Als 7 anys, les tardes de diumenge eren creatives i dedicades a l'escriptura...
A l'escola participàvem cada any als Jocs Florals. A primer, la nostra mestra, la mestra més llesta del món creia jo, ens va inculcar el bon hàbit d'escriure petites redaccions. Cada dilluns al matí llegíem allò que havíem escrit: aventures, misteri, amor, por, fantasia... tot el que un nen pugui imaginar!
Per mi, les tardes de diumenge eren màgiques. Un moment per a relaxa-nos, imaginar i donar forma a totes aquelles idees i experiències que els meus 7 anys de vida m'havien permès conèixer.
Hi havia històries millors que d'altres, històries amb segones parts i històries en les que et submergies i imaginaves ser el protagonista. Sempre recordaré una història que deia així: "[...] la noia, volia robar petons a la lluna..."
A l'escola participàvem cada any als Jocs Florals. A primer, la nostra mestra, la mestra més llesta del món creia jo, ens va inculcar el bon hàbit d'escriure petites redaccions. Cada dilluns al matí llegíem allò que havíem escrit: aventures, misteri, amor, por, fantasia... tot el que un nen pugui imaginar!
Per mi, les tardes de diumenge eren màgiques. Un moment per a relaxa-nos, imaginar i donar forma a totes aquelles idees i experiències que els meus 7 anys de vida m'havien permès conèixer.
Hi havia històries millors que d'altres, històries amb segones parts i històries en les que et submergies i imaginaves ser el protagonista. Sempre recordaré una història que deia així: "[...] la noia, volia robar petons a la lluna..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada