de situar sempre els gèneres en relació
als contextos funcionals on tenen sentit.
Resultats. 52 persones heu donat una resposta que va de
l’acceptable a l’excel·lent; exemples d’aquest darrer tipus de resposta:
“L’alfabetització
és un procés progressiu d’apropiació dels gèneres discursius que es generen en
cada esfera de l’activitat humana. Per tant, si a l’escola ens limitem a
ensenyar als alumnes un codi no estem formant persones capaces de llegir i
escriure per viure en la societat (...) Aquests gèneres es produeixen en
situacions funcionals (...) per tant l’escola no pot estar desvinculada
d’aquesta realitat i ha de d’ensenyar a llegir i escriure a partir de contextos
reals (...).”
“Tal i com
ens exposa E. Ferreiro, ensenyar a llegir i a escriure és un procés que
permetrà als infants l’entrada a un món alfabetitzat i per això, el procés
d’alfabetització que s’ha de donar a l’escola ha de contemplar els gèneres discursius
que utilitzem quotidianament (interpretar un mapa, llegir un prospecte, etc.).
M. Fons (...) ens exposa activitats per
contextualitzar l’aprenentatge dels gèneres discursius, que es classifiquen en
activitats d’ús pràctic, d’ús científic i d’ús literari (...) Tal com hem dit a
classe sovint, crear contextos d’aprenentatge significatius pels alumnes és la
millor manera de transmetre’ls els objectius dels seus propis aprenentatges,
possibilitant així una visió funcional de les activitats que estan realitzant
(...).”
“Depenent
del context comunicatiu en el qual es trobi, un text adoptarà les
característiques d’un gènere discursiu o d’un altre. Per exemple, no és el
mateix una carta a un amic que un text científic, ja que el gènere amb el qual
està escrit és diferent. Com a mestres hem d’intentar que els nostres alumnes
dominin un ampli ventall de gèneres discursius, que responen a textos que
pertanyen a diferents contextos. D’aquesta manera podran tenir un domini molt
elevat de la llengua (...).”
“L’alfabetització
és un procés que dura tota la vida i, com indica una de les autores
treballades, nosaltres els universitaris encara estem en aquest procés.
L’escola ha de fer veure als estudiants que la lectura i l’escriptura és usada
en múltiples contextos diaris, és a dir, de forma contextual. Per tant, és molt
important transmetre l’ús real d’aquesta poderosa eina (...).”
Pregunta 2.
Comenta: “La
interacció oral és una bona metodologia per aprendre a llegir i escriure però
no sempre funciona.”
Punt calent. Cal argumentar que no podem reduir la
interacció a simple metodologia i cal argumentar que respon a una manera de
conceptualitzar l'ensenyament i l'aprenentatge.
Resultats:
a) 25 persones teniu 0 punts. Heu equiparat ‘interacció
oral’ i ‘mètode’.
b) 16 persones teniu la màxima puntuació.
c) La resta de persones heu fet respostes molt adequades
però "marejant una mica la perdiu".
Exemples de bona resposta d’alumnes del grup b):
“La
interacció oral respon a una cultura que condiciona la manera de treballar a
l’aula. No és una metodologia perquè no només és una manera de fer, sinó que és
una manera d’entendre l’educació i l’aprenentatge (...) La conversa és un
potent motor d’aprenentatge (...) es pot adaptar a (...) totes les metodologies
existents (...).”
“La
interacció oral no és una metodologia, sinó que tal com hem comentat a les
classes i queda explicat a les valoracions del blog de l’assignatura, és un
canvi cultural que [reclama] fer servir metodologies diverses per tal
d’introduir la interacció oral a classe. Segons Vygotsky aquesta interacció és
el motor del desenvolupament humà (...) La interacció oral funciona sempre i
quan es tingui present que s’ha de promoure la parla exploratòria (...).”
“La
interacció oral no és una metodologia sinó un motor de desenvolupament humà
(...) Si considerem que la interacció és una manera d’entendre l’aprenentatge
(...) buscarem metodologies per fer que la conversa tingui èxit (...).”
Pregunta
3.
Comenta:
“Les fases de l’alfabetització que hem estudiat mostren que és essencial que
els infants treballin des d’un bon principi i d’una manera intensiva
l’associació grafia-so”.
Punt calent. Els estudis sobre el
procés d’alfabetització mostren que l’associació grafia-so és molt costosa;
això suggereix basar l’acció educativa en aquesta relació pot convertir
l’ensenyament en una tasca a la qual l’aprenent no pot atribuir sentit; autors
com M. Fons mostren, en canvi, l’enorme potencial que tenen els enfocaments funcionals
perquè l’alumne progressivament vagi entenent aquesta associació.
Resultats. 46 persones
heu donat una resposta que va de l’acceptable a l’excel·lent; exemples d’aquest
darrer tipus de resposta:
“L’alfabetització comença
abans que l’alumne estableixi una
associació entre grafia i so”.
