dijous, 20 de març del 2014

Teatre absurd, motivació inesperada

En dir la tasca a classe el primer que va sorgir al meu cap van ser jocs que fèiem a la primària per aprendre a memoritzar paraules en anglès. Al principi em va semblar un bon record perquè dintre del que era l'aprenentatge d'una nova llegua com és l'anglès era una activitat diferent i dinàmica. En reflexionar més profundament em vaig adonar que en realitat el que m'agradava era haver de córrer i de cantar però no era res motivant o interessant per aprendre llengua.

Al començament em va costar trobar una activitat que em sembles que realment fos una bona experiència en aquest àmbit. La veritat no he sigut capaç de trobar cap a l'etapa educativa obligatòria però si al batxillerat. Em recordo que vaig escollir un dels molts tipus que oferien en el meu institut perquè segons les optatives que volies fer et posaven en una classe o en una altra. Vaig tenir els meus dubtes però al final vaig acabar escollint el que em permetia fer història i història de l'art, que eren les que jo volia, encara que també entrava literatura, tant en castellà com en català, cosa que no m'entusiasmava.

Va ser una sorpresa molt inesperada quan vaig fer les primeres classes perquè vam començar a llegir una obra de teatre de l'absurd, Tres sombreros de copa de Miguel Mihura. La mestra va decidir que per fer-la més dinàmica i poder resoldre dubtes que tinguéssim en situacions que es donaven a l'obra l'anàvem a llegir en veu alta a classe. El primer que t'esperes és una lectura avorrida però no va ser així, es van repartir els personatges i ens vam sorprendre quan la mestra ens feia posar èmfasi en llegir o quan ens posava en rotllana perquè els alumnes que tenien personatges aquell dia sortissin a interpretar petites escenes. Va ser la mateixa mestra que ens va mostrar que l'aprenentatge de la llengua no era només l'analitzi d'algunes frases i la memorització dels verbs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada