Escriure textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible, M. Rosa Gil (2010)

L'autora del text Escriure textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible ens dóna la possibilitat de descobrir una manera de fer diferent alhora de fer escriure textos als alumnes. Durant la lectura de l'article podem observar com es desenvolupa un projecte en base a escriure un text de manera col·laborativa. La manera de sintetitzar aquest article és amb una frase de l'autora al començament de l'article: l'escriptura col·laborativa de textos reals promou la reflexió a l'aula sobre aspectes de significat, ortogràfics, gramaticals i textuals que involucren la competència lingüística dels infants. Aquesta idea de M. Rosa Gil es desenvolupa durant tot el text introduint exemples, maneres de realitzar-lo i com actuen les mestres per tal de que els infants aprofitin i comparteixin coneixements.  

A més d'aquesta idea principal que es desenvolupa durant tot l'article també ens explica com es pot dur a terme en un cicle inicial d'educació primària, ja que ells són tan capaços com la resta a poder produir textos correctes, poder compartir experiències i coneixements i a ser reguladors del seu propi procés d'aprenentatge.

L'escriptura de textos reals en col·laboració dóna als infants la possibilitat de parlar sobre la llengua, que puguin compartir amb els companys els seus coneixements i a poder millorar les seves competències comunicatives i gramaticals. Gràcies a aquest tipus de textos es produeix un millor aprenentatge de la lectura i l'escriptura durant l'etapa escolar i fomenta el seu progrés d'aprenentatge. 

El fet de que el text que han de construir els infants, per parelles, sigui per a un destinatari real fa que els infants tinguin més interès per la llengua i arribar a produir un text perfecte o el millor possible. Tal i com ens diu l'autora, aquest fet provoca una gran motivació a l'aula, s'esforcen per argumentar i reflexionar sobre l'estructura del text, la seva composició i faltes d'ortografia. 

Personalment, després de llegir l'article i analitzar tot el que diu per tal de comprendre millor la manera de fer que té l'autora, crec que és una molt bona eina per fomentar l'aprenentatge de la llengua a l'aula, entre alumnes i de manera individual, ja que, tal i com ens explica, els infants tenen més interès per aprendre, corregir-se, regular-se i comprendre noves normes ortogràfiques i de la llengua. Amb aquest text he pogut comprendre que els infants són capaços de produir textos correctes, respectant les normes i entenent i comprenent la forma i el contingut que ha de tenir. A més, és una bona experiència per a un projecte interdisciplinar, com és en aquest cas, i consider que és molt important saber introduir aquest tipus de participació col·laborativa a l'aula, ja que hi ha una bona cooperació i fomenta la cohesió de grup, ja que entre tots aprenen i es rectifiquen per millorar en el procés. 

Tot i això considero que hi ha unes incògnites que en el text no s'expliciten, com per exemple:

         - Com es pot dur a terme aquests tipus de textos en una altra àrea que no sigui de llengua, com a matemàtiques. 

            - Com funcionaria aquest tipus d'aprenentatge de la llengua en cas de que els infants tinguessin un aprenentatge més semblant i sense gaires diferències o en el cas contrari on la majoria tingués un coneixement de la llengua més inferior al que la resta?

Amb tot això vull dir que és una bona pràctica per a fomentar l'aprenentatge de la llengua, de la motivació i interès per part dels infants a conèixer la manera d'escriure uns bons textos i millorar i afavorir l'alfabetització en l'etapa d'educació primària. 

Font.