La seqüenciació didàctica i el paper del mestre o la mestra

La segona part de la introducció es divideix en dos grans blocs: la seqüenciació didáctica i el paper del mestre o la mestra.

Pel que fa a la seqüenciació didáctica, la autora ho defineix com la manera com s'articulen les diverses activitats d'ensenyament i d'aprenentatge per assolir un contingut determinat. A partir d'aquí, considero que la idea clau que destaca Fons de la seqüenciació didáctica és l'utilització d'aquesta com a conjunts de procesos que es poden seguir com a guia per ajudar en el procés d'aprenentatge de la lecto-escriptura basant-se en la contextualització d'aquest. Això vol dir que aprendre a llegir i escriure perquè sí no té sentit, sinó que els primers lectors i escriptors han d'aprendre a llegir i escriure amb un objectiu, ja que d'aquesta manera, estaran més motivats per enfrontar-se a aquesta tasca tan útil per la vida. En aquest sentit, Fons explica que totes les propostes que es duin a terme han d'estar seqüenciades en aquest ordre:

1. Creació de situacions a l'aula amb necessitat real d'usar la llengua escrita. Per tant, els mestres han d'idear activitats significatives.

2. Recerca de solucions per satisfer les necessitats. Sempre és important i útil treballar a partir de les idees prèvies dels alumnes, ja que aconseguirem que aquests es motivin per aconseguir l'objectiu proposat i, a més, es fan seu el treball a l'aula perquè veuen que ells també en formen part, aportant les seves opinions i inquietuds.

3. Resolució. Arriba el moment de dur a terme totes les accions necessàries per aconseguir l'objectiu proposat, alhora que es va creant coneixement.

4. Experiència d'ús de la llengua escrita. Els mestres proposen activitats per tal de que els alumnes millorin l'escriptura i la lectura a través d'activitats pràtiques i contextualitzades. A més, com diu Fons en aquest llibre permet construir un coneixement del seu significat més enllà de dir o escriure lletres, sons o paraules.

5. Reflexió. És important dur a terme aquest apartat a través d'una conversa col·lectiva, per exemple, ja que permet analitzar i valorar si tot el procés que hem realitzat ha servit per ampliar el nostre coneixement de manera significativa, i, sobretot, si s'han complert els objectius establerts.

 

Pel que fa al paper del mestre o la mestra, la autora esmenta que els mestres han d'adoptar el concepte de Vigotsky, és a dir, el de crear zones de desenvolupament proper: conèixer els coneixements inicials dels alumnes i oferir-li totes les condicions i l'ajuda necessària perquè aquest avanci, sempre sota la perspectiva constructivista.

D'aquest punt, considero que la idea clau que es desenvolupa és, per una banda, el context familiar en le qual estigui l'infant ha de ser enriquidor perquè aquest tingui un interès per la lectura, ja que observarà el model (pare, mare, mestre,etz) i l'imitarà. Per una altra banda, també el paper del mestre, perquè haurà de conèixer el punt de partida de cada alumne/-a, intervenir per facilitar l'aprenentatge,etc

En aquest punt, Fons parla sobre:

 

Conèixer el punt de partida de cada alumne i intervenir per facilitar els aprenentatges.

Tal i com diu l'autora, és molt important partir dels esquemes de cada alumne per poder oferir un coneixement ajustat a les seves necessitats i intervenir en la connexió del saber, amb el saber fer i el saber estar, asepctes remarcats pel Currículum de Primària.

Durant tot el procés d'aprenentatge de la lecto-escriptura, l'actitud del mestre juga un paper molt important, ja que depenent d'aquesta, permetrà que els alumnes avancin o no. Amb això, vull dir que els docents han d'ajudar i motivar constantment als alumnes amb paraules i fets, per tal que aquest s'adonin que és important lluitar pel que un vol.

En aquest sentit, el que volem aconseguir no és només que els nostres alumnes tinguin el cap ple de sabers, sinó que volem que els sàpiguen aplicar i que, a més, siguin capaços de mantener l'autoestima alta i les ganes de seguir endavant quan fracassin.

 

Cal ser conscients de que els mestres son persones que passen la major part del dia amb els seus alumnes i han de mostrar una actitud adequada, tant dins com fora de l'aula. Per què? Doncs perquè els alumnes es fixen en tot: en com parlen, com es mouen, com miren, com gesticulen, com treballen,etc. És a dir, les 24 hores del dia son model que els alumnes adopten, inclús aquests imiten les preguntes dels mestres en les coavaluacions entre companys.

 

Per anar acabant, si tingués a l'autora davant, m'agradaria preguntar-li:

De totes les activitats que ens proposem realitzar amb els alumnes, sempre és necessari dur a terme una "exploració" per saber què en saben?

 

 

 

                                                             FONT