El missatge de les imatges

INTRODUCCIÓ

A continuació es presenta un treball sobre l’observació i anàlisi d’una activitat de lectoescriptura realitzada a una alumna de cicle inicial, més concretament de 2n de primària.

La noia és d’ètnia gitana i és per això que la seva llengua materna és el castellà. Cal afegir que per la seva cultura, la pronuncia d’algunes paraules del castellà no és la correcte. Algun exemple d’aquest fet és: “acabado”, ella ho pronuncia “acabao”. Aquest fet es veurà reflectit posteriorment en l’activitat d’escriptura que va realitzar.

Pel que fa l’escola, es troba a un barri marginal de Sabadell, Can Puiggener. El centre està lluitant per evitar que es converteixi en un Caeb, i té en marxa un nou projecte educatiu per tal de vetllar per la formació dels seus alumnes i que puguin obtenir un bon futur.

Dins d’aquest projecte educatiu els alumnes tenen el paper principal, ja que tot està organitzat al voltant d’ells per tal que el seu aprenentatge sigui més significatiu ja que és més autònom, el docent només te la funció de guia i proporcionar ajudar als alumnes quan ho necessitin.

Al cicle inicial, al curs en el que es troba l’alumna a la que hem realitzat l’activitat, treballen per racons, i un d’aquests és el de lletres. Aquest és el treball que realitza l’escola envers l’escriptura. En aquestes sessions els nens i nenes de la classe dividits en tres grups (4 nens  per grup aproximadament) realitzen diverses activitats relacionades amb l’escriptura. En aquestes classes la nena en qüestió destaca per sobre dels companys, acaba les feines sempre i les realitza correctament. En aquest taller es realitzen jocs que requereixen escriure, cal·ligrafies, grafismes per a perfeccionar la psicomotricitat fina, s’escriuen cartes o correus electrònics... tot i això, i la gran capacitat de la nena, ens agradaria dir que fora del context escolar la relació amb l’escrit és quasi inexistent.

A més, la nena va comentar que li agradava llegir i que acostuma a fer aquesta activitat però sempre dins de l’escola. Fora és més difícil per les mancances que tenen les famílies d’aquest barri i, també, a causa de la seva cultura. Aquesta dedicació a la lectura la va adquirint diàriament a l’escola a la que assisteix, ja que hi ha un moment (30 minuts aproximadament) on els nens i nenes de la classe trien un llibre de la biblioteca d’aula  i de forma individual el llegeixen. Aquest moment no és respectat per tots els alumnes per igual, aquesta nena no només el respecta, sinó que el gaudeix.

DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT

Primer de tot cal esmentar que es va utilizar el llibre de "El soldadito de plomoa", de Jörg Müller. Vam escollir aquest llibre perquè consideràvem que al no tenir text, només imatges, seria més atractiu per la nena i l'ajudaria a descriure millor el que observava. Tot i així, l'inconvenient que veiem posible a l'utilitzar aquest llibre era la possibilitat que l'alumna no establís un fil conductor a la historia.

L’activitat que nosaltres vam proposar tenia com a objectius principals la lectura d’imatges, la capacitat  sintetitzadora i el domini de l’escriptura.  A continuació presentem les dades necessàries per conèixer com va funcionar i en que consistia la nostra activitat:

• Lloc on es va realizar: aula d'escola on només estàvem nosaltres i la nena que va realizar l'activitat.
• Duració: 30-40 minuts.
• Material necessari: dos fulls de paper, un bolígraf i el llibre il·lustrar El soldadito de plomo; Müller, Jörg.
• L'activitat es va dividir en dues parts. La primera on es treballava principalment la comprensió de la història explicada mitjançant imatges i l’explicació de forma oral d’aquesta història. En aquesta part, per tant, la nena va haver d’observar el llibre inicialment en silenci,  després va haver d’explicar oralment el que veia i entenia a cada pàgina. La segona part treballava l’escriptura i la capacitat de resum ja que la nena, en una tercera lectura del llibre, va haver de explicar de forma escrita i resumida el que succeïa, és a dir fer un resum de la història.

Aquesta activitat no va ser creada fruit de l’atzar. El primer objectiu que havia de complir es que la lectura i/o l’escriptura es treballessin. En el nostre cas vam optar per la lectura d’imatges ja que vam pensar que ajudaria a la nena a escriure millor posteriorment generant en ella motivació i confiança. Com afirma Montserrat Fonts parlar pot ajudar a escriure bé, és per això que vam trobar oportú realitzar la segona lectura de l’àlbum a la vegada que explicava oralment la història.  Creiem que efectivament aquesta primera part oral va ajudar molt a escriure el posterior resum ja que va redactar aproximadament el mateix que va dir (no totes les paraules).  Com ja hem dit anteriorment un dels objectius era la capacitat de resum per això la segona part de l’activitat consistia en resumir la història però per acomplir aquest objectiu, apart del resum, nosaltres vam guiar mínimament a la nena per trobar els aspectes més rellevants del tema de la història, per ajudar-a així a trobar el fil conductor d’aquesta, amb preguntes com per exemple:  - ¿Piensas que la muñeca i el soldadito tienen alguna relación? – al que la nena va contestar – Claro, són amigos porque han hecho todo el viaje juntos, o bé algunes indicacions, per exemple, abans de començar a mirar el llibre vam llegir el títol, El soldadito de plomo, i va preguntar-li qui creia que seria el protagonista de la història al que ella va contestar – un soldadito – a continuació vam dir-li llavors hauràs de fixar-te on apareix i que fa aquest soldadet durant la història (el soldadet apareix a totes les il·lustracions del llibre).

Per aquests motius i per poder adaptar-nos  a les característiques de la nena en qüestió vam decidir realitzar aquesta activitat per a treballar la lectura i l’escriptura.

ANÀLISI DE L'ACTIVITAT

 

Figura 1. Redacció de l'observació de les imatges.

 

• Color groc: en aquest cas es pot observar com l’alumna fa un agrupament de diverses paraules. Aquest fet ve donat per la pronuncia que realitza ella, i per tant considera que s’escriu tot junt. A més, si veuen reflectides faltes ortogràfiques com “ija”.
• Color vermell: en aquí s’observa com la nena ha separat per síl·labes una paraula. Considerem que aquest fet pot venir donat per la dificultat que pot presentar aquest mot per ella, en el sentit que pot dubtar si va amb “h” o no. És per això que ella mentalment separa la paraula per fer-ne una correcte transcripció i això pot afectar a l’hora d’escriure-la sobre el paper.
• Color verd: en aquestes dues paraules que estan marcades queda reflectit que la nena fa una transcripció de tots aquells sons que són sonors per ella. En canvi, quan hi ha un so que no es pronuncia és com si no existís per ella. És per això que trobem l’absència de la “u” en els mots “juegue” i “juguetes".

Figura 2. Redacció de l'observació de les imatges.

 

• Color blau (rectangle): en aquest cas es pot observar com, la nena, involuntàriament a separat per síl·labes la paraula “agua”. Això ve donat perquè quan ella ho va dir en veu alta, mentre pensava com s’escrivia, va fer una separació sil·làbica i aleshores, a l’hora de plasmar-ho al paper, el resultat va ser aquest. D’altra banda apareix la falta ortogràfica de g/j.
• Color taronja: en aquestes dues paraules volem destacar que, per la nena, no hi ha cap tipus de falta, i és que, si ens guiem per la pronuncia que ella fa de la llengua castellana, el mot esta escrit correctament. Les persones d’ètnia gitana suprimeixen algunes lletres quan parlen i és per això que aquesta alumna a suprimit en aquests dos casos la lletra “d”. Aquest fet no només es produeix en aquestes dues paraules, es dona en totes les que acaben en “-ados”. Per tant, aquesta no l’hem considerat com una falta ortogràfica que ella hagi realitzat equívocament, sinó que realment ella considera que està correcta.
• Color lila: pel que fa a aquest requadre volem destacar dues coses. La primera és l’agrupament de diversos mots en un de sol. Aquest fet ja ha aparegut amb anterioritat en casos anteriors. I el segon és que, l’alumna, com va relacionar la tasca amb l’àmbit educatiu, va haver-hi un moment de l’activitat en el que va canviar d’idioma, del castellà al català. És per això que aquests mots estan redactats en català i hi ha altres oracions complertes en les que s’observa la barreja de tots dos idiomes.
• Color blau (cèrcols): hem volgut destacar aquest fet per parlar de la importància que té el paper d’un mestre/adult pels nens. Com ve diu Montserrat Fonts al seu llibre, els docents són un referent i un model a seguir pels infants. Aquests sempre intenten imitar, en la mesura del possible, el que fan els adults. En aquest cas, l’alumna va observar que, mentre ella realitzava la lectura d’imatges en veu alta, una de nosaltres anava prenent notes i ho feia mitjançant un sistema de numeració com el que ella ha plasmat al paper. Per tant, la nena a l’hora de redactar el que observava a cada imatge, ha anat numerant-les.

D’altra banda, voldríem esmentar el tipus d’ajuda que va necessita l’alumna durant la redacció. Els dubtes que li sorgien eren els típics errors ortogràfics que tenen tots els infants, la distinció entre “g/j” i “b/v”. Quan es donaven aquests casos vam tenir dos tipus d’actuacions:

1. Si la nena ens deixa "x paraula va amb B"? I la paraula si que anava amb B se li deia que si. Això provocava en ella motivació ja que expressava el seu entusiasme per haver recordat correctament com s'escrivia la paraula.
2. Si la nena ens deixa "x paraula va amb "b/v" o "g/j", la nostra contestació era que ho escriguis com ella considerés que era correcta.

CONCLUSIONS

Després de realitzar i analitzar l’activitat amb la nena em pogut extreure diverses conclusions. La primera d’elles té a veure amb el moment evolutiu en el que pensem que es troba i perquè.  La nena es troba al cinquè nivell anomenat el nivell d’escriptures alfabètiques, ja que les faltes que té són principalment ortogràfiques, deixant de banda grans errors sil·làbics.

La segona conclusió està més relacionada amb el significat de la història. Com sabem, llegir és un procés actiu on les experiències del lector tenen molta influència a l’hora de construir el significat del text. La nena va donar un significat diferent al text, en alguns aspectes, dels que l’autor va voler donar : per exemple a la història apareix una nena que creix i deixa de banda les seves joguines (entre elles el soldadet de plom) l’alumna, en canvi, va entendre que la nena a les diferents edats eren tres germanes que compartien les joguines. Retornant al esmentat, la importància del bagatge personal de cada persona per entendre el text d’una o altre forma s’ha de sumar al context. La nena va ser capaç de comprendre el fil conductor de la història i l’argument d’aquesta sense necessitat de que hi hagués text únicament observant les imatges. Podem concloure que no cal un text per arribar a la comprensió d’una història, ja que moltes vegades les imatges donen molta informació.

Per últim ens agradaria fer esment als aprenentatge personals que hem extret d’aquesta experiència i quins han estat els aspectes que més ens han sorprès. Com a aprenentatge personal ens agradaria destacar el fet que la lectura d’imatges és més complexa que la lectura de text. La informació que s’extreu d’un text és més explícita que la informació que s’ha d’extreure de les imatges, ja que aquestes, en moltes ocasions, amaguen missatges importants per la comprensió de la història.  Pel que fa als aspectes més sorprenents d’aquesta experiència  està relacionada amb el nivell d’aprenentatge de la nena a qui vam realitzar l’activitat. Com hem explicat en l’apartat de descripció de la nena aquesta nena és d’ètnia gitana, pertany a un barri molt humil amb un nivell de formació molt baix i on el respecte a l’educació és quasi inexistent. Aquest context dificulta molt que hi hagi un bon desenvolupament del procés educatiu i els aprenentatges que es desprenen de ell. Es per això que veure escriure a aquesta nena durant 25 minuts seguits ja va resultar molt sorprenent però el nivell de l’escrit i el  ritme de desenvolupament que porta és propi de la seva edat però molt  avançat respecte als seus companys ja que, per posar un exemple, nens i nenes de cicle mitjà i superior de la seva escola no saben llegir i escriure. Abans de realitzar l’activitat la nena va ser informada de quina era l’activitat i per a què volíem fer-li. En aquest moment i la seva motivació era màxima al saber que ens ajudava a realitzar un treball universitari. Després de l’activitat la nena va interessar-se per conèixer quins estudis existeixen després del institut, que fins al moment desconeixia. Aquest fet ens va sorprendre molt positivament, ja que els nens i nenes d’aquesta escola, de forma molt majoritària, tenen una visió del seu futur on no estan presents els estudis.

