Llegim, compartim, aprenem!

Un dels articles que m’ha semblat més interessant és aquest. La Raquel parla de la conversa com a forma immensament potent d’aprenentatge a les aules, així com a motor del desenvolupament de les persones. En aquesta mateixa línia, també comenta que cal crear situacions i contextos en què els alumnes hagin de conversar entre ells. No obstant això, diu, hi ha escoles força reticents a dur a terme aquesta pràctica perquè consideren que el context en el que es mouen no és el més adequat. Estic totalment d’acord amb aquesta idea, ja que penso que actualment la majoria d’escoles segueixen instal·lades en la cultura escolar de fa 50 anys. Això vol dir, que no tenen en compte les idees prèvies dels alumnes i que veuen la conversa com una cosa sinònim de desordre a l’aula. No obstant això, coincideixo amb la Raquel quan diu que el context es pot educar. Personalment, entenc que es pot canviar la manera de fer les coses i es poden provar noves maneres d’ensenyar i aprendre. Així, doncs, el nostre repte com a futurs docents ha de ser precisament aquest: canviar el context i fer-lo idoni per instal·lar-hi la conversa!

Un altre post que m’ha cridat molt l’atenció ha estat aquest. En aquest cas, m’ha semblat interessant perquè l’experiència que relata la Júlia és l’exemple més clar de com s’aprenen les llengües. Si bé és cert que per aprendre una llengua cal tenir nocions bàsiques de gramàtica, considero que l’experiència més útil per a aprendre-la és parlant-la, o millor dit, intentant parlar-la. Penso que a l’escola s’ensenya únicament l’eina (les regles) però no com utilitzar aquesta eina. Per aquesta raó, hi ha moltes persones que s’han passat anys estudiant anglès o qualsevol altra llengua a una acadèmia i quan l’han de parlar no en saben prou. Per què passa això? Doncs precisament perquè no l’han practicat oralment. En aquest sentit, considero que un intercanvi o una estada a l’estranger ajuda a completar l’aprenentatge de les llengües des d’un punt de vista funcional.  

Font imatge:

També m’ha cridat l’atenció aquest post. En primer lloc, perquè es tracta d’una entrada sobre les primeres pàgines del llibre de la Montserrat Fons, que jo encara no he llegit i per tant, m’ha semblat interessant, clar i entenedor el resum que en fa l’autora. En segon lloc, perquè em sembla molt encertat el que diu sobre que l’aprenentatge de la llengua ha de ser significatiu pels alumnes i per això cal que el mestre creï contextos i situacions reals on posar en pràctica els usos de la llengua. Penso que és clau que es creïn aquests contextos perquè sinó, l’aprenentatge és un simple tràmit de memorització sense sentit. L’única cosa que m’ha faltat és l’exemplificació de cada un dels usos de la llengua (pràctic, científic i literari) quan en fa referència. Potser d’aquesta manera hagués quedat més clar. Tot i això, penso que és un text impecable, on l’autora demostra que ha captat l’essència del llibre.

També he trobat molt destacable aquesta publicació. Més enllà de l’activitat que explica, que consisteix en l’elaboració de missatges breus per comunicar a les famílies, m’ha semblat molt destacable la fotografia que adjunta al final amb la reflexió corresponent. Penso que l’Alba ha dit una cosa senzilla però elemental: el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura i la lectura és lent i difícil. Per això és indispensable la motivació i la disposició de l’alumne per aconseguir-ho. Jo afegiria, que cal una actitud i una il·lusió, cal creure’s que es pot i cal perseverança. Per això, penso que és aquí on la figura del mestre és més important: acompanyar en aquest camí lent i costós i motivar i il·lusionar als més petits. Només així creuran que poden.

Per d’acabar, m’agradaria fer notar una cosa que he observat al bloc i que em crida l’atenció. Pel que fa la reflexió que havíem de fer sobre alguna activitat del llibre de la Montserrat Fons, veig que la gran majoria de nosaltres hem optat per escriure sobre una activitat d’ús pràctic i gairebé ningú ha optat per les altres dues tipologies d’activitat. Per què deu ser això? Simplement per reflexionar...