En aquesta part del llibre, l’autora ens concreta dos
components de la interacció pedagògica, com són; la seqüenciació didàctica i el
paper del mestre/a.
La seqüenciació de les activitats d’ensenyament/aprenentatge
marca l’estructura i és l’eix vertebrador de la manera de dur a la pràctica
aquestes activitats. La línia pedagògica que es segueix al llarg del capítol és
amb el treball per projectes específics per a l’aprenentatge de la lectura i la
escriptura però són perfectament aplicables a altres assignatures.
Les activitats que es proposen per al projecte de llegir i
escriure, les seqüencien en aquest ordre;
- Creació de situacions
a l’aula amb necessitat real d’usar la llengua escrita; en la que el mestre
o la mestra ajuda a concretar l’objectiu de que es va a fer i facilita el
desenvolupament dels següents passos.
- Recerca de solucions per
satisfer la necessitat; entre tots fan propostes d’activitats per
acostar-se a l’objectiu de la necessitat existent, i amb les que tots els
infants comparteixin uns objectius d’aprenentatge específics.
- Resolució; es
desenvolupen les accions, i han de permetre construir coneixement que
possibiliti avançar.
- Experiència d’ús en
la llengua escrita; Experimentar l’ús real d’aprenentatge realitzat i la
seva significació.
- Reflexió; aquesta
part és de les més importants, mitjançant activitats que plantegin “que s’ha
après” i “si s’ha aconseguit el que volien” permetem a l’alumne ser conscient
del que va aprenent, i dirigir, autoregular o ser protagonista del seu propi procés.
Per altra banda, ens explica quines interaccions es donen en
l’aprenentatge en el nostre paper com a futurs mestres i com oferir les
condicions, l’ajut i la mediació adequada als nostres alumnes. Aquesta part m’ha
semblat molt interessant i agraeixo molt poder tenir al meu abast tècniques,
consells, pràctiques, exemples, etc, per poder aprendre com ser una bona
mestra.
Les finalitats que ens indica l’autora referides a l’aprenentatge
de la lectura i escriptura són les següents;
- Conèixer i avaluar el punt de partida de cada alumne.
* Respecte a la
lectura; Hem d’estimular a que els nens i nenes s’aventurin a explicar el que
creuen que diu el text, quines tècniques utilitzen, com han arribat a aquestes
hipòtesi, i valorant tot allò que saben reconèixer.
* Respecte a la
escriptura; s’ha de valorar tots els intents dels alumnes davant de la
escriptura i estimular el seu aprenentatge positivament, no avaluant i
recriminant els errors.
* Respecte a
ambdues; hem de tenir una actitud d’espera davant el ritme i reacció de l’alumnat,
no precipitar ensenyaments i crear un clima de confiança i acceptació per a que
cadascú segueixi el seu ritme. Per tenir coneixença dels esquemes de
coneixement de cada alumne hem de investigar mitjançant entrevistes individuals,
i interpretar les respostes dels infants, no etiquetant si està bé o malament,
sinó què ha fet, perquè i com podem ajudar-lo a avançar, sempre des d’un punt
de vista positiu.
- Intervenir per facilitar
aprenentatges
* Formular reptes
assequibles; mitjançant aquests reptes l’alumne pot anar aconseguint metes i
aconseguir una estimulació pròpia i personal.
* Orientar la
recerca de solucions; hi ha infants que solucionen ràpidament petits reptes,
però d’altres es bloquegen i no actuen activament, davant d’això, l’autora ens
aconsella fer un seguiment més proper i motivar-los amb preguntes i estratègies que els orientin i vagin pas per
pas, esbrinant la solució sense pressions ni exigències.
- Fer de model com a escriptor i
lector expert
*El mestre/a com a
model en l’escriptura; quan escriu en silenci davant dels nens i les nenes i
quan escriu en interacció amb l’alumnat.
* El mestre/a model
en la lectura; quan llegeix en veu alta per als nens i les nenes i quan llegeix
en silenci davant dels infants -> Biblioteca, o “llegir un text interiorment”
com a exercici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada