Després d’una llarga estona de reflexió he pogut recordar que he tingut més
bons aprenentatges en llegües estrangeres que no pas en la llengua catalana i
castellana, durant l’educació primària.
Pel que fa a la llengua anglesa va ser molt gratificant poder aprendre
aquesta llengua mitjançant representacions teatrals que obligaven a treballar
la nostre imaginació i cooperació en grup per tal de poder construir bons diàlegs.
D’altra banda, utilitzar les cançons com un recurs didàctic per practicar la
llengua anglesa també em va ajudar molt a tenir més interès per aquest idioma i
que el seu aprenentatge fos més amè. L’altre aspecte positiu de l’aprenentatge
de la llengua anglesa va ser durant l’educació secundaria. Vaig tenir el plaer
de realitzar un intercanvi, organitzat per l’escola, on vaig conviure durant 2
setmanes amb una família anglesa, i vaig assistir a l’escola amb la meva
companya d’intercanvi. Va ser una experiència molt bona per tal de poder
desenvolupar la llengua oral d’aquest idioma.
Va succeir el mateix amb la segona
llengua estrangera que vaig tenir el gust d’aprendre, l’alemany. També va
influir el gran entusiasme, la gran dedicació i la motivació que tenia una de
les mestres d’aquesta segona llengua. La seva actitud a l’aula ajudava molt a
crear un bon clima de treball i afavoria el seu aprenentatge.
Finalment, pel que fa a la llengua castellana, l’aspecte més significatiu
que recordo és la sintaxi, ja que la manera d’explicar-la de la mestra, feia
que fos “divertida”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada