Dictats com contes

Quan se'ns va plantejar a l'aula que penséssim en una vivència positiva sobre l'aprenentatge d'una llengua, vaig recordar les classes de llengua castellana que feia quan cursava 3r i 4t de primària. El que recordo és que cada mes, crec que era, treballàvem una lectura diferent. En especial, me'n recordo el llibre “Los siete enigmas del iris” el qual tenia com a protagonistes dos infants que vivien aventures màgiques.

Tenint en compte aquest context, diverses vegades a la setmana el meu mestre plantejava al grup, preguntes sobre la lectura del tipus:

• Quin és el personatge que més/menys us ha agradat?
• Quina situació ha estat la més divertida? I la més avorrida? I la més interessant?

I a partir del recull d'aquell dia, el mestre seleccionava un dels fragments escollits per nosaltres i representava amb la veu el contingut del fragment. Un cop el llegia i dramatitzava, passàvem a fer el dictat d'aquella part. Tanmateix, recordo que no eren dictats de 7 o 10 línies com fèiem a català sinó, que eren dictats de gairebé mitjà pàgina.

En definitiva, trobo que la manera que fèiem els dictats em cridava molt l'atenció i feia que m'impliqués més i per això, considero que escric bastant millor el castellà.

                                                                            Font