Ens escrivim amb el poble veí!

Durant l'etapa escolar d’un infant és important que, aquest, tingui bones experiències en el seu aprenentatge, tan perquè visqui l’aprenentatge com un fet divertit com perquè tingui un bon record de la seva infantesa a l’escola. Personalment, crec que l’escola em va proporcionar força bones experiències i, mirant-m’ho ara, tenir-ne un bon record.

Sempre m’ha agradat la llengua, i potser és perquè l’ensenyament que he rebut ha permès que me l’estimi. Una de les experiències, que recordo amb més emoció, sobre l’aprenentatge de la llengua catalana és una activitat que es feia durant el cicle inicial. Aquesta activitat té relació amb l’entorn en el qual visc i en el qual està la meva escola. Visc en un poble anomenat Castellar del Vallès, que està a prop d’un petit poble; Sant Llorenç Savall.  Amb la intenció de generar una relació entre l’alumnat de cicle inicial de la meva escola i l’alumnat de cicle inicial de l’escola de Sant Llorenç, els mestres ens van proposar enviar-nos cartes amb els nens i nenes del mateix curs que nosaltres d’aquesta escola. Així doncs, cadascun de nosaltres enviava i rebia cartes d’un company en concret de l’altra escola, on explicàvem qui érem, com érem, quines eren les nostres aficions, què fèiem a l’escola, etc. Recordo que quan rebíem una carta en resposta a la nostra era molt emocionant, ja que cada alumne tenia una carta d’un amic de l’altre escola on s’explicarien curiositats que havien viscut per així acabar sent nous amics.  D’aquesta manera, els i les mestres treballaven la redacció d’una manera molt més motivadora i alegre, permetent una socialització amb els infants del poble del costat. A part d’enviar i rebre cartes, però, l’activitat es tornava molt més interessant quan, a final de curs, ens trobàvem les dues classes i passàvem el dia junts, després d’haver-nos estat escrivint i coneixent durant el curs a través de les cartes.

Considero que va ser una activitat important per mi perquè em va permetre relacionar-me amb algú que no coneixia però que vivia a prop meu, m’ajudava a participar plenament en l’activitat i em sentia valorada, pel fet que la carta anava dirigida a mi. És per això que sempre he pensat que en el meu futur professional m’agradaria engegar un projecte semblant a alguna escola i aconseguir que els meus alumnes puguin passar-s’ho tan bé escrivint textos constantment i, en definitiva, tenint bones experiències en l’aprenentatge de la llengua.

Font

(Hi ha un reportatge del 2007 sobre aquesta activitat, la qual ja es feia a través del correu electrònic, al següent web: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22797).