Criteris d'avaluació

Els criteris d’avaluació que ens mostra Montserrat Fons al llibre Llegir i escriure per viure, concorden amb la concepció constructivista de l’ensenyament i aprenentatge, és a dir, formen part del procés d’ensenyar i aprendre.

L’avaluació té diverses funcions àmpliament reconegudes, però en aquest capítol se centra específicament amb la funció reguladora. La qual el seu objectiu és millorar a l’alumne a qui s’està avaluant, de manera que aquest pugui modificar i canviar allò que és necessari per tal d’aprendre i millorar el seu aprenentatge. Així doncs gaudeix de la funció d’orientació de l’alumnat, ja que l’educador ha de fer de guia de l’alumne.

L’avaluació es pot dividir en inicial, formativa i additiva. Ja que s’ha de tenir en compte durant tot el procés d’aprenentatge de l’alumne, llavors és molt important també disposar d’una avaluació final per tal d’arribar a la final. Sense descuidar l’observació que es té al llarg de tot el procés. Per tal de que aquesta avaluació sigui òptima, Montserrat Fons ens proporciona exemples de diferents tipus d’enregistrament, com són les fitxes individuals de seguiment de la lectura o bé per l’escriptura, seguit de dictats al llarg del curs i el diari de classe.

Per altra banda ens comenten que és molt important l’autoavaluació, on els companys es comparen entre ells i així aprenen dels seus propis iguals. L’avaluació mútua , on aquesta es realitza per grups i s’avalua un grup a un altre, i per últim la coavaluació, es tracta de l’avaluació de la producció d’un estudiant pel mateix estudiant i pel mestre o mestra.

Per últim, de manera personal, crec que és molt útil que s’estableixi una avaluació com la que ens parla Montserrat Fons, ja que cal saber on es troba cada infant abans de començar un contingut, ja que d’aquesta manera quan arribem al final podrem observar quin seguiment i quin desenvolupament han realitzat cadascun d’ells. I no només si han arribat a l’objectiu que ens havíem marcat sense saber el camí que han seguit i com l’han seguit.