Recordo l'Aina

Malgrat haver-hi rumiat bastant, no aconsegueixo recordar un moment específic que hagi marcat la meva experiència a la classe de llengua i literatura durant la meva etapa de primària. La veritat és que els records se'm fan un tant borrosos.

Tot i així, en mirar una mica més endavant el meu recorregut com a estudiant, apareix el record de l'Aina, encarregada de dur a terme la tasca d'impartir aquesta assignatura a quart de la ESO en el meu curs. Recordo que va ser la primera que em va presentar la llengua i, sobretot, la literatura, des d'un punt de vista que fins aleshores ningú m'havia plantejat. Recordo que ens feia treballar molt, o almenys això és el que jo creia, tot i que, en pensar-hi més tard, veig que l'únic que pretenia era treure la mandra per deixar anar la nostra creativitat i crear coses que sortissin de nosaltres, sense intermediaris. Recordo la tendresa amb què ens parlava, la paciència i, alhora, el caràcter quan la classe es desmadrava, la manera d'entrar a l'aula i aconseguir que tots féssim silenci sense que ella hagués d'obrir la boca,... Sembla que sí recordo molt d'ella, i en fer-ho, recordo tot allò que em va aportar i que, si no m'equivoco, des d'aleshores, mai hi havia tornat a caure. Ara me'n adono que des de llavors es va crear un punt d'inflexió en front la meva perspectiva i visió de la llengua i la literatura.