"Adelfa"

La meva bona experiència va sorgir quan anava a cinquè de Primària. M'havia de preparar una poesia per citar-la davant de tota la classe i recordo que estava molt nerviosa perquè em feia una mica de vergonya. 

La meva àvia em va ajudar a escollir la poesia. Sempre li ha agradat molt llegir i ha intentat fer-me veure la importància de la lectura. Vam estar tota una tarda buscant llibres fins que em va agradar una. Em va semblar una poesia bonica i dolça. 

Aleshores, vaig començar a assajar i assajar, i ella em deia que si feia gestos em seria més fàcil d'aprendre (tenia raó). 

Mentre l’assajava gesticulant ens vam adonar que hi havia una paraula que no entenia molt bé què volia dir: "adelfa" (baladre en català). En un principi em vaig imaginar que seria una fada (per la tendresa de la lectura i el context), però hi havia alguna cosa que no quadrava. Així doncs, la meva àvia va buscar-ho al diccionari i ... vam descobrir que es tractava d’una flor verinosa!

Gràcies a la meva àvia, la poesia em va sortir bastant bé i encara, a dia d’avui, recordem aquesta anècdota.

Font