Tot pensant, he recordat una experiència educativa
relacionada amb el llenguatge que va marcar-me especialment. Va ser a la ESO,
concretament a 4t, a una optativa d’anglès. Al principi es tractava d’una
assignatura més d’anglès, on l’únic que fèiem era reforç de la llengua per tal
d’aconseguir un nivell més alt i poder superar sense dificultats l’assignatura
principal d’anglès. La mestra, al veure que ens ho preníem com una classe més i
adonar-se’n que aquesta optativa no era gens motivadora per a nosaltres (a
diferència de l’optativa de francès, que realitzaven moltes activitats
dinàmiques i diferents i, fins i tot, van organitzar un viatge a dues ciutats
franceses com són Carcassonne i Toulouse), va organitzar una activitat i va proposar-nos-la.
Havia contactat amb una escola d’un municipi d’Anglaterra (del qual no recordo
el nom), i les dues mestres d’anglès estaven disposades a realitzar aquesta
tasca. La mestra va demanar-nos els nostres correus electrònics personals, i el
mateix va fer la mestra d’Anglaterra amb els seus alumnes, amb la finalitat d’intercanviar-se’ls,
de manera que les dues tenien els correus electrònics de tots els alumnes. Seguidament,
van assignar-nos a cadascú un alumne de l’altre escola i van facilitar-nos el
seu correu. La tasca es tractava de posar-nos en contacte, a través de correu
electrònic, amb un alumne d’Anglaterra, de manera que nosaltres havíem d’escriure-li
en anglès i ells ens havien de respondre en castellà, per tal de practicar les
respectives llengües. En aquests correus electrònics podíem parlar del que volguéssim,
des d’explicar-nos les nostres vides (d’on som, on vivim, si tenim germans, com
es diuen els membres de la nostra família, quins són els nostres hobbies...)
fins a diferents experiències i vivències personals que volguéssim compartir
amb ells. A més, també podíem intercanviar-nos fotografies i corregir, al
següent correu, les faltes d’ortografia que havien fet a l’anterior correu
(ells també ens corregien a nosaltres), de manera que ens va servir de molta
ajuda per ampliar el nostre aprenentatge. Recordo, per tant, que va ser una
tasca molt motivadora i interessant, amb la qual vaig poder practicar bastant l’anglès
i vaig aprendre coses noves sobre els cavalls, ja que vaig topar amb un nen que
li agradava molt la hípica i inclús tenia dos cavalls a casa seva.
Considero que és una activitat molt interessant i satisfactòria
si existeix una bona organització i surt tot com s’ha previst, ja que s’ha de
tenir molta predisposició per a realitzar una tasca com aquesta, tant per part
de les mestres com per part dels alumnes. Personalment, vaig quedar molt
contenta d’aquesta optativa d’anglès.
Aquí us deixo un enllaç molt interessant i relacionat amb la meva entrada. Es tracta d'una notícia publicada el 19 de maer del 2013 a l'anoiadiari.cat, on explica que el curs de P5 d'una escola d'Igualada va establir comunicació amb una escola anglesa durant aquell mateix curs escolar. Establien contacte a través de videoconferències, però vàries vegades van comunicar-se a través del correu ordinari, tot enviant-se cartes i petites mostres dels seus treballs realitzats durant el curs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada