RetroAlimentem-Nos!!

Com diu la companya  aquesta tasca fomenta la  cohesió de grup així com també l’autonomia i la responsabilitat a l’hora de realitzar els càrrecs. És molt bona pràctica fer un petit col·loqui, sobretot en educació infantil, en què es parlés de com han anat els càrrecs un cop acabada la setmana  i que ells puguin valorar la seva tasca i la dels seus companys. Això els ajudarà a millorar, reforçarà la seva autoestima i aprendran el que els altres esperen d’ells. 

En certa manera, com la Júlia,en l'entrada "El procés d'alfabetització"  jo també em plantejo el perquè del joc de paraules que fa l’autora quan parla dels “albafets analfabets”. Crec que alfabetitzar va més enllà d’ensenyar a llegir i escriure i que és tot un procés que porta també a saber comunicar-se amb precisió i a esser capaç de canviar el registre i la pragmàtica del llenguatge en funció de on i amb qui ens estem comunicant. El llenguatge oral i escrit s’ha d’ensenyar a partir d’activitats practiques, vivencials i funcional on els alumnes li trobin un sentit lògic a allò que fan i els hi provoqui la necessitat d’aprendre i no activitats descontextualitzades completament del seu entorn més proper. Només així podríem fer alfabets competents. 

Com diu la Esther, aquesta activitat pot resultar molt motivadora per als nens i nenes en procés d’alfabetització ja que són elements relacionats amb la seva vida quotidiana que identificaran ràpidament i els engrescaran, però potser hem de tenir en compte que molts d’aquets elements que els hi resulten molt familiars  i els llegiran de forma global, és a dir, identificaran aquelles lletres com si fos un logotip com passa sovint amb productes o marques comercials “coca cola” “cola cao”, etc. Està molt bé que facin la diferenciació entre lletra i figura que sàpiguen on hi ha lletres i quines son cadascuna però hem de tenir en compte que per ròtuls que no els hi son tan familiars hauran de fer el pas següent que és la lectura sil·làbica per esbrinar que hi diu allò que estan mirant. Per això cal assegurar-nos que el que fan és llegir i no identificar una marca concreta.

   

 La última entrada que he analitzat em fascina, ja que proposa una série de jocs lingüístics que aparentment l'alumnat no tindria la consciència d'estar aprenent ja que és molt lúdic, i aquests poder es quedarien amb el concepte que han estat jugant o s'han entretingut, destaco la importància de fer saber als nens que aprendre pot ser divertit i lúdic. 

 

 
Què és la retroalimentació?

Font