Aquest capítol del llibre de Montserrat Fons (1999) ens parla dels criteris d'avaluació en el procés d'aprenentatge de llegir i escriure.
L'autora situa aquests criteris dins de la concepció constructivista de l'aprenentatge. Aquest marc teòric, contempla l'avaluació com un mètode d'autoregulació, que té com a objectiu primordial la millora continuada de l'alumne. Aquesta millora pot ser marcada des de fonts exteriors, però el més important per mi, des del mateix alumne.
![]() |
| Font |
Evidentment l'autora també recorda que la forma més estesa d'entendre l'avaluació és la que col·loca aquesta en un àmbit més social, de selecció i classificació (Fons M. 1999) Però clarament es posiciona a la visió constructivista, deixant clar que l'avaluació ha de ser per sobre de tot formadora.
Un altre punt que exposa Montserrat Fons és que l'avaluació no és un element que es dóna al final del procés d'aprenentatge. L'autora defensa que per tenir una avaluació realment útil aquesta ha de donar-se al llarg de tot el procés. Les modalitats que ens exposa són les següents: Avaluació inicial, Formativa i additiva. Cadascuna d'aquestes modalitats ha de perseguir la regulació, entesa com a millora, dels processos d'aprenentatge.
Un punt que queda clar sobre aquest tema, és que establir instruments per dur a terme aquesta tasca, és un fet difícil i poc resolt. Tot i això l'autora ens exposa la seva experiència i ens orienta com podem fer-ho amb consells com: Estimular als nens/es per què escriguin i aventurin hipòtesis de les lectures, saber esperar les reaccions de l'alumnat, investigar els perquès, saber interpretar les respostes.
Per poder efectuar una bona avaluació dels processos de lectura i escriptura no podem comptar únicament amb l'observació i la intuïció del mestre, cal completar-la amb dades objectivables. Tot i que és difícil observar el procés en acció, fet que ens exposa Català i alt. (1996), sí que podem observar els resultats. Això no vol dir que llegir i escriure siguin una simple suma d'habilitats, més aviat ho hem d'entendre com la combinació de moltes habilitats diverses.
Personalment estic completament d'acord amb el que exposa Montserrat Fons sobre l'avaluació. Moltes vegades ens limitem a entendre la lectura com una capacitat per a llegir ràpidament i sense entrebancs i l'escriptura l'associem únicament a fer bona lletra i sense faltes. Clarament aquests elements són importants, peró no podem limitar-nos a valorar només aquests. Valorar únicament una cara, podem dir, que pot ser perjudicial i habitualment porta a què els infants acabin per no voler ni llegir ni escriure.
Enllaç interessant:
Bibliografia:
Fons, M.(1999): Llegir i escriure per viure, alfabetització inicial i ús real de la llengua escrita a l'aula. Barcelona. La Galera, col. deixeu-los llegir pag 76-89
Català, G., Català, M., Molina, E., Monclús, R. (1996): Avaluació de la comprensió lectora. Barcelona Graó

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada