UNA BONA EXPERIÈNCIA RELACIONADA AMB EL LLENGUATG

Pensant en les meves experiències amb el llenguatge al llarg de la meva vida estudiantil, i em costa recordar una experiència que fos bona, per mi, ja que principalment les llengües no han sigut el meu fort, i en especial la llengua catalana que no vaig tindre una relació molt fluida amb aquesta els primers anys de la meva vida, doncs el meu cercle de petit era castellà parlant i fins tercer de l’EGB, no vaig tindre les classes quasi integres en català.

És a dir que d’experiències no bones podria explicar moltes, en canvi de bones vaig una mica escàs.

Però de les que tinc de bones experiències he de destacar la primera que recordo, encara que aquests en queda molt lluny en el temps i no acabo de tindre molt clara com va ser, però recordo que va ser entre els quatre i cinc anys, a la classe de primer, quan desprès de llegir la cartilla, es deia així la llibreteta on ens ensenyaven a llegir, i el sistema era el sil·làbic, que desprès de fer-me llegir varies pàgines, i amb la felicitació de Don Tomás, el mestre, em vaig adonar que podia llegir, que entenia les paraules, i això em va fer sentir-me molt content i orgullós de mi mateix, doncs fins aquell moment les lletres i paraules no havien tingut molt de sentit per a mi.

Vaig arribar a casa hi ho vaig proclama als quatre vents, (això m’ho recorden a casa dels meus pares moltes vegades, que vaig arribar molt esverat), i el que si recordo es veure el somriure dels pares i els meus germans grans, com em felicitaven.

Encara que siguin poques les experiències positives, aquest record m’acompanyarà tota la meva vida.


Font de la imatge: http://www.wikipekes.com/aprender-la-y-griega.html