| Font |
Emilia Ferreiro ens mostra la
seva visió sobre l'escriptura i es basa en que no hi ha una disciplina que
s'ocupi d'ella, ja que es tendeix a pensar que tan sols es tracta d'una tècnica
de transcripció de sons a grafies.
L'autora defensa que una
escriptura no es simplement un conjunt de formes gràfiques; aquestes formes es combinen
entre sí a través d'unes regles i es col·loquen en la superfície escollida de
manera determinada (tots els sistemes d'escriptura mantenen les marques sota
control rigorós).
D'altra banda, explica
l'escriptura alfabètica i a continuació cinc dificultats de l’evolució de l’escriptura
en relació a aquesta en concret:
1) Hi ha algunes escriptures que resulten ser
marginals (com per exemple l’asiàtica).
2) Els parlants a les èpoques històriques
podien accedir a les unitats fonètiques de la llengua, i estudis demostren que
això es impossible en adults analfabets.
3) Si l’escriptura alfabètica fos el màxim de
desenvolupament, només s’esperaria un perfeccionament dels principis alfabètics
en la llarga història, però, el que s’observa és un fonetisme sempre defectuós.
4) Investigacions demostren que cap dels
sistemes d’escriptura originals són “purs”.
5)
La visió
evolucionista suposa que, un cop se sàpiguen els avantatges de l’escriptura
alfabètica (reducció de caràcters, per exemple), els usuaris d’altres sistemes
es plegarien a aquesta innovació tècnica.
Durant tot el fragment,
l’escriptora fa èmfasi en la idea que el seu objecte d’estudi és l’escriptura
en moviment i que per comprendre l’apropiació d’aquesta, cal rebutjar la visió
d’escriptura com a tècnica.
L’escriptura, té el poder de suscitar certes accions y reaccions
emocionals, té un doble valor social: com a medi per l’exercici d’autoritat i
com a joc de llenguatge, la ficció literària o la poesia.
Per finalitzar, a través
d’exemples de nens/es, ens demostra com aquests ens estan parlant d’una
relació, l’escriptura i la veritat. Defensa que s’ha d’alfabetitzar però tenint
en compte que els nens no són uns ignorants, són sers pensants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada