Seqüenciació didàctica i el paper del mestre (Montserrat Fons)

La segona part de la introducció del llibre de Montserrat Fons es basa en dos aspectes fonamentals: la seqüenciació didàctica i el paper que juga el/la mestre/a a l’aula.

Pel que fa a la seqüenciació didàctica, és la manera d’articular les activitats d’ensenyament aprenentatge.  Permet percebre com se situen unes activitats en relació a les altres i determina la forma d’ensenyar i aprendre. A més, marca l’estructura i és l’eix vertebrador de la manera de dur a la pràctica l’ensenyament i l’aprenentatge.

L’autora divideix la seqüenciació didàctica en les següents fases:

            - Creació de situacions a l’aula amb necessitat real d’usar la llengua escrita

            - Recerca de solucions per satisfer la necessitat

            - Resolució

            - Experiència d’ús de la llengua

            - Reflexió

Montserrat Fons, per altra banda, ens fa veure que hem de llegir i escriure de manera contextualitzada perseguint algun objectiu, ja que no es tracta de llegir per llegir i escriure per escriure.

Acabant amb el tema de la seqüenciació didàctica, i pel que fa a la seva utilització, es refereix a un conjunt de processos que es poden fer servir com a guia per a ajudar en el procés d’ensenyament aprenentatge significatiu de la lectoescriptura. És a dir, basant-se en la contextualització d’aquest.  Es tracta, per tant, de que sigui un aprenentatge significatiu.

Per altra banda, aquesta segona part es centra, també, en el paper que té el mestre a l’aula. L’autora comença parlant de que és molt important conèixer el punt de partida de cadascun dels alumnes, amb lo que estic totalment d’acord, ja que tots els alumnes són diferents. Tal i com ens mostra el text, aquesta és una pràctica difícil i complexa, però com a bons mestres és una recerca necessària per oferir una intervenció que connecti amb el saber, el saber fer i el saber estar de cadascun dels nens i nenes, fent-los progressar de manera adequada.

Montserrat Fons ens fa veure, a través del seu llibre com són d’importants els adults en el procés d’ensenyament aprenentatge (i en la vida en general), ja que són el model a seguir dels nens i nenes; per tant, hem de tenir molt en compte el paper del mestre i el paper de l’adult.

Los niños imitan a los mayores: en lo bueno y en lo malo (http://www.prensalibre.com/familia/ninos-imitan-mayores-bueno-malo_0_268773359.html)

Fent referència a aquest aspecte, la meva pròpia experiència m’ha fet veure com aquest punt és totalment cert. Jo treballo en una llar d’infants i és increïble com els petits m’arriben a imitar, tant les meves paraules, la manera de parlar, els meus gestos o les meves accions.

El mestre serà, doncs, la persona que intervindrà per facilitar aprenentatges i qui avaluarà la pràctica educativa.

Concloent, per una banda, el context familiar de l’infant ha de ser enriquidor per tal que aquest tingui un interès per l’aprenentatge en la lectoescriptura, ja que observarà els seus models i els imitarà. Per altra banda, és important el paper del mestre, ja que haurà de conèixer el punt de partida de cada alumne i oferir les condicions apropiades que el facin progressar en el seu aprenentatge.