Treball d'observació escriptura

1.    Introducció

El nostre treball es basarà en l’anàlisi de dues germanes, una fa cinquè de Primària i l’altre P5. Les dues van a la mateixa escola (a Terrassa) i la llengua materna és el castellà. Al seu centre escolar duen a terme força activitats d’escriptura, sobretot la gran i, per tant, estan acostumades a realitzar treballs escrits. La majoria d’activitats que realitzen d’aquest tipus són de caire dirigit, tot i que a vegades, també realitzen exercicis més reflexius i oberts. Hem pensat que analitzar els dos casos ens donaria més informació per poder entendre el comportament de cada infant i com varia segons l’edat.

En relació a l’activitat que nosaltres proposem, cal dir que ens hem basat en l’escriptura, que serà la base de la part pràctica de l’exercici, però, sense deixar de banda la lectura, que serà el fil conductor de l’activitat.

En primer lloc, visualitzarem un vídeo de tv3, del programa “Una mà de contes”. En aquest vídeo es podrà veure un conte; “Un regal especial”. El relat començava quan a la Cristina (una nena que vivia amb el seu avi i el seu germà Pau) li tocava llegir amb l’avi, ja que com no en sabia, li tocava repassar. La nena, esperava que l’avi s’adormís per anar-se’n de la sala. El seu germà Pau, tenia un mapa a l’habitació i el fascinava veure les ciutats d’arreu del món. La Cristina sempre li feia moltes preguntes sobre els noms de les ciutats, perquè no era capaç de llegir-los. En Pau va pensar canviar el menú del sopar, i va fer sopa de lletres, així la Cristina va començar a aprendre a llegir. Un dia, en Pau va haver de marxar per trobar feina fora del país i només va deixar el mapa i un llibre de contes que li donà a la Cristina. Aleshores, va començar a enviar cartes a la Cristina i a l’avi. Quan va arribar la primera, la Cristina es preguntava “Seré capaç de llegir-la?” i quan la va obrir i va veure la lletra del seu germà la va començar a llegir en veu alta. El Pau va continuar enviant cartes i la nena observava el mapa, llegint les diferents ciutats on estava el seu germà, fins que un dia en comptes d’enviar una carta, va enviar dos bitllets d’avió. Quan estaven els dos a l’aeroport, la Cristina li va dir al seu avi: “Avi, quin regal més especial que em vau fer el Pau i tu, gràcies!” i l’avi sorprès li va dir: “Quin regal?”, la nena se’l mirà i contestà: “Les lletres!”.

En segon lloc, l’activitat consisteix en què el nen/a escrigui una carta al Pau com si fos la seva germana, o fer una carta a la Cristina com si fos el germà. En el nostre cas les dues han fet una carta al Pau.

L’activitat els hi va agradar molt, tot i que, durant la visualització del vídeo la nena de P5 no entenia de vegades el conte i vam haver d’explicar-li en alguns moments, la gran no va tenir problemes amb el conte fins que va arribar el final, que no entenia “el regal” però després, de seguida ho va comprendre. A cap de les dues els hi va costar escriure la carta, potser la germana petita li va costar una mica més començar-la, però les dues la van realitzar sense cap problema. D’altra banda, cal dir, que durant l’escrit de la carta, la germana gran no ens va preguntar res, però la petita a vegades preguntava alguns aspectes gramaticals.

2.    Anàlisi de l’activitat

Com l’activitat ha estat realitzada a dues nenes de diverses edats, hem decidit analitzar amb detall el cas de la germana petita (P5) per poder fer una comparació a grans trets amb la nena de 5è per tal de veure l’evolució en un mateix context (mateixa família i escola).

L’Anna és una nena que s’està iniciant en el procés d’alfabetització, és per això que escriu amb majúscules, amb les lletres una mica separades i sense tenir en compte els signes de puntuació. A més a més, escriu les paraules com li sonen, ja que no té coneixements sobre la normativa gramatical.

Per trobar el moment evolutiu en el qual es troba la nena, creiem que és necessari tenir en compte el conjunt de fases de l’aprenentatge de l’escriptura existents per tal de determinar en quina/es se situa l’Anna:

1. Escriptures indiferenciades: El nen/a escriu a partir de la imitació de l’escriptura dels adults (cercles, pals, ganxos...), per tant, no l’utilitza com a vehicle d’informació.

·         Els infants atribueixen a l’escriptura una funció designativa: allò que escrivim, és el nom de l’objecte, per tant, l’escriptura és la reproducció de noms.

·         Com escriuen a partir de la imitació dels adults, a vegades no es distingeix entre el que és escriptura o dibuix.

·         De vegades s’observa relació entre mida de l’objecte i llargada. (per exemple no s’escriuran igual “elefant” que una formiga).

2. Escriptures diferenciades: Els infants mostren interès per les propietats formals dels textos i percepció de característiques: linealitat, unió i separació de paraules, nombre de grafies, varietat interna i externa. No tots els gargots són iguals, ja que són fruit del pensament. 
També podem veure com comencen a elaborar hipòtesis:

·         Per a la formació d’una paraula hi ha d’haver com a mínim 3 grafies.

·         Hi ha d’haver variació de grafies

3. Escriptures sil·làbiques: L’escriptura s’entén com una producció controlada per la segmentació sil·làbica de la paraula. Aquesta fase comença quan els infants descobreixen algun tipus de relació entre escriptura i pauta sonora. Aquesta relació es desenvolupa sota les hipòtesis següents:

·         Sil·làbica quantitativa: On a cada síl·laba reconeguda oralment li correspon una grafia (ex Gerro = EO).

·         Sil·làbica qualitativa: Els infants comencen a distingir entre el nucli i els elements marginals.

4. Escriptures sil·làbica alfabètiques: L’escriptura està més controlada pels infants, ja que a cada síl·laba li correspon més d’una grafia però encara falten lletres.

5. Escriptures alfabètiques: És l’últim estadi del procés d’alfabetització on l’escriptura està totalment controlada.

A partir d’aquí podem dir que l’Anna (p5) se situa entre dues fases del procés d’alfabetització: les escriptures diferenciades i les escriptures sil·làbiques, tot i que s’endinsa més en el nivell 2 (escriptures diferenciades). Aquest fet el podem comprovar en la prova escrita realitzada, ja que apareixen elements de les dues fases; per una banda veiem com utilitza una separació entre paraules diferents i gairebé totes les grafies que li corresponen a cada una d’aquestes. D’altra banda, de les característiques esmentades anteriorment a la fase tres, podem observar com l’Anna relaciona els elements sonors amb les grafies, sobretot amb els dígrafs (per exemple: Porque=Porce, Quiero=Ciero, P5=PE 5).

Aquests aspectes els podem relacionar amb la teoria d’Emilia Ferreiro, la qual ens explica, a través dels seus articles, els processos que utilitzen els infants en una pràctica d’escriptura com la de separar per síl·labes a partir de l’escolta de paraules. Aquesta autora fa èmfasi en què l’error més habitual que es dóna entre els infants d’aquestes edats és l’escriptura amb pertinença però amb desordre, però en el nostre cas hem pogut observar que només hi ha omissió de grafies concretes (per exemple: Hecho=_exo o Hacer=_azer), tot i que de vegades gira les lletres que no són tan comuns com la “Z”.

Pel que fa a les estratègies utilitzades en la nena de 5 anys a l’hora d’escriure hem pogut observar el següent:

·         Preguntes al voltant del contingut del vídeo (coses que no entenia del conte, qui havia d’escriure la carta a qui, qui havia marxat, etc.)

·         Repetir en veu alta el que volia escriure, de manera que a mesura que ho anava dient, ho anava escrivint.

·         Utilització de frases curtes i repetició d’aquestes.

·         Preguntes sobre la separació entre paraules (col·locava un dit quan havia de fer l’espai entre cada paraula i li preguntava als pares).

·         Escriptura en llengua castellana.

Fent referència al primer punt esmentat, creiem que és normal que sorgeixin dubtes sobre el conte, ja que està presentat de forma no habitual, en un format digital i, a més, van apareixent les representacions de manera progressiva, és a dir, no estan les il·lustracions ja fetes, la qual cosa ajudaria a entendre el conte amb més fluïdesa. La segona estratègia utilitzada (la de repetir en veu alta el que anava escrivint) pensem que pot ser per no oblidar-se del que vol expressar i d’altra banda per saber quina sonorització té cada lletra. La utilització de frases curtes i posterior repetició d’algunes, pot ser degut al fet que encara es troba en un procés inicial d’alfabetització i, per tant, li costa estructurar el text i un cop aconsegueix una frase ben estructura la utilitza varies vegades; no obstant, també pot ser degut al fet de voler emfatitzar la idea principal de la seva carta que en aquest cas és que el troba a faltar. La quarta estratègia que utilitza és col·locar un dit entre paraula i paraula per deixar la distància necessària per construir una frase de forma adequada. Per últim, hem pogut observar que tot i que el conte està explicat en català i els germans del conte es parlen en català entre ells, l’Anna se sent més còmode escrivint en castellà, ja que és la llengua que parlen a casa.

Un cop analitzat el cas de l’Anna, podem veure clares diferències amb la seva germana gran, l’Alba (5è de Primària) la qual:

-          Escriu en Català.

-          Utilitza lletra lligada.

-          Fa servir signes de puntuació.

-          Utilitza una mica l’estructura de carta (encapçalament, cos, comiat, signatura...).

-          Deixa marges.

-          Té en compte les normes ortogràfiques (accents, majúscules...).

-          Frases més llargues i completes.

-          Text més elaborat.

Per concloure aquest apartat, ens agradaria explicar perquè hem decidit fer aquesta activitat. Creiem interessant realitzar una activitat que fusioni en certa manera la importància de saber llegir (lectura) amb l’escriptura utilitzant un recurs visual que a més ens ajudi a treballar de forma interdisciplinària, ja que intervé l’Educació Plàstica (a través dels dibuixos que apareixen durant el conte), la Geografia (quan al conte es veu el mapa d’en Pau i parlen de la diversitat de països) i les eines TIC a través del material audiovisual. A més a més cal destacar que és una activitat que té en compte l’atenció a la diversitat, ja que es realitza de forma lliure i oberta (cada nen/a pot escriure el que vulgui expressar), i per aquest motiu, és adreçable a qualsevol edat.

Abans de realitzar l’activitat teníem unes idees prèvies sobre el resultat de cada cas analitzat:

·         L’Anna (p5) aniria més directe a l’hora d’escriure sense pensar gaire en el contingut de la carta.

·         L’Anna escriuria sense fer preguntes  sobre l’estructuració de les frases, i sense tenir en compte la presentació

·         L’Alba (5è) tindria més cura de la presentació i ortografia.

Un cop feta la investigació podem dir que s’ha confirmat la hipòtesi de l’Alba, pensem que ha estat així, ja que hem tingut més contacte amb infants d’aquesta edat. En el cas de l’Anna les idees prèvies no han estat encertades. El treball ens ha servit per adonar-nos de la importància de saber la teoria i poder-la comparar amb la pràctica real.

3.    Escrits individuals

Judit Vázquez:

En primer lloc, vull esmentar que el fet que un treball tingui una part pràctica realitzada per nens/a fa que sigui un treball més atractiu per realitzar, ja que ens permet veure de primera mà els fets més rellevants a tenir en compte en aquesta petita “investigació” sobre l’escriptura i lectura. D’altra banda, destacar que les idees treballades a classe i les explicacions que ens aporten els articles d’Emilia Ferreiro, ens han facilitat molt la comprensió del perquè aquestes nenes han dut a terme aquesta activitat de la manera que ho han fet, tot i que ens han sorprès alguns fets a l’hora d’analitzar l’activitat; com per exemple l’actuació de les germanes a l’hora d’escriure la carta. També m’ha sorprès personalment, que el conte resultés difícil de comprendre, ja que creiem que és un conte en el qual els personatges representen una situació molt comú a Espanya en els últims anys en un context molt proper als alumnes. En relació a aquest, també vull esmentar que és important procurar l’interdesciplinarietat a l’hora d’escollir una activitat i crec que nosaltres ho hem aconseguit.

Per últim destacar, que m’ha semblat un treball interessant i m’ha fet reflexionar sobre les diferents fases d’alfabetització per les quals passen els nens/es de Primària, i crec que és important tenir-ho en compte com a futures docents.

Eva Hervás:

En la realització d'aquest treball he aprés una gran varietat d'aspectes; d'una banda he pogut veure i conèixer l'evolució en el procés d'alfabetització ja que l'activitat a sigut realitzada per dues nenes, una de 10 anys (la qual té el procés d'escriptura gairebé controlat) i una de 5 anys (la qual s'està iniciant en l'escriptura). A més a més, com l’anàlisi s’ha fet de manera comparativa, he pogut identificar aspectes més concrets que potser se m’haurien passat per alt en una altra ocasió com l’estructura de la carta, si deixa marges en el paper, etc.

D’altra banda, m’agradaria destacar el fet que l’activitat m’ha semblat molt interessant ja que s’havia de realitzar un text (on el cada un s’expressava com més còmode se sentia) a partir de la comprensió d’un conte visual, la qual cosa ens permet treballar des de la interdisciplinarietat ja que apareixen diverses temàtiques. També he après a identificar els nivells en el que es troben les nenes pel que fa a les fases de l’aprenentatge de l’escriptura, i a veure els errors més habituals com la pertinença amb desordre o l’escriptura relacionada amb el so de les grafies (Hecho= exo); aquest aprenentatge ha estat possible també gràcies a la lectura dels articles d’investigació d’Emilia Ferreiro.

Finalment, dir que allò que m’ha sorprès a l’hora de fer l’anàlisi ha estat les estratègies utilitzades per la germana petita en la realització de l’activitat com ara col·locar un dit entre paraules per fer una correcta separació o repetir-ho en veu alta per no oblidar-se o donar-li sentit al context; o el fet que es prenguessin tant en serio l’activitat ja que no s’ha realitzat en un context acadèmic ni te una finalitat pròpiament avaluativa.

Bárbara Jiménez:

Personalment, considero que tant el treball com l’activitat realitzada, m’han ajudat a plantejar-me moltes coses i noves maneres de fer i de treballar amb els nens. Crec que tant l’escriptura com la lectura són dos elements clau de l’alfabetització i que per tant s’han de treballar de manera constant a les escoles, tot i que els mestres hem de crear situacions dinàmiques on es puguin portar a terme aquestes dues activitats sense pressionar-los i sobretot cercant la seva motivació per afavorir el seu procés d’aprenentatge. Per això, des del punt de vista, considero que aquest conte serviria d’ajuda a molts nens, tant per motivar-los a escriure sense que ells se sentin forçats com per fer-los reflexionar i adonar-se de la importància que té l’escriptura i la lectura en el seu procés d’aprenentatge.

Anna García:

Segons el meu parer, la realització d’aquesta activitat ha estat molt positiva i motivadora. M’ha ajudat a entendre els diferents aspectes treballats. D’una banda he pogut reconèixer en casos reals la teòrica explicada durant les sessions de llenguatges, com també llegida en els diferents textos d’Emilia Ferreiro. Ha estat una activitat motivadora ja que poques vegades podem investigar sobre allò après. Dur a terme aquest treball m’ha permès observar l’acte d’escriptura de les dues germanes d’una forma més crítica, analítica i reflexiva.

D’altra banda vull destacar el fet d’haver de buscar una activitat on es realitzés un procés d’escriptura no ha estat fàcil, ja que volíem una activitat que complís els requisits ja esmentat anteriorment (activitat oberta, transdisciplinar, que ens  permetés la comparació amb altres infants de diferents edats, no gaire dirigida...).

Per concloure amb la reflexió penso que com a futura mestra he de cercar activitats on l’alumnat sigui creatiu, es  pugui autoregular, sigui partícip del seu procés d’aprenentatge, fomenti la seva autonomia... cal tenir en compte, però, que és important que aquestes activitats formin part d’una cultura d’aula, és a dir, fer-les de manera regular per a que aquestes permetin el desenvolupament del procés d’aprenentatge (en aquest cas de lectura i escriptura), fer activitats d’aquest caire de manera esporàdica no s’aconseguiria l’objectiu plantejat.