Títol: (M. Rosa
Gil) Escriure textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible
Una part important de
l’aprenentatge és la motivació i aquesta sovint s’aconsegueix quan la tasca a
realitzar és significativa, té un valor i és funcional. L’alumnat és capaç de
percebre la importancia d’un aprenentatge en funció de si aquest li será útil
o no i el mestre, alhora, ha de ser conscient d’aquest fet i proposar
activitats que es puguin fer de forma autónoma i que l’objectiu semrpe segui
l’aprenentatge.
En aquest article de Mº Rosa
Gil podem comprobar com els alumnes li donen molta importància a les dues
tasques proposades ja que els slumnes son conscients de la utilitat que aquesta
tindrà un com finalitzada. La motivació de l’alumnat per tal que aquestes
tasques no tinguin errors els fa
reflexionar amb la parella assignada. Treballar amb parelles també és una bona
estrategia per fomentar la reflexió i el diàleg ja que tots tenen l’oportunitat
de comunicar-se i d’opinar. Ara bé, aquesta estrategia que proposa la mestra ha
d’estar molt ben dirigida ja que hem de preveure quin tipus de parelles de
treball es faran, si serán a sorteig, si els propis alumnes esculliran, o si
escullirà la mestra en funció dels nivells
dels infants o altres característiques.
Hem de preveure els posibles
avantatges i inconvients que tindràn les diferents maneres d’agrupar.
Ens adonem que els alumnes es
corregeixen els uns als altres, reflexionen conjuntament i argumenten les seves
correccions tot enfocat a l’aprenentatge de l’escriptura però concretament en
aspectes com la segmentació, l’ortografia i la gramatica. Així doncs, podem comprobar com la
construcción d’aquests coneixements i la correcció dels errors es pot portar a
terme d’altres maneres diferents i no tan sols mitjançant els exercicis
descontextualitzats sobre els llibres de texts que proposen les diferents
editorials.
La mestra, en aquest cas es una
eina més d’ajuda a la construcció de coneixements, però no podem oblidar que no
tots els alumnes necessiten a la mestra per igual i que possiblement hi ha
alumnes que en funció de les seves necessitats la mestra ha d’oferir més ajuda
respectant la capacitat d’autonomia de cada alumne.
Preguntes a l'autora:
1.Quin tipus de parelles son?
2.Qui fa aquestes parelles? Quins criteris segueix? (amistat,nivell...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada