Després de mirar i llegir
algunes entrades del blog, he decidit comentar dues entrades que parlen sobre
una bona experiència i dues entrades que fan referència a les propostes d’activitats
a l’aula de Montserrat Fons que podem trobar al seu llibre Llegir i escriure per viure.
He decidit seguir aquest
criteri d’elecció perquè, d’aquesta manera, tinc l’oportunitat de conèixer més
a fons als meus companys i companyes i, a més, assimilar noves estratègies per
tal d’afavorir l’aprenentatge de les llengües.
La primera entrada
explica una experiència que m’ha semblat una molt bona manera de treballar la
notícia, un dels temes predeterminats a treballar a la matèria de llengua, ja
que, la docent, en aquest cas, va donar l’oportunitat als seus alumnes d’elaborar
les seves pròpies notícies i després rodar-les i enregistrar-les.
Des del meu punt de
vista, és una proposta original i dinàmica, en la qual, els estudiants són els
protagonistes i viuen de primera mà el món del periodisme.
A més, coincideixo amb l’autor
d’aquesta entrada, que és una pràctica motivadora, enriquidora i que difícilment
els nostres alumnes oblidaran.
La segona entrada fa
referència a una nova experiència, en la qual, s’explica com una mestra va
aconseguir que els contes arribessin a tots els que estaven a la classe, sense
cap excepció.
M’ha semblat molt
interessant com la professora ambientava la classe per tal que els seus alumnes
s’endinsessin de ple en la història sense cap distracció.
A més, m’ha sorprès i m’ha
semblat molt bona idea el fet que la docent no ensenyava ni la portada ni el
contingut del llibre de manera que els seus alumnes no es veiessin influïts i
poguessin formar la seva pròpia imatge sobre el paisatge, els personatges...
Crec que aquesta
proposta és una bona manera d’introduir la lectura de llibres on hi predomina
la lletra més que les il·lustracions.
La següent entrada
destaca una de les activitats d’ús pràctic que proposa Montserrat Fons en el
seu llibre, concretament, la de la pertinença d’objectes.
Estic d’acord amb la
meva companya que es tracta d’una pràctica poc habitual a les aules i
coincideixo amb ella quan diu que quan les persones compartim espais amb altres
persones, a vegades és important saber distingir allò que és de cadascú. D’aquesta
manera, m’ha semblat interessant quan planteja que podem fer que els alumnes,
marquin amb el seu nom l’entrapà i el guardin en una caixa conjunta per tal d’evitar
un possible conflicte.
En aquest sentit, l’alumnat
aprèn a escriure i llegir, practicant en situacions reals.
L’última entrada escollida,
explica una activitat d’ús literari del llibre Llegir i escriure per viure.
La proposta consisteix
en escollir un llibre poc conegut per tal que els alumnes s’inventin el final
del conte.
Penso que és una bona
manera per desenvolupar la creativitat dels nens i nenes i, alhora, una
pràctica dinàmica i gratificant per endinsar-los en el món de la literatura.
A més, la destaco perquè la companya diu que ha tingut
l’oportunitat de dur-la a terme a classe amb alumnes de quatre anys i que va
tenir molt bona repercussió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada