
INTRODUCCIÓ
L’activitat
realitzada ha sigut a un nen de 6 anys, de la localitat de Ripollet.
Actualment, està cursant 1r de primària a l’escola concertada Ramón Fuster. La
família és d’origen catalanoparlant, per tant la seva llengua materna i d’us
diari tant a casa com a l’escola és el
català, tot i que amb alguns familiars com la seva àvia parla en castellà.
Aquest fet dificulta la tasca de la parla i l’escriptura, ja que sovint confon
i barreja idiomes sense ser conscient d’aquest fet.
En
l’etapa d’infantil, concretament a p3, va iniciar-se en el món de la
lecto-escriptura realtzant diverses acivitats. Un dels exercicis principals per
dur a terme aquesta tasca va ser passar llista, a partir del qual va aprendre
els noms dels seus companys a través del mètode de lectura global. Un altre
recurs amb el qual va treballar la lecto-escriptura va ser l’identificació dels
noms que hi havia a les taules per ubicar a l’alumnat. A més a més, duia a
terme altres activitats com ara cançons, dites relacionades amb mesos i estacions
de l’any, conèixer els díes de la semana, la numeració básica amb l’ajuda del
calendari, les vocals a arrel de resseguir-les i ubicar-les en el seu propi nom
o en el dels seus companys etc. La seva relació amb la lecto-escriptura, s’ha
anat aprofundint a mesura que ha anat pujant de curs, a través la realització
d'activitats de lectura i escriptura amb un nivell cada cop més complex. En
Biel ha anat adquirint nou vocabulari a través de les múltiples interaccions
verbals entre els seus companys i també amb els diferents mestres.
Actualment,
en el curs on es troba treballa a partir d’un mètode totalment tradicional, ja
que l’aprenentatge d’aquest procés és des de una perspectiva passiva, és a dir,
que l’alumnat no aprèn per interacció ni amb els seus companys ni amb la
mestra. Tot es basa en treballs individuals a partir de la copia i la
memorització. Les activitats que realitza en Biel a l'aula són dictats, copies
del llibre de text que té per a cada assignatura de llengua, ja sigui català,
castellà o anglés, o de textos que escriu la mestra a la pissarra. A vegades
també aprenen vocabulari nou a través d'algun joc però sempre seguint les
pautes marcades al llibre.
L’activitat
que hem dut a terme per poder observar el seu nivell oral i escrit l’hem extret
del llibre de Fons Esteve, Montserrat (1999)Llegir i escriure per viure. “Llistes de materials, jocs, activitats, etc.” Ed. La Galera,
pàg.(170-173). Aquesta consistia en fer una llista sobre les coses que s’ha d’emportar per
anar de colònies amb l’escola, per veure en quina fase d’escriptura es troba el
nen. A través d’aquesta treballem diversos
continguts relacionats amb la lecto-escriptura com ara: la grafia, el so, el
traç, els fonemes … D’altra banda hem considerat que era una activitat adequada
per a ell, ja que la pròpia experiència recent d'anar de colònies amb el seu
grup classe li podia motivar i facilitar la tasca. A més a més, un cop havia
realitzat l’activitat, li hem fet repetir per tal de rectificar i millorar els
errors comesos.
L’objectiu
de l'exercici escrit és fer que el nen raoni i dugui a la pràctica alguna
estratègia per enrecordar-se del que s’ha d’emportar en el cas que anés de
colònies al llarg de tres dies. I saber escriure utilitzant les grafies
correctes i l'estructura adequada.
ANÀLISI DE L’ACTIVITAT
Després de dur a terme l’activitat funcional descrita anteriorment
l’hem analitzat per saber en quina fase
de lecto-escriptura es troba en Biel i quines estratègies i recursos utilitza
per realitzar la tasca que l’hem demanat.
Fent referència als valors, normes i actituds de la tasca realitzada, podem dir que ha
sigut una activitat molt motivadora pel nen pel fet d’estar relacionada amb una
experiència viscuda durant aquest any amb els companys de classe. Això ha
provocat que prengués iniciativa i realitzes el text a partir de la creativitat
i espontaneïtat. L’activitat no requeria de gaire material, només bolígraf i
paper, però podem dir que ha tingut cura d’aquest, ja que no va rebregar el paper
etc.
Per dur
a terme l’exercici, el Biel va aplicar una sèrie d’estratègies. La primera va ser la reproducció del fonema, ja que
té adquirida la concordança entre fonema i grafia, per tant es capaç de
realitzar l’escriptura alfabètica, una altre de les estratègies que hem
observat durant el procés de l’activitat és la lectura interior que
realitza de forma analítica per fer una autocorrecció. L’última estrategia que hem
identificat és la manca d’espai que hi ha entre les grafies per evitar la
segmentació de la paraula, com quan va escriure la paraula “samarreta” aquesta
s’havia de segmentar per falta d’espai, però va decidir escriure-la tota junta
i amb lletra cada cop més petita, i al no cabre, va demanar que ens la
imaginèssim. Aquest fet, segurament ho fa per desconeixement de la segmentació de
síl·labes i per desconeixement de la norma ortogràfica que segmenta les
síl·labes al final de marge per continuar una nova línea.
D’altra banda, hem pogut observar que el Biel es
troba en la fase d’escriptura alfabètic,
ja que ha estat capaç de fer representació gràfica dels fonemes aïllats i formar paraules segmentades
de forma correcta que representin el seu pensament i /o la seva producció oral.
D’altre banda, el nen realitza una correspondència estricta d’una lletra per a
cada fonema. Progressivament anirà superant els problemes de les síl·labes que
no corresponen a l’esquema bàsic consonant + vocal (com per exemple quan escriu
“migons” en comptes de “mitjons”) i
també els de paraules que contenen grafies on els fonemes no sonen (per exemple
quan escriu “dens” en comptes de “dents” (fins adquirir un domini bàsic de codi
d’escriptura on el darrer obstacle serà el de la ortografia.
ETAPES/ EDATS
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
Pre-sil·làbica
|
X
|
X
|
||||
Sil·làbica
|
X
|
X
|
||||
Alfabètica
|
X
|
X
|
X
|
|||
Ortogràfica
|
X
|
Com podem observar en aquesta taula, el Biel es troba en la fase o etapa que
li correspon a la seva edat.
La planificació és un
aspecte que només es pot analitzar en escriptures de textos o frases
espontànies, ja que perquè el resultat sigui coherent, primer d’ha de pensar
que es vol dir i com es vol transmetre la informació. En el nostre cas, l’activitat
realitzada al ser una llista de paraules aïllades no requeria d’una gran
planificació, ja que en aquesta no es pot veure l’estructura del text. Fent
referència aquest apartat, només hem pogut observar que el Biel desconeix l’estructura
d’una llista, ja que va escriure el llistat d’esquerra a dreta realitzant
frases lligades amb la conjunció “i”. Seguidament, vam poder veure
un cop li expliquem com és realment l’estructura d’una llista, per punts i
realitzant una petita columna amb totes les paraules, com la fa correctament.
Primera llista
Pel que fa al contingut
treballat en l’activitat, hem pogut observar que no es para a revisar els
errors per si sol, ni rellegeix el text un cop finalitzada la tasca, som
nosaltres els que li hem de demanar que ho faci. D’altra banda, com hem
esmentat anteriorment, sí que fa una lectura durant va realitzant la tasca cada
cop que escriu una paraula sencera, però no és en aquest moment quan se n’adona
dels errors que ha comés, sinó, que és en el moment quan nosaltres li demanem
que realitzi la lectura completa de tot el text quan ell corregeix les seves
faltes. Aquesta revisió, la fa pronunciant cadascuna de les síl·labes i
fonemes, de forma pautada i exagerada. Un exemple molt clar d’’aquest fet, va
ser en el moment que li vam fer llegir el text que va composar. En Biel, en la seva reproducció va escriure “rasall” en compte de “raspall”, en el moment de la lectura ell
ho va llegir tal qual ho va escriure i en aquest moment, al veure que les
grafies escrites no corresponien al so que realment ha de produir la paraula,
ell se’n va adonar de l’error i va contestar: - Li falta una p! no és “rasall” és “raspall” amb p!
També
hem de destacar, els diferents aspectes formals que em tingut en
compte a l’hora de dur a terme l’anàlisi del text i que el nen ha utilitzat per
a realitzar la llista.
El primer aspecte formal fa referència a l’alineació,
de la qual podem dir que és bastant correcte tenint en compte el procés
evolutiu en el que es troba, ja que les línees del text són bastant
paral·leles i proporcionals. A més a més, ell a l’escola normalment fa ús de
llibretes amb paper quadriculat i escriu els seus exercicis amb llapis i goma.
En canvi, en aquest cas ha realitzat la seva composició en un foli sense
quadricula amb la qual guiar-se i amb bolígraf la qual cosa no li permetia
refer el text en el moment que les línies no eren massa rectes.
Pel que
fa l’ortografia, hem observat que comet alguns errorsortogràfics, fins i
tot 3 en una mateixa paraula, però en relació a la seva edat no és un aspecte
amb el que podem ser molt estrictes, ja que encara es troba en el procés d’aprenentatge
i no ha assolit un gran nivell ortogràfic, ja que encara no ha passat a aquesta
fase.
Un
altre aspecte a destacar és la distribució que fa del paper, la qual
afirmem que no fa una bona gestió d’aquest perquè no respecta els marges i
escriu les paraules massa juntes, sense deixar gaire espai entre elles. A més a
més, entre una línia i altre tampoc observem molta separació, la qual cosa fa
que algunes de les grafies s’ajuntin entre elles i ni siguin massa clares,
sobretot ho podem veure en segon que va realitzar,
L’últim
aspecte formal que hem pogut analitzar és la segmentació de paraules, un contingut que
el Biel té assolit i que realitza correctament, sempre i quant aquest no sigui
obligatori a causa del poc espai, ja que sinó, com hem esmentat anteriorment amb
l’exemple de la paraula “samarreta”, ho evita i prefereix demanar-nos que ens
la imaginem abans de separar-la amb un guió pel simple fet de desconèixer
aquesta norma.
Finalment,
respecte a les habilitats, podem dir
que a l’hora d’escriure estem treballant la motricitat fina a través de moviments
de rotació i de translació. La rotació, ja que és el moviment que el nen duu a
terme per representar les grafies de forma aïllada. I la translació, ja que és
la trajectòria que el nen fa per a realitzar l’escriptura continua. Amb l’observació
realitzada, hem pogut analitzar diversos elements de cadascun d’aquest
moviments. Particularment, el Biel pel que fa al moviment de rotació, podem dir
que pressiona molt el bolígraf fent així que l’escriptura sigui més pausada. D’altra
banda pel que fa al moviment de translació, el Biel escriu de forma continua
sense barrejar al·lògrafs dins la mateixa paraula o frase i sense cometre
errors de separació ni inclinació. A més a més, amb aquesta activitat el Biel també
desenvolupa habilitats motores, fent us de patrons visoperceptius que li
permeten saber com començar les grafies i com continuar-les segons el tipus de
lletra emprada.
Fent
referència a aquest aspecte, podem observar que el text esta escrit amb lletra
lligada, amb la qual sempre realitza els seus textos. A més a més, podem veure
que la lletra és gran, sobretot en el primer text, i que les grafies com ara la
“l”, “ll”, “b” són altes.
REFLEXIONS INDIVIDUALS
Olga Carrillo
La meva valoració personal sobre aquest projecte de lectoescriptura ha sigut
molt positiu. La tasca ha estat molt engrescadora quan la fèiem i a més ens ha
reafirmat els coneixements que teniem sobre aquest procés. Durant la
realització de la tasca, ens hem adonat que ens ajudava a assimilar les fases per
les que passa un nen de 7 anys quan
realitzava l'activitat que
li vam propossar, que
si no ho haguéssim fet
ens hauria costat
més d’assumir-ho..
Hem
tingut en compte
les aportacions que
fa l'Emilia Ferreriro
a "La desestabilización de las
escrituras silábicas. Alternancias
y desorden con
Pertinencia" amb el
nostre projecte i
podem afirmar que en el nostre cas no es produeix aquest fenomen de
desordre sil·làbic perquè el nostre infant únicament comet un lapsus en oblidar-se
una grafia al escriure la paraula "raspall" i a més la corregeix quan
la torna a llegir, per tant trobem que en aquest cas tots dos casos són
diferents. Aquesta tasca de lectoescriptura encara que fàcil quan fèiem l’activitat
ha sigut més complexa del que semblava quan la desenvolupàvem. Des del meu punt
de vista ha estat interessant perquè quan l'havíem de
desenvolupar ens feia
posar els nostres
coneixements i confrontar
maneres d’interpretar-ho
diferent, la qual
cosa ens ha
servit per arribar
a una conclusió
consensuada i coherent. El diàleg
ha estat un
motor important des
del començament i m'ha
servit per adonar-me
de la importància que té una
activitat senzilla com aquesta i lo motivador que és. La interacció amb els infants
és molt enriquidora i aquesta activitat ho ha estat molt.
Dani Carreño
Ha sigut una activitat força productiva ja que hem pogut
visualitzar quin és el funcionament del procés de la lecto-escriptura i quines
estratègies utilitzen per ajudar-se, tant per escriure com per llegir, i així
entendre millor les fases de perfeccionament d’aquest aprenentatge.
Analitzant
el vídeo del Biel ens parem a fer una reflexió sobre aquest procés “objecte del
nostre estudi” i dels seus objectius. Com diu Emilia Ferreiro, en el seu estudi
sobre l’escriptura aquesta és una técnica que fa visible alló audible, és a
dir,es produeix un canvi de modalitat sensorial però l’escriptura va molt més
enllà de ser una simple técnica ja que entre altres raons l’escriptura és ,
també, un medi social, és objecte de coneixement té un valor social i produeix
reaccions emocionals en el lector. En Biel, com hem remarcat anteriorment es
troba en l’etapa alfabètica de l’escriptura, però cal dir, com diu E.Ferreiro
que “l’escriptura no és un només un
conjunt de formes gràfiques, si no que aquestes formes es combinen entre si a
partir de regles precises.” Aquestes últimes , les regles ortogràfiques, es
precisament el coneixement que li manca al Biel per a arribar a una
alfabetització plena, el que anomenem teòricament etapa ortogràfica.L’alfabetització
no és només un instrument de codificació E.Ferreiro diu que erròniament n“l’escola reconverteix didàcticament un
complexa objecte cultural en un rudimentari instrument de codificació”.
Tot el
sistema escolar hauria de fer una reflexió i s’hauria de plantejar
l’ensenyament que és fa de l’escriptura, els seus usos, el seu valor social i
cultural i de
transmissió del coneixement, i no només com un aprenentatge basat en al
codificació.
Esther Martínez
Personalment, aquest treball d’observació de lecto-escriptura a un infant, m’ha sigut molt útil per interioritzar i entendre els processos d’escriptura que duen a terme aquests a l’hora de realitzar un text. Com a futura docent d’infants, crec que és un treball molt interessant, ja que la lecto-escriptura és un procés molt important que s’aprèn en els diferents cicles de primària. A més a més m’ha sorprès el nivell que pot arribar a tenir un infant de 7 anys i les estratègies que utilitzen per adquirir un text lineal i coherent. També he de dir que m’ha sorprès tots els elements que hem de tenir en compte per dur a terme un bon anàlisi i l'important que són tots els detalls. Fent referència al text “Identidades y diferencias en la escritura en papel y en computadora en las primeras etapas del proceso de alfabetización”, de Claudia Molinari y Emilia Ferreiro, estic d’acord que aquest procés actualment pot aprendre a través de diferents recursos, com ara les noves tecnologies, ja que gràcies aquestes els infants també aprenen diferents tipus d’al·lògrafs i l’ús d’eines que en un futur seran primordials. A més a més, aquest tipus de recursos ens ajuda també a nosaltres com a futurs docents a fer petites comparacions, tal com realitzen en el projecte de l’article, i així visionar els punts forts i febles de cada recurs. Finalment, he de dir que tal com diu E.Ferreiro "escriure és construir una representació segons una sèrie de regles socialment codificades; llegir és reconstruir una realitat lingüística a partir de la interpretació dels elements proporcionats per la representació". Per això hem de comprendre que la lecto-escriptura és un procès lent, però que fent ús d'una bona metodologia i utilitzant recursos actuals com ara les TIC esmentades anteriorment, els alumnes adquiriran un bon nivell de forma motivadora i emprenedora
Bibliografia
- Fons Esteve, Montserrat (1999). Llegir i escriure per viure. “Llistes de materials, jocs, activitats, etc.” Ed. La Galera, pàg.(170-173)
- Molinari, Claudia i Ferreiro, Emilia.(2007) Identidades i diferencias en la escritura en papel y en computadora en las primeras etapas del proceso de alfabetización. Revista Latinoamericana de Lectura (Lectura y Vida), Núm.4,pp 18-30.
- Ferrero, Emilia. La desestabilización de las escrituras silábicas. Alternancia y desorden con pertinencia.
- Ferreiro, Emilia. Las inscripciones de la escritura.
- Pérez Pérez, Encarna (2008). La valoració de les dificultats de la lectura i d’escriptura mitjançant perfils. Suports. vol.12.núm.2.p96-107.
Activitat molt ben pensada: és simple i està ben justificada i contextualitzada; la vostra anàlisi també està molt clarament focalitzada. Discrepo en algunes qüestions que dieu. Crec que la següent afirmació és poc clara: “Aquest fet [que parli català i castellà] dificulta la tasca de la parla i l’escriptura, ja que sovint confon i barreja idiomes”; implica que el plurilingüisme és negatiu perquè fa que els nens barregin llengües; en realitat, tal com la recerca mostra, la barreja de llengües és un fet natural que va reestructurant-se progressivament tant per la presa de consciència del parlant com per l’acció de l’escola; la recerca mostra també que el guany de parlar més d’una llengua és molt superior al problema de les interferències entre llengües. Es tracta d’una qüestió secundària en el vostre treball, però val la pena fer l’aclariment.
ResponEliminaÉs interessant el que comproveu de la llista: el nen primer la fa escrivint ‘en forma de text’; quina interpretació hi doneu? Jo crec que indica que les persones no venim al món amb coneixement dels diversos gèneres discursius (per exemple, les llistes), són coses que o bé ens han d’explicar o bé ho aprenem per contacte diari amb les pràctiques discursives (si ha vist fer llistes sabrà com són). Interessant, el que observeu sobre com corregeix la paraula “rasall” (per “raspall”).
Els comentaris finals són molt encertats; he trobat molt aconseguit la manera de referir-vos als textos de Ferreiro i Ferreiro i Molinari; les cites són molt pertinents i aclaridores.
Redacció: clara però amb nombrosos punts que haurien de ser reescrits, començant pel títol; compte: “Ens anem de colònies”, “L’activitat realitzada ha sigut a un nen de 6 anys”, “Ramón Fuster”, “dictats, copies del llibre”, “anglés”, “(1999)Llegir i escriure per viure” [ni hi ha espai després del parèntesi i el títol no apareix en cursiva], “li podia motivar i facilitar la tasca”, “una altre”, “alguns errorsortogràfics”, “un bon anàlisi”,etc.
A/A de Xavier Fontich
EliminaAgrair-te la rapidesa en els comentaris així com les recomanacions, ens ha semblat molt productiu i estem d'acord en totes, a excepció de quan parlem del plurilingüisme, realment és un tema que vàrem tractar amb delicadesa, per evitar la interpretació que el plurilingüisme és negatiu, re més lluny de la realitat, considerem aquest com una font de riquesa cultural que a poc a poc aquest procés s'anirà estructurant, de fet som conscients que és una situació molt natural, no amb nens de 6 anys, sinó amb adults, forma part de la nostra cultura i les seves influències. Simplement considerem aquesta circumstància com a part natural del procés, i no com un element negatiu.
Un cop aclarida la nostra postura, ens agradaria, si pogués ser, de quina manera es podria redactar per evitar males interpretacions.
Gràcies