Les tres pràctiques tracten sobre els processos
interactius que afavoreixen la comprensió d’un text i ens proporcionen
estratègies de com podem posar-ho en pràctica a l’aula.
Els processos cognitius que intervenen en la
lectura no només són desxifrar el codi, sinó que també s’ha de comprendre el
text, la qual cosa implica una lectura atenta i la influència d’idees o
experiències prèvies. Depenent de la forma com llegim un text pertanyerem a un
tipus de model explicatiu. Aquestes pràctiques aposten pel model interactiu, ja
que pretenen que el lector enfoqui la lectura a partir del que llegeix, però
també contrastant-ho amb les hipòtesis i les idees prèvies que posseeix, és a
dir, que ho relacioni a mesura que va llegint.
 |
| Font |
El socioconstructivisme focalitza la transformació
de les idees a partir de la interacció. Així doncs, és necessari que els nens i
nenes intercanviïn opinions i experiències i que facin ús de la llengua oral a
partir de situacions significatives per a ells. L’escolta activa és una
activitat que pren molta importància en la conversa, ja que a través d’aquesta
es fomenta el debat i l’intercanvi d’idees. Si els infants posen en comú allò
que han llegit, de ben segur que la interacció amb els companys els
proporcionarà una millor interpretació del text. L’escola Serravella d’Ullastrell, de la qual es parla a l’article “Conversem,
llegim i escrivim. Aprenem amb sentit”, de Sanz i Monterde, és un bon
exemple de com posar en pràctica la conversa a l’aula a partir d’experiències o
temes d’interès, en aquest cas, podria ser conversar sobre una lectura.
El que no m’ha quedat clar en aquesta lectura és la diferència entre "comprendre" i "interpretar" un text, ja que sovint faig servir aquestes dues paraules com a
sinònim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada