Recordo que l’assignatura de llengua no era una de
les més dinàmiques, però pensar en una anècdota positiva m’obliga ha explicar
un moment molt especial per a mi dins d’aquesta assignatura. L’experiència que
explicaré em va succeir quan anava a primària. Deixant emportar la ment un
temps enrere recordo la pregunta que sempre ens feia el mestre el primer dia de
classe: “Aquest estiu heu fet alguna lectura? Quin llibre us heu llegit?”,
molts de nosaltres no érem molt aficionats a la lectura i per això aquesta
pregunta ens feia posar-nos nerviosos. El mestre al veure que molts de
nosaltres no havíem fet cap lectura a l’estiu, un dia ens va donar una
sorpresa, ens va portar un regal a cadascun de nosaltres, aquest regal era un llibre
però no era un llibre qualsevol, aquest explicava una gran història on els
protagonistes érem nosaltres mateixos, tothom apareixia a la història narrada i
això em va cridar molt l’atenció. Encara recordo que només arribar a casa em
vaig posar a llegir el llibre molt entusiasmada i amb molta curiositat per
saber on ens portaria aquella història. És una anècdota que tinc molt present,
ja que amb ella vaig començar agafar el gust a llegir més histories i realitzar
més viatges sense moure'm de casa.
"If you can look into the seeds of time and say which grain will grow and which will not speak then to me." (Macbeth, Act 1, Scene 3)
dimecres, 19 de març del 2014
Nosaltres som els protagonistes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada