TEXTOS REALS EN COL·LABORACIÓ

L'autora de l'article “Escriure textos reals en col·laboració: una tasca imprescindible” publicat al març de l'any 2010, és Maria Rosa Gil. Gil és una professora associada del Departament de Didàctica de la Llengua de la UAB i psicopedagoga de l'EAP B-13.

La tesi que defensa en aquest article és que l'escriptura en col·laboració de textos reals dóna lloc a la reflexió a l'aula sobre aspectes de significats, ortogràfics, gramaticals i textuals. El que utilitza per recolzar la seva tesi són les reflexions que n'ha fet de les observacions d'una classe de 2n de primària a una escola Abat Mercet de Terrassa.

Al llarg de l'article defensa que els alumnes aprenen millor la llengua en grup que individualment, ja que en col·laboració els alumnes entre ells es corregeixen, pensen en com escriure les paraules, com estructurar el text, quin vocabulari utilitzar entre altres. En definitiva, el que va observar és que tot i ser alumnes relativament petits, són capaços de reflexionar sobre la llengua.

Un altre aspecte que destaca de les observacions és que la finalitat dels textos és un element essencial per despertar l'interès dels alumnes. En aquest cas, l'alumnat ha d'escriure una nota informativa als pares i això, els fa mostrar més implicació perquè els destinataris són reals. Tanmateix, emfatitza en què sovint els mestres pensen que els nens i nens que tenen al davant no són capaços de pensar sobre la llengua no obstant això, afirma que si es fa a partir d'un projecte de treball interdisciplinari i en col·laboració no hi ha dubte que és possible.

Després de la lectura, hi ha aspectes que considero que s'haurien d'ampliar perquè, des del meu punt de vista, no queden reflectits. M'agradaria saber si la seva tesi es confirmaria en cas que el context fos diferent, és a dir, en comptes de tenir un grup-classe heterogeni fos homogeni. També, si més de la meitat de l'aula fos alumnat nouvingut o si treballéssim amb nens i nenes de diferents edats.

Com a valoració personal he de dir que aquest article és molt interessant i que m'ha sorprès, ja que en un inici pensava que nens tan petits (2n primària) tindrien moltes dificultats per reflexionar sobre la llengua així, que creia que en cap cas es confirmaria la tesi. No obstant això, amb els arguments que ha exposat Gil m'ha quedat clar que és sí possible si es planteja bé.

Pel que fa a la connexió amb altres idees anteriors el que s'afirma és que parlar ajuda a ordenar les idees, parlar és aprendre el que no sabem, que el docent té un paper com a guia del procés d'ensenyament-aprenentatge i aprendre en un context real és crucial per la formació integral dels alumnes.

Per acabar, m'agradaria tornar a destacar que seria interessant obrir una línia de recerca que permetés comprovar si la tesi de Maria Rosa Gil es confirmaria si el tipus d'alumnat fos diferent: homogeni o alt percentatge de nouvinguts i, com es duria a terme el fenomen metalingüístic. 

Font     

Preguntes a fer a l'autora:

- Realment, la seva tesi es confirmaria si el context fos diferent? És a dir, el cas que vostè exposa, l'aula està configurada per un percentatge molt baix de nouvinguts i en general, és un grup heterogeni. Així doncs, es confirmaria la tesi si fos un grup homogeni amb un alt percentatge de nouvinguts?