Bé,
observant totes les entrades d'aquest bloc, he decidit comentar les següents:
Aquesta entrada m'ha sorprès
molt, ja que hem va passar el mateix, encara que a la inversa.
A la meva escola de
primària la majoria de nens eren castellà parlants, per lo tant, el català no
el dominàvem gaire. Encara que hi havia mestres que et parlaven amb català, ja
que era la llengua vincular de l'escola, molts d'ells et parlaven amb castellà,
ja que era la seva llengua.
A l'hora de fer el
pas cap a l'ESO, vaig tindre molts problemes per poder arribar a parlar bé la
llengua catalana. Vaig anar a un institut on tot, absolutament tot, es parlava
amb català. Al principi hem vaig sentir tímida i ofesa per alguns companys,
encara que a mesura que anava passant el temps, el meu domini per la llengua va
anar augmentant, fins al dia d'avui, que el puc dominar perfectament.
Aquesta entrada ha
sigut molt gratificant pèl que fa a la meva experiència com a nena. M’he sentit
identificada, ja que a la meva escola a l’hora de fer plàstica o en moments d’eufòria
com bé comenta la meva companya, la mestre ens posava música per tal de
calmar-nos.
Com bé diu el dit “
la música amansa a las fieras “, puc afirmar que és de ben certa.
A l’hora d’escolar la
música, agafàvem, ens asseiem tots correctament al nostre lloc indicat, i realitzàvem
les activitats que ens deia la mestre.
Considero que es una
bona tècnica per recompensar als alumnes si realitzen adequadament les feines o
bé en aquest cas com a eina relaxant. He
pogut comprovar realitzant les pràctiques com a educadora que aquest mètode, a
hores d’ara es continua realitzant, i n’estic totalment orgullosa.
La importància del
diàleg entre iguals com a base de l’aprenentatge significatiu:
Remalco aquest
artícle ja que m’ha agradat molt la forma com ho explica i quins són els punts claus
del tema.
Trobo interessant el
tema sobre els diàlegs a l’aula desde la perspectiva sociocultural, on hi han nocions
de bastida i parla exploratòria, ja que la idea principal d’això és fomentar l’autonomía
individual i el pensament del nen, i no pas el transmetre i ensenyar
coneixaments.
Com bé diu la meva
companya, és important fomentar
les activitats tradicionals de forma productiva per tal de treballar de la
millor manera posible.
Per finalitzar, m’agradaría
comentar una part del llibre de una companya: “ Llegir i escriure “ de
Monserrat Fons.
Aquesta part del
llibre ens parla sobre l’avaluació, on l’explicació comenta que n’hi ha de tres
estils: la inicial, la formativa i l’additiva.
Bé, segons aquestes
avaluacions, considero que cada mestre ha de tenir la seva pròpia valoració de
les coses.
Segons la meva
experiència, considero que el fet de avaluar-te amb un número no es factible,
ja que la majoria de contingut après al temps s’oblida, per lo tant, no val la
pena.
Per una altre banda,
he pogut comprovar diversos mètodes d’avaluació més factibles que el típic de
corregir si és correcte o no l’activitat. El mètode d’avaluació positiva.
Consisteix en premiar al nen si l’activitat la fa bé i si no, ajudar-lo en tots
els aspectes possibles fins arribar a la correcció d’aquesta, però mai amb una
nota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada