diumenge, 8 de juny del 2014

Ens anem de colònies





INTRODUCCIÓ

L’activitat realitzada ha sigut a un nen de 6 anys, de la localitat de Ripollet. Actualment, està cursant 1r de primària a l’escola concertada Ramón Fuster. La família és d’origen catalanoparlant, per tant la seva llengua materna i d’us diari tant a casa com  a l’escola és el català, tot i que amb alguns familiars com la seva àvia parla en castellà. Aquest fet dificulta la tasca de la parla i l’escriptura, ja que sovint confon i barreja idiomes sense ser conscient d’aquest fet.

En l’etapa d’infantil, concretament a p3, va iniciar-se en el món de la lecto-escriptura realtzant diverses acivitats. Un dels exercicis principals per dur a terme aquesta tasca va ser passar llista, a partir del qual va aprendre els noms dels seus companys a través del mètode de lectura global. Un altre recurs amb el qual va treballar la lecto-escriptura va ser l’identificació dels noms que hi havia a les taules per ubicar a l’alumnat. A més a més, duia a terme altres activitats com ara cançons, dites relacionades amb mesos i estacions de l’any, conèixer els díes de la semana, la numeració básica amb l’ajuda del calendari, les vocals a arrel de resseguir-les i ubicar-les en el seu propi nom o en el dels seus companys etc. La seva relació amb la lecto-escriptura, s’ha anat aprofundint a mesura que ha anat pujant de curs, a través la realització d'activitats de lectura i escriptura amb un nivell cada cop més complex. En Biel ha anat adquirint nou vocabulari a través de les múltiples interaccions verbals entre els seus companys i també amb els diferents mestres.

Actualment, en el curs on es troba treballa a partir d’un mètode totalment tradicional, ja que l’aprenentatge d’aquest procés és des de una perspectiva passiva, és a dir, que l’alumnat no aprèn per interacció ni amb els seus companys ni amb la mestra. Tot es basa en treballs individuals a partir de la copia i la memorització. Les activitats que realitza en Biel a l'aula són dictats, copies del llibre de text que té per a cada assignatura de llengua, ja sigui català, castellà o anglés, o de textos que escriu la mestra a la pissarra. A vegades també aprenen vocabulari nou a través d'algun joc però sempre seguint les pautes marcades al llibre.

L’activitat que hem dut a terme per poder observar el seu nivell oral i escrit l’hem extret del llibre de Fons Esteve, Montserrat (1999)Llegir i escriure per viure. “Llistes de materials, jocs, activitats, etc.” Ed. La Galera, pàg.(170-173). Aquesta consistia en fer una llista sobre les coses que s’ha d’emportar per anar de colònies amb l’escola, per veure en quina fase d’escriptura es troba el nen. A través d’aquesta treballem diversos continguts relacionats amb la lecto-escriptura com ara: la grafia, el so, el traç, els fonemes … D’altra banda hem considerat que era una activitat adequada per a ell, ja que la pròpia experiència recent d'anar de colònies amb el seu grup classe li podia motivar i facilitar la tasca. A més a més, un cop havia realitzat l’activitat, li hem fet repetir per tal de rectificar i millorar els errors comesos.

L’objectiu de l'exercici escrit és fer que el nen raoni i dugui a la pràctica alguna estratègia per enrecordar-se del que s’ha d’emportar en el cas que anés de colònies al llarg de tres dies. I saber escriure utilitzant les grafies correctes i l'estructura adequada.

 



ANÀLISI DE L’ACTIVITAT

Després de dur a terme  l’activitat funcional descrita anteriorment l’hem analitzat per  saber en quina fase de lecto-escriptura es troba en Biel i quines estratègies i recursos utilitza per  realitzar la tasca que l’hem demanat.

Fent referència als valors, normes i actituds de la tasca realitzada, podem dir que ha sigut una activitat molt motivadora pel nen pel fet d’estar relacionada amb una experiència viscuda durant aquest any amb els companys de classe. Això ha provocat que prengués iniciativa i realitzes el text a partir de la creativitat i espontaneïtat. L’activitat no requeria de gaire material, només bolígraf i paper, però podem dir que ha tingut cura d’aquest, ja que no va rebregar el paper etc.

Per dur a terme l’exercici, el Biel va aplicar una sèrie d’estratègies. La primera va ser la reproducció del fonema, ja que té adquirida la concordança entre fonema i grafia, per tant es capaç de realitzar l’escriptura alfabètica, una altre de les estratègies que hem observat durant el procés de l’activitat és la lectura interior que realitza  de forma analítica  per fer una autocorrecció. L’última estrategia que hem identificat és la manca d’espai que hi ha entre les grafies per evitar la segmentació de la paraula, com quan va escriure la paraula “samarreta” aquesta s’havia de segmentar per falta d’espai, però va decidir escriure-la tota junta i amb lletra cada cop més petita, i al no cabre, va demanar que ens la imaginèssim. Aquest fet, segurament ho fa per desconeixement de la segmentació de síl·labes i per desconeixement de la norma ortogràfica que segmenta les síl·labes al final de marge per continuar una nova línea.

D’altra banda, hem pogut observar que el Biel es troba en la fase d’escriptura alfabètic, ja que ha estat capaç de fer representació gràfica dels  fonemes aïllats i formar paraules segmentades de forma correcta que representin el seu pensament i /o la seva producció oral. D’altre banda, el nen realitza una correspondència estricta d’una lletra per a cada fonema. Progressivament anirà superant els problemes de les síl·labes que no corresponen a l’esquema bàsic consonant + vocal (com per exemple quan escriu “migons” en comptes de “mitjons”)  i també els de paraules que contenen grafies on els fonemes no sonen (per exemple quan escriu “dens” en comptes de “dents” (fins adquirir un domini bàsic de codi d’escriptura on el darrer obstacle serà el de la ortografia.

 

ETAPES/ EDATS
3
4
5
6
7
8
Pre-sil·làbica
X
X
Sil·làbica
X
X
Alfabètica
X
X
X
Ortogràfica
X

Com podem observar en aquesta taula, el Biel es troba en la fase o etapa que li correspon a la seva edat.


La planificació és un aspecte que només es pot analitzar en escriptures de textos o frases espontànies, ja que perquè el resultat sigui coherent, primer d’ha de pensar que es vol dir i com es vol transmetre la informació. En el nostre cas, l’activitat realitzada al ser una llista de paraules aïllades no requeria d’una gran planificació, ja que en aquesta no es pot veure l’estructura del text. Fent referència aquest apartat, només hem pogut observar que el Biel desconeix l’estructura d’una llista, ja que va escriure el llistat d’esquerra a dreta realitzant frases lligades amb la conjunció “i”. Seguidament, vam poder veure un cop li expliquem com és realment l’estructura d’una llista, per punts i realitzant una petita columna amb totes les paraules, com la fa correctament.


Primera llista


foto0412.jpg

 

 

 

 



 
Segona llista





foto0415.jpg
 

 

 









Pel que fa al contingut treballat en l’activitat, hem pogut observar que no es para a revisar els errors per si sol, ni rellegeix el text un cop finalitzada la tasca, som nosaltres els que li hem de demanar que ho faci. D’altra banda, com hem esmentat anteriorment, sí que fa una lectura durant va realitzant la tasca cada cop que escriu una paraula sencera, però no és en aquest moment quan se n’adona dels errors que ha comés, sinó, que és en el moment quan nosaltres li demanem que realitzi la lectura completa de tot el text quan ell corregeix les seves faltes. Aquesta revisió, la fa pronunciant cadascuna de les síl·labes i fonemes, de forma pautada i exagerada. Un exemple molt clar d’’aquest fet, va ser en el moment que li vam fer llegir el text que va composar. En Biel,  en la seva reproducció va escriure “rasall” en compte de “raspall”, en el moment de la lectura ell ho va llegir tal qual ho va escriure i en aquest moment, al veure que les grafies escrites no corresponien al so que realment ha de produir la paraula, ell se’n va adonar de l’error i va contestar: - Li falta una p! no és “rasall” és “raspall” amb p!

També hem de destacar, els diferents  aspectes formals que em tingut en compte a l’hora de dur a terme l’anàlisi del text i que el nen ha utilitzat per a realitzar la llista.

El primer aspecte formal fa referència a l’alineació, de la qual podem dir que és bastant correcte tenint en compte el procés evolutiu en el que es troba, ja que les línees del text són bastant paral·leles i proporcionals. A més a més, ell a l’escola normalment fa ús de llibretes amb paper quadriculat i escriu els seus exercicis amb llapis i goma. En canvi, en aquest cas ha realitzat la seva composició en un foli sense quadricula amb la qual guiar-se i amb bolígraf la qual cosa no li permetia refer el text en el moment que les línies no eren massa rectes.

Pel que fa l’ortografia, hem observat que comet alguns errorsortogràfics, fins i tot 3 en una mateixa paraula, però en relació a la seva edat no és un aspecte amb el que podem ser molt estrictes, ja que encara es troba en el procés d’aprenentatge i no ha assolit un gran nivell ortogràfic, ja que encara no ha passat a aquesta fase.

Un altre aspecte a destacar és la distribució que fa del paper, la qual afirmem que no fa una bona gestió d’aquest perquè no respecta els marges i escriu les paraules massa juntes, sense deixar gaire espai entre elles. A més a més, entre una línia i altre tampoc observem molta separació, la qual cosa fa que algunes de les grafies s’ajuntin entre elles i ni siguin massa clares, sobretot ho podem veure en segon que va realitzar,

L’últim aspecte formal que hem pogut analitzar és la  segmentació de paraules, un contingut que el Biel té assolit i que realitza correctament, sempre i quant aquest no sigui obligatori a causa del poc espai, ja que sinó, com hem esmentat anteriorment amb l’exemple de la paraula “samarreta”, ho evita i prefereix demanar-nos que ens la imaginem abans de separar-la amb un guió pel simple fet de desconèixer aquesta norma.

Finalment, respecte a les habilitats, podem dir que a l’hora d’escriure estem treballant la motricitat fina a través de moviments de rotació i de translació. La rotació, ja que és el moviment que el nen duu a terme per representar les grafies de forma aïllada. I la translació, ja que és la trajectòria que el nen fa per a realitzar l’escriptura continua. Amb l’observació realitzada, hem pogut analitzar diversos elements de cadascun d’aquest moviments. Particularment, el Biel pel que fa al moviment de rotació, podem dir que pressiona molt el bolígraf fent així que l’escriptura sigui més pausada. D’altra banda pel que fa al moviment de translació, el Biel escriu de forma continua sense barrejar al·lògrafs dins la mateixa paraula o frase i sense cometre errors de separació ni inclinació. A més a més, amb aquesta activitat el Biel també desenvolupa habilitats motores, fent us de patrons visoperceptius que li permeten saber com començar les grafies i com continuar-les segons el tipus de lletra emprada.

Fent referència a aquest aspecte, podem observar que el text esta escrit amb lletra lligada, amb la qual sempre realitza els seus textos. A més a més, podem veure que la lletra és gran, sobretot en el primer text, i que les grafies com ara la “l”, “ll”, “b” són altes.



REFLEXIONS INDIVIDUALS


Olga Carrillo

La meva valoració personal sobre  aquest projecte de lecto­escriptura ha sigut molt positiu. La tasca ha estat molt engrescadora quan la fèiem i a més ens ha reafirmat els coneixements que teniem sobre aquest procés. Durant la realització de la tasca, ens hem adonat que ens ajudava a assimilar les fases per les que passa un nen de 7 anys quan  realitzava  l'activitat  que  li  vam propossar,  que  si  no  ho  haguéssim  fet  ens  hauria  costat  més d’assumir-ho..

Hem  tingut  en  compte  les  aportacions  que  fa  l'Emilia  Ferreriro  a  "La  desestabilización  de  las escrituras  silábicas.  Alternancias  y  desorden  con  Pertinencia"  amb  el  nostre  projecte  i  podem afirmar que en el nostre cas no es produeix aquest fenomen de desordre sil·làbic perquè el nostre infant únicament comet un lapsus en oblidar-se una grafia al escriure la paraula "raspall" i a més la corregeix quan la torna a llegir, per tant trobem que en aquest cas tots dos casos són diferents. Aquesta tasca de lecto­escriptura encara que fàcil quan fèiem l’activitat ha sigut més complexa del que semblava quan la desenvolupàvem. Des del meu punt de vista ha estat interessant perquè quan l'havíem  de  desenvolupar  ens  feia  posar  els  nostres  coneixements  i  confrontar  maneres d’interpretar-ho  diferent,  la  qual  cosa  ens  ha  servit  per  arribar  a  una  conclusió  consensuada  i coherent. El  diàleg  ha  estat  un  motor  important  des  del  començament  i  m'ha servit  per  adonar-me  de  la importància que té una activitat senzilla com aquesta i lo motivador que és. La interacció amb els infants és molt enriquidora i aquesta activitat ho ha estat molt.

 

Dani Carreño

Ha sigut una activitat força productiva ja que hem pogut visualitzar quin és el funcionament del procés de la lecto-escriptura i quines estratègies utilitzen per ajudar-se,  tant per escriure com per llegir, i així entendre millor les fases de perfeccionament d’aquest aprenentatge.

Analitzant el vídeo del Biel ens parem a fer una reflexió sobre aquest procés “objecte del nostre estudi” i dels seus objectius. Com diu Emilia Ferreiro, en el seu estudi sobre l’escriptura aquesta és una técnica que fa visible alló audible, és a dir,es produeix un canvi de modalitat sensorial però l’escriptura va molt més enllà de ser una simple técnica ja que entre altres raons l’escriptura és , també, un medi social, és objecte de coneixement té un valor social i produeix reaccions emocionals en el lector. En Biel, com hem remarcat anteriorment es troba en l’etapa alfabètica de l’escriptura, però cal dir, com diu E.Ferreiro que “l’escriptura no és un només un conjunt de formes gràfiques, si no que aquestes formes es combinen entre si a partir de regles precises.” Aquestes últimes , les regles ortogràfiques, es precisament el coneixement que li manca al Biel per a arribar a una alfabetització plena, el que anomenem teòricament etapa ortogràfica.L’alfabetització no és només un instrument de codificació E.Ferreiro diu que erròniament n“l’escola reconverteix didàcticament un complexa objecte cultural en un rudimentari instrument de codificació”.

Tot el sistema escolar hauria de fer una reflexió i s’hauria de plantejar l’ensenyament que és fa de l’escriptura, els seus usos, el seu valor social i cultural i de transmissió del coneixement, i no només com un aprenentatge basat en al codificació.



Esther Martínez



Personalment, aquest treball d’observació de lecto-escriptura a un infant, m’ha sigut molt útil per interioritzar i entendre els processos d’escriptura que duen a terme aquests a l’hora de realitzar un text. Com a futura docent d’infants, crec que és un treball molt interessant, ja que la lecto-escriptura és un procés molt important que s’aprèn en els diferents cicles de primària. A més a més m’ha sorprès el nivell que pot arribar a tenir un infant de 7 anys i les estratègies que utilitzen per adquirir un text lineal i coherent. També he de dir que m’ha sorprès tots els elements que hem de tenir en compte per dur a terme un bon anàlisi i l'important que són tots els detalls. Fent referència al text “Identidades y diferencias en la escritura en papel y en computadora en las primeras etapas del proceso de alfabetización”, de Claudia Molinari y Emilia Ferreiro, estic d’acord que aquest procés actualment pot aprendre a través de diferents recursos, com ara les noves tecnologies, ja que gràcies aquestes els infants també aprenen diferents tipus d’al·lògrafs i l’ús d’eines que en un futur seran primordials. A més a més, aquest tipus de recursos ens ajuda també a nosaltres com a futurs docents a fer petites comparacions, tal com realitzen en el projecte de l’article, i així visionar els punts forts i febles de cada recurs. Finalment, he de dir que tal com diu E.Ferreiro "escriure és construir una representació segons una sèrie de regles socialment codificades; llegir és reconstruir una realitat lingüística a partir de la interpretació dels elements proporcionats per la representació". Per això hem de comprendre que la lecto-escriptura és un procès lent, però que fent ús d'una bona metodologia i utilitzant recursos actuals com ara les TIC esmentades anteriorment, els alumnes adquiriran un bon nivell de forma motivadora i emprenedora


Bibliografia


  • Fons Esteve, Montserrat (1999). Llegir i escriure per viure. “Llistes de materials, jocs, activitats, etc.” Ed. La Galera, pàg.(170-173)
  • Molinari, Claudia i Ferreiro, Emilia.(2007) Identidades i diferencias en la escritura en papel y en computadora en las primeras etapas del proceso de alfabetización. Revista Latinoamericana de Lectura (Lectura y Vida), Núm.4,pp 18-30.
  • Ferrero, Emilia. La desestabilización de las escrituras silábicas. Alternancia y desorden con pertinencia.
  • Ferreiro, Emilia. Las inscripciones de la escritura.
  • Pérez Pérez, Encarna (2008). La valoració de les dificultats de la lectura i d’escriptura mitjançant perfils. Suports. vol.12.núm.2.p96-107.
     




2 comentaris:

  1. Activitat molt ben pensada: és simple i està ben justificada i contextualitzada; la vostra anàlisi també està molt clarament focalitzada. Discrepo en algunes qüestions que dieu. Crec que la següent afirmació és poc clara: “Aquest fet [que parli català i castellà] dificulta la tasca de la parla i l’escriptura, ja que sovint confon i barreja idiomes”; implica que el plurilingüisme és negatiu perquè fa que els nens barregin llengües; en realitat, tal com la recerca mostra, la barreja de llengües és un fet natural que va reestructurant-se progressivament tant per la presa de consciència del parlant com per l’acció de l’escola; la recerca mostra també que el guany de parlar més d’una llengua és molt superior al problema de les interferències entre llengües. Es tracta d’una qüestió secundària en el vostre treball, però val la pena fer l’aclariment.

    És interessant el que comproveu de la llista: el nen primer la fa escrivint ‘en forma de text’; quina interpretació hi doneu? Jo crec que indica que les persones no venim al món amb coneixement dels diversos gèneres discursius (per exemple, les llistes), són coses que o bé ens han d’explicar o bé ho aprenem per contacte diari amb les pràctiques discursives (si ha vist fer llistes sabrà com són). Interessant, el que observeu sobre com corregeix la paraula “rasall” (per “raspall”).

    Els comentaris finals són molt encertats; he trobat molt aconseguit la manera de referir-vos als textos de Ferreiro i Ferreiro i Molinari; les cites són molt pertinents i aclaridores.

    Redacció: clara però amb nombrosos punts que haurien de ser reescrits, començant pel títol; compte: “Ens anem de colònies”, “L’activitat realitzada ha sigut a un nen de 6 anys”, “Ramón Fuster”, “dictats, copies del llibre”, “anglés”, “(1999)Llegir i escriure per viure” [ni hi ha espai després del parèntesi i el títol no apareix en cursiva], “li podia motivar i facilitar la tasca”, “una altre”, “alguns errorsortogràfics”, “un bon anàlisi”,etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A/A de Xavier Fontich

      Agrair-te la rapidesa en els comentaris així com les recomanacions, ens ha semblat molt productiu i estem d'acord en totes, a excepció de quan parlem del plurilingüisme, realment és un tema que vàrem tractar amb delicadesa, per evitar la interpretació que el plurilingüisme és negatiu, re més lluny de la realitat, considerem aquest com una font de riquesa cultural que a poc a poc aquest procés s'anirà estructurant, de fet som conscients que és una situació molt natural, no amb nens de 6 anys, sinó amb adults, forma part de la nostra cultura i les seves influències. Simplement considerem aquesta circumstància com a part natural del procés, i no com un element negatiu.

      Un cop aclarida la nostra postura, ens agradaria, si pogués ser, de quina manera es podria redactar per evitar males interpretacions.

      Gràcies

      Elimina