“Tot i que aquest pensament és
el més extens en el món educatiu i, a més, tot i el mètode d’aprenentatge de
l’escriptura i la lectura que el contempla (el model ascendent), diversos
estudis han demostrat que treballar des d’un bon principi l’associació
grafia-so és un mètode incorrecte i mal plantejat. la idea “cada grafia
representa un so” és molt abstracta per presentar-la als infants que comencen a
introduir-se en el mon alfabetitzat. Hi ha altres elements que componen el text
i que poden donar informació que únicament amb la decodificació del text no es
contemplen. Per aquesta raó és important ensenyar a llegir i a escriure tenint
en compte el context on està situat el text (...)”.
Pregunta
4.
Exposa:
“La Rosa dels Vents fa referència a vuit aspectes clau de l’ensenyament i
aprenentatge de la llengua, especialment de la llengua escrita”.
Punt calent. Calia organitzar de
manera intel·ligible i ordenada la llista i un conjunt d’explicacions de cada
punt.
Resultats. En general s’ha vist que
alguns de vosaltres teníeu una idea força clara de les 8 puntes de la Rosa dels
Vents i que d’altres no les teniu clarament instal·lades.
2 gràfics: el de la quantitat d’exàmens que han tret EXCEL·LENT,
NOTABLE, APROVAT i INSUFICIENT i la mitjana de paraules per falta segons la
nota.
Comentari: dos terços dels alumnes heu aprovat; destaca que la quantitat de
suspensos és inferior a la suma de les dues notes més altes, la qual cosa
indicaria que el nivell de l’aula és força alt. Pel que fa a les paraules per
falta, els resultats mostren que hi ha una relació directa entre el resultat de
la prova i el nivell de domini de la llengua escrita. Mostren també que el vertiginós
nivell dels exàmens amb nota més alta (299 paraules per falta) no ens ha d’impedir
de veure que la mitjana de gairebé 100 paraules per falta dels exàmens suspesos
indica una clara millora: recordeu que la mitjana de la classe era fa uns mesos
de 54 paraules per falta. [Disculpeu que les imatges dels gràfics hagin quedat lleugerament tortes].
La llista amb la vostra nota i la quantitat de paraules
per falta que vau fer.
nota
|
paraules per falta
|
niu
|
8,5
|
93
|
1331849
|
5,25
|
119
|
1337957
|
7,5
|
645
|
1334981
|
9,25
|
144
|
1335570
|
7,25
|
340
|
1333326
|
7,25
|
99
|
1334538
|
2,75
|
85
|
1332074
|
4
|
68
|
1259126
|
3
|
67
|
2149744
|
1,25
|
27
|
1331914
|
7
|
31
|
1334843
|
3
|
85
|
1335253
|
NP
|
NP
|
1332536
|
9,25
|
109
|
1337787
|
7
|
450
|
1333464
|
4,5
|
80
|
1338342
|
7
|
93
|
1273976
|
7,25
|
91
|
1330117
|
3,25
|
133
|
1306164
|
9,25
|
203
|
1334041
|
2,75
|
53
|
1335169
|
NP
|
NP
|
1356091
|
9,25
|
133
|
1333354
|
7
|
171
|
1332671
|
0
|
0
|
1303672
|
1,25
|
46
|
1332882
|
0
|
0
|
1306929
|
2,75
|
52
|
1330625
|
8,75
|
147
|
1333081
|
7,75
|
59
|
1331725
|
5
|
45
|
1360618
|
10
|
124
|
1338300
|
8,75
|
187
|
1311213
|
6,25
|
237
|
1338165
|
10
|
218
|
1331185
|
4,75
|
53
|
1331985
|
3,75
|
53
|
1335415
|
8,25
|
160
|
1329702
|
6,5
|
63
|
1331059
|
1,25
|
79
|
1329753
|
5,5
|
148
|
1334680
|
7,75
|
82
|
1337522
|
4,5
|
54
|
1332042
|
8
|
103
|
1331883
|
9,75
|
786
|
1219389
|
2,25
|
71
|
1335249
|
10
|
450
|
1334781
|
4,5
|
139
|
1330792
|
3,5
|
141
|
1333744
|
6,75
|
169
|
1331784
|
5,75
|
77
|
1334168
|
9,5
|
328
|
1331878
|
4
|
435
|
1332522
|
7,75
|
170
|
1337815
|
6
|
199
|
1198051
|
3
|
49
|
1335061
|
4,5
|
202
|
1212519
|
6,5
|
54
|
1338257
|
5,25
|
223
|
1252360
|
9,75
|
489
|
1330686
|
NP
|
NP
|
1272810
|
6,25
|
34
|
1333183
|
9,5
|
310
|
1332038
|
0,75
|
27
|
1329804
|
3,75
|
96
|
1305720
|
8,75
|
175
|
1195615
|
2,75
|
69
|
1331906
|
8,5
|
171
|
1278127
|
6,25
|
75
|
1334807
|
8
|
120
|
1337304
|
7,25
|
97
|
1331258
|
8,5
|
698
|
1330547
|
4,5
|
43
|
1332787
|
Algunes dates importants.
-
Dilluns, 7 de juliol, de 15:00 a
16:30, despatx G5-131; tutoria.
-
Dimarts, 8 de juliol, de 17:00 a
18:30, aula 31: prova.
-
Dimecres, 9 de juliol, de 15:00 a
17:00, despatx G5-131; tutoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada