Nivells d'escriptura influenciats per l'instrument utilitzat?

La investigació* de C. Molinari i E. Ferreiro sobre les diferències i/o influències que suposa el suport en el qual l’infant realitza activitats és molt interessant ja que resol un diverses qüestions relacionades amb les primeres etapes del procés d’alfabetització. La investigació té com a objectiu l’observació, anàlisi i reflexió els possibles avenços conceptuals dels infants en períodes prealfabetics com a conseqüència de la utilització d’eines informàtiques (ordinador i teclat) o pel contrari, si els infants escriuen amb instruments tradicional a un mateix nivell (paper i llapis).

La investigació ha estat duta a terme a Argentina on són habituals activitats de producció i interpretació de textos. La mostra de la investigació compta de 25 alumnes (15 nens i 11 nenes) d’una mitjana d’uns cinc anys aproximadament. Aquests alumnes estan acostumats a realitzar activitats on han de fer lectura per si mateixos i en petits grups on mestre té una funció de guia, acompanyament. L’estudi es basa en dictar una llista de la compra i l’alumnat l’ha d’escriure de dues maneres: de forma tradicional (en paper) i després amb l’ordinador. La tria d’aquestes paraules no és a l’atzar sinó que inclou paraules tetrasíl·labes, trisíl·labes, monosíl·labes, bisíl·labes i monosíl·labes. A més a més, la llista conclou amb dues paraules vinculades amb el nom propi, per exemple: a un noi anomenat Simón li pertoquen paraules com sifón o soda.

El resultat de l’estudi ha estat contundent ja que cap alumne va canviar la manera de producció a l’escriure, aquest fet no vol dir que no hi hagi hagut canvis sinó que no corresponen a un canvi de nivell conceptual. Les investigadores han arribat a la conclusió que els infants que estan en condicions de controlar el seu propi procés escullen les lletres i no es distreuen amb les opcions que presenta el teclat. D’altra banda els infants que es troben en una fase de nivell presil·làbic són els que tendeixen més a distreure’s ja que no tenen els criteris necessaris per saber quines lletres escollir. Cal dir que aquests infants no perden el control per influència del teclat ja que mitjançant l’observació van poder comprovar com l’alumnat esborrava les lletres que apareixien repetides (degut a la pressió realitzada a la tecla).

Un altre fet a destacar d’aquesta investigació és que ha permès observar fets ocults, les alternances grafofòniques. És important ja que és necessari conèixer quines són les condicions que permeten a l’infant recuperar el mode de construcció d’una sèrie gràfica, és a dir; una cosa és que necessitin diferents lletres o les mateixes però en un altre ordre per poder llegir diferents paraules i, una altra ben diferent és que necessitin les mateixes lletres (amb el mateix ordre) per llegir la mateixa paraula. En aquest aspecte s’ha arribat a la conclusió que en cas d’alternança grafofònica l’infant pot fer dues coses: modificar les escriptures o deixar-les igual. 

Per finalitzar vull destacar dos resultats importants: per una banda és que es pot afirmar que els nivells de conceptualització de la escriptura no depenen de l’instrument utilitzat i d’altra banda és que les alternances grafofònques apareixen també en el període sil·làbic, sense intenció de generar una representació diferenciada sinó per escriure la mateixa paraula.

 

 

*Identidades y diferencias en la escritura en papel o en computadora en las primeras etapas del proceso de alfabetización. C. Molinari i E. Ferreiro (2007). Publicat a la Revista Latinoamericana de lectura (Lectura y vida), any 28, núm.4, pp.8-30.