Una bona experiència
La veritat, gaires experiències positives del meu aprenentatge relacionades amb la llengua no en tinc.Pot ser, aquest és un inici molt poc encoratjador, però és la veritat. A la meva època d’estudiant de primària, l'EGB en el meu cas, tot el relacionat amb les llengües volia dir estudiar de valent normes i més normes, i llegir llibres, escollits a dit pel mestre, per fer unes fantàstiques fitxes de lectura, i dic de lectura a seques, perquè la part de la comprensió era inexistent.
Tot i això, jo tenia una bona influència dels meus germans grans, avantatges de ser el petit, que feien que des de ben aviat m’agrades la lectura.
No és fins a arribar a la meva adolescència, que per fi trobo quelcom interessant que puc remarcar sobre el tema que ens demanes. El fet en concret va arribar en el meu quart curs de delineació a l’institut de formació professional. A l'inici d’aquell curs puc dir que va ocórrer un petit miracle, el professor que teníem assignat per impartir les classes de llengua catalana va patir un accident de trànsit, fent-li impossible començar el curs, així que aquell primer trimestre va aparèixer un noi jove, carregat de ganes i motivacions.
Ell sabia que no estaria gaire més d'aquell primer trimestre i ens va plantejar un treball, que tot sigui dit de pas en va semblar una bicoca, basat en un llibre. La feina consistia a fer tots els temes d’aquell primer trimestre, a partir de la lectura de la versió en català del llibre de Susan Eloise Hinton (1971) “That Was Then, This is Now” (Això és una altra història).
![]() |
| Font |
Una de les parts del projecte consistia a realitzar “lectura-fòrums” dels capítols. Aquest fet ens apassionava, perquè utilitzàvem el llenguatge per expressar-nos d'una forma que no havíem fet abans i a més a més, ens preparàvem les intervencions, d’una forma rigorosa, no solament amb la lectura del capítol, sinó també amb la recerca de tota la informació extra sobre el tema de torn que extrèiem d’aquesta lectura setmanal.
Aquest fet va fer, tot i no tenir més aquell professor, que la colla establís la tradició de llegir un llibre de forma col·lectiva per realitzar aquells fòrums literaris que tant ens emocionaven. Per a mi això va fer que aprengues moltes més coses de llengües, i d’altres matèries, és clar, que en gairebé totes les altres classes que havia realitzat al llarg de la meva vida.
Avui dia, de tant en tant, encara continuem amb aquesta tradició.
Enllaços Interessants:
Pagina oficial de Susan E. Hinton
Bibliografia:
Hinton S.E. That was then is now (1971) Puffin Books

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada