Trencar amb velles idees

L’autora de l’article “Leer i escribir en un mundo cambiante” és Emilia Ferreiro, una gran referent de l’educació per les seves aportacions sobre l’alfabetització.

L’autora ens parla de com ha anat evolucionant el concepte d’alfabetització i crítica que avui en dia encara es concebi com un aprenentatge d’una tècnica o habilitat, és a dir, que l’escola no evolucioni. No es formen lectors i escriptors en sentit ple que gaudeixin del plaer que proporciona saber llegir i escriure. Exposa que s’ha de canviar la concepció d’alfabetització i s’ha d’aconseguir una alfabetització per la vida quotidiana i pel món professional, per aprendre a veure i entendre el món, per ser crítics… Per això dóna molta importància al paper del mestre. El mestre ha de constituir un model i transmetre el plaer per la lectura, per tal que els alumnes també l’adquireixin, a través de pràctiques de lectura i escriptura que formin part del dia a dia de l’aula. Els infants poden aprendre si els mestres ho proposen.

Per altre banda, Ferreiro parla del concepte de fracàs escolar. Ens explica que el fracàs escolar sorgeix quan llegir i escriure es torna una obligació amb la democratització i el naixement de l’escola pública. Es parlava que el fracàs escolar era conseqüència de l’aprenentatge dels infants i després es van donar responsabilitats a l’entorn familiar. Penso que l’entorn familiar té molta importància en l’alfabetització dels infants, tot allò que es pugui transmetre abans de l’estada a l’escola i durant aquesta (com escoltar contes, veure l’escriptura, començar a relacionar grafies i sons, aprendre que la comunicació oral és diferent a l’escrita...etc) constitueix un contacte previ imprescindible que l’autora denomina: “saber preescolar”. Tot i així penso que el fracàs escolar ve més relacionat per les pràctiques i dèficits dels mestres de les escoles, que no pas pels alumnes.

L’autora parla de l’alfabetització mundial, fent referència a que el 80% de la població mundial es troba en zones desfavorides i sense possibilitats de sortir de l’analfabetisme, i jo pregunto a l’autora: és possible reduir aquest nombre, tenint en compte els diferents contextos que es troben els infants, i portar a terme aquestes pràctiques pensant que molts d’ells no podran gaudir d’aquest saber preescolar o no disposaran de llibres a l’escola?