La investigació* de C. Molinari i E. Ferreiro sobre les
diferències i/o influències que suposa el suport en el qual l’infant realitza
activitats és molt interessant ja que resol un diverses qüestions relacionades
amb les primeres etapes del procés d’alfabetització. La investigació té com a
objectiu l’observació, anàlisi i reflexió els possibles avenços conceptuals
dels infants en períodes prealfabetics com a conseqüència de la utilització d’eines
informàtiques (ordinador i teclat) o pel contrari, si els infants escriuen amb
instruments tradicional a un mateix nivell (paper i llapis).
La investigació ha estat duta a terme a Argentina on són
habituals activitats de producció i interpretació de textos. La mostra de la
investigació compta de 25 alumnes (15 nens i 11 nenes) d’una mitjana d’uns cinc
anys aproximadament. Aquests alumnes estan acostumats a realitzar activitats on
han de fer lectura per si mateixos i en petits grups on mestre té una funció de
guia, acompanyament. L’estudi es basa en dictar una llista de la compra i l’alumnat
l’ha d’escriure de dues maneres: de forma tradicional (en paper) i després amb
l’ordinador. La tria d’aquestes paraules no és a l’atzar sinó que inclou
paraules tetrasíl·labes, trisíl·labes, monosíl·labes, bisíl·labes i monosíl·labes.
A més a més, la llista conclou amb dues paraules vinculades amb el nom propi,
per exemple: a un noi anomenat Simón li pertoquen paraules com sifón o soda.
El resultat de l’estudi ha estat contundent ja que cap
alumne va canviar la manera de producció a l’escriure, aquest fet no vol dir
que no hi hagi hagut canvis sinó que no corresponen a un canvi de nivell
conceptual. Les investigadores han arribat a la conclusió que els infants que
estan en condicions de controlar el seu propi procés escullen les lletres i no
es distreuen amb les opcions que presenta el teclat. D’altra banda els infants
que es troben en una fase de nivell presil·làbic són els que tendeixen més a
distreure’s ja que no tenen els criteris necessaris per saber quines lletres
escollir. Cal dir que aquests infants no perden el control per influència del
teclat ja que mitjançant l’observació van poder comprovar com l’alumnat
esborrava les lletres que apareixien repetides (degut a la pressió realitzada a
la tecla).
Un altre fet a destacar d’aquesta investigació és que ha permès observar
fets ocults, les alternances grafofòniques. És important ja que és necessari
conèixer quines són les condicions que permeten a l’infant recuperar el mode de
construcció d’una sèrie gràfica, és a dir; una cosa és que necessitin diferents
lletres o les mateixes però en un altre ordre per poder llegir diferents
paraules i, una altra ben diferent és que necessitin les mateixes lletres (amb
el mateix ordre) per llegir la mateixa paraula. En aquest aspecte s’ha arribat
a la conclusió que en cas d’alternança grafofònica l’infant pot fer dues coses:
modificar les escriptures o deixar-les igual.
Per finalitzar vull destacar dos resultats importants: per
una banda és que es pot afirmar que els nivells de conceptualització de la
escriptura no depenen de l’instrument utilitzat i d’altra banda és que les
alternances grafofònques apareixen també en el període sil·làbic, sense
intenció de generar una representació diferenciada sinó per escriure la mateixa
paraula.
*Identidades y diferencias en la escritura en papel o en computadora en las primeras etapas del proceso de alfabetización. C. Molinari i E. Ferreiro (2007). Publicat a la Revista Latinoamericana de lectura (Lectura y vida), any 28, núm.4, pp.8-30.
Síntesi molt aconseguida del text; efectivament una de les qüestions que les autores posen sobre la taula és l'estabilitat del concepte de "síl•laba" i la necessitat que tenen els nens de desplegar en el temps el procés de construcció d'aquesta unitat. En resum: si bé els adults ens pensem que som molt savis i constatem que els nens "es deixen lletres", el que mostra la recerca que has llegit és que "de deixar-se lletres res de res": encara que no les posin, "les tenen presents", i la suma del que han escrit a mà i amb el teclat fan la síl•laba sencera, amb casuístiques diverses: per exemple, l'ordre en què apareixen les lletres.
ResponElimina