BOTELLA CALBET, MONTSE

Tot allò que arriba a aportar a una persona el fet de tenir la oportunitat de veure com un infant li mostra allò que sap, i més si es tracta d’un professional de l’educació, arriba a ser d’un valor incalculable. Considero que aquesta pràctica és del tot útil i necessària un mínim de cops durant la trajectòria de preparació per a una futura docència. Un infant pot arribar a mostrar molt més del què pot semblar a primer cop d’ull, i més quan se’ls treu de les seves estructures habituals. És per això que hem escollit dur a terme la pràctica de lectoescriptura amb aquest mètode, ja que hem considerat que ens oferia un gran ventall de possibilitats d’anàlisi per la llibertat que mostraria l’alumna a l’hora de fer una activitat “fora de l’habitual”.  Personalment, penso que ha esta del tot encertada. Sota la meva perspectiva de futura docent, a través de la visualització dels vídeos realitzats he pogut aprendre noves maneres d’ajudar a un alumne en procés de desenvolupament del seu nivell de lectoescriptura, entre moltes d’altres coses. A més, el fet d’haver-la realitzat en un centre i a l’alumna en concret envoltada d’unes certes característiques del tot inadequades per al procés, m’ha fet adonar-me’n que, encara que l’entorn correcte és del tot indispensable per ajudar el procés, l’esforç i l’entusiasme per aprendre pot superar tot tipus d’obstacle.

MEDINA PÉREZ, LORENA

La meva valoració d’aquesta activitat de lectoescriptura és positiva. Primerament, per les característiques de l’alumna i el perfil predominant del centre, em preocupava que la nena no volgués dur a terme la tasca, però en canvi ho va fer amb molt d’entusiasme i ganes de fer-ho bé. Aquest fet fa, que una futura docent com jo, vegi que les ganes dels nens són les que et donen forces per tu desenvolupar la teva feina i que per tant, has de buscar aquelles activitats que puguin treure el millor d’ells.

D’altra banda he pogut observar la gran influència que tenen els adults sobre els nens, ja que ella va imitar algunes de les actuacions que nosaltres vam realitzar dins de l’aula.

També m’agradaria destacar la importància que tenen les imatges, ja que moltes vegades ens donen més informació que un text o acompanyen al text i el complementen. És per això que, considero que els docents hauríem de jugar més amb les imatges, ja que són més atractives pels infants i perquè se’n pot extreure molt de suc d’elles i desenvolupar tasques que facin que els nens i nenes tinguin motivació i ganes d’aprendre.

Finalment, és molt important veure com les ganes d’aprendre i la il·lusió dels nens pot fer grans coses i els pot moure a experimentar, investigar i voler saber més sobre un tema. La curiositat dels infants hauria de ser aprofitada per tots els docents per treballar i tenir tota l’atenció dels nens i nenes i així poder aclarir tots els seus dubtes.

PIQUERAS MOYA, MARTA

Després de realitzar aquesta activitat la meva valoració és positiva. En primer lloc gràcies a aquest treball he creat (tot i que de forma poc formal) la meva primera activitat de llengua i la he dut a terme.  A més a més penso que els resultats han estat molt positius. Al llarg del treball em fet esment a les condicions socials a les que l’escola i la nena a qui vam realitzar l’activitat estan sotmesos, per això l’escrit tan ben elaborat propi del cinquè nivell – escriptures alfabètiques i  l’actitud de disposició de la nena em van fer molta il·lusió i ho valoro com el millor del treball. Apart de la il·lusió personal que em pot fer la bona escriptura d’ una nena amb la que he compartit les pràctiques d’universitat i el voluntariat que realitzo actualment (també les meves dues companyes) a quest fet demostra que qualsevol nen o nena es capaç d’avançar si ens adaptem al que demana. Aquesta nena tot i que el seu futur, especialment el laboral, depèn poc de l’escola serà capaç de realitzar tasques com escriure o llegir (entre d’altres) les quals molta gent del seu voltant no són capaços de realitzar.