 |
| FONT |
Durant l'etapa escolar han passat molts mestres amb diferents maneres d'ensenyar la llengua, algunes més originals, d'altres de més tradicionals però a l'etapa de primària hi va haver una mestra que va aconseguir que els contes fossin diferents per a tots els que estàvem a la classe.
Aquesta mestre va donar un altre sentit a llegir contes, era ella la que els explicava, amb les llums apagades, tots asseguts a la vora i amb ganes de sentir tot el que ens volia llegir. Aquestes ganes apareixien perquè no ens ensenyava ni la portada ni el contingut dels llibres, sinó que els explicava de manera que tothom se'ls havia d'imaginar.
Aquest fet ens sorprenia, ja que fins aleshores ens ho ensenyaven des del principi sense contenir la emoció de com estarien il·lustrats. Mentre que aquesta mestra quan explicava el conte ens feia tancar els ulls i escoltar, només això. Només ho llegia un cop per setmana i jo sempre esperava a que arribés aquest moment tan desitjat, ja que era molt especial per a mi perquè era una experiència única.
Només aquesta mestra escollia llibres amb finals esbojarrats, ens feia dibuixar com imaginàvem els personatges i que penséssim possibles finals i il·lustrar-los. I d'això ja fa anys, va ocórrer a P5.
Aquesta vivència tan màgica va fer que anys després, al llegir llibres que només tenien lletres i més lletres, jo m'imagini tot allò que explica al meu cap, un lloc on no hi ha límit per crear i somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada