En primer lloc fer referència a l’explicació per part de cada company de una bona experiència en l’àrea de llengua. És interessant ja que es pot comprovar a través de les entrades dels companys que les activitats que més bon record aporten són dinàmiques i estan relacionades amb jocs, cançons i simulacres. Aquestes no només tenen influència a l’aula sinó que poden ser compartides amb les famílies. Com per exemple simulacions de programes de ràdio, exposicions en festes populars... Aquesta informació és molt útil per a un futur poder organitzar activitats enriquidores, divertides i d’aprenentatge.
En segon lloc m’agradaria reflexionar
sobre el comentari de Vázquez J. sobre l’article El diàleg a l'aula des de la
perspectiva sociocultural.
És interessant perquè queda
molt clara la importància del diàleg per al procés d’aprenentatge. L’autora
dóna importància a la parla exploratòria és a dir aquella que argumenta les
intervencions, crítica constructiva, amb receptivitat de propostes... en vers
la parla disputativa poc constructiva, on no s’argumenten les intervencions i
la parla acumulativa basades en repeticions. Com a reflexió he d’esmentar que
queda clar quin és el meu paper com a futura mestra, guiar als alumnes i
fomentar l’argumentació de les seves idees, intervencions i tenir en compte que
sigui un diàleg amb riquesa.
Entercer lloc faré un petit comentari sobre el post de Hervàs E. relacionat
amb els criteris d'avaluació de l’autora M. Fons. Aquesta entrada m’ha fet
reflexionar sobre la importància de l’avaluació contínua, on l’objecte a
avaluar és el procés de cada alumne individualment (degut als diferents ritmes
d’aprenentatge). D’altra banda és importantíssim que l’alumne aprengui a
autoregular-se, a ser autònom. Són interessants els diferents recursos
proposats per l’autora com fitxes d’observació de l’evolució on l’alumne hi
participa, els diaris de classe que permet ser compartit amb les famílies, l’autoavaluació,
l’avaluació mútua i la coavaluació.
En quart i últim lloc reflexionaré sobre l’entrada de Jiménez B. on esmenta diferents jocs que es poden utilitzar en la llengua escrita com per exemple: el joc del penjat, la sopa de lletres i els mots encreuats entre d’altres. Aquests jocs requereixen l’ús d’uns determinats coneixements de la llengua escrita i permeten conèixer el codi, observar els seves regularitats. D’aquesta manera es poden realitzar hipòtesis sobre la llengua escrita d’una manera dinàmica i divertida.
A més a més, és interessant ja que alguns es desenvolupament de manera individual i d’altres de manera col·lectiva on la motivació és més alta. És important com comenta la companya que els jocs permeten relativitzar els fracassos i les victòries i per tant, treballar la regulació de les diferents emocions.
Penso que aquesta entrada es pot relacionar amb la primera ja que aporta altres perspectives a l’utilització de jocs per a l’ensenyament/aprenentatge de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada