Tot el meu context
durant la infància va ser en català; la meva família és de parla catalana, les
meves relacions d’amistat durant la primària eren en català i a l’escola
sempre es parlava en aquesta llengua, excepte a les classes de castellà. Degut a tot
això, quan vaig arribar a sisè de primària tenia moltes dificultats amb el
castellà, tant en la oralitat com en la escriptura. Aquestes dificultats feien
que sentís vergonya i por a l’hora d’intentar pal·liar aquest problema i el que
feia era evitar enfrontar-m'hi el menys possible.
A la meva escola
sempre s’havia fet el famós intercanvi amb el País Basc, que consistia en anar
una setmana a Euskadi a conviure amb ells i conèixer la seva terra, i al cap d’un
temps eren ells els que venien a passar uns dies a Catalunya. En el moment de l’intercanvi, el meu context
va canviar radicalment per uns dies, vaig haver de practicar el castellà quan
ens escrivíem cartes, em vaig haver d’enfrontar al problema i la necessitat de
comunicar-me va fer que perdés, a poc a poc, la por al castellà.
Aquesta doncs, ha
sigut l’experiència més enriquidora i per tant, positiva que he tingut en l’aprenentatge
d’una llengua. Per aquest motiu, crec que és molt important que durant la
nostra futura tasca docent, intentem fer veure als nostres alumnes que l’aprenentatge
és necessari per al desenvolupament personal, molt important per a la vida
diària i les relacions amb els altres.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada