Tot un repte

 

Això em va pasar quan era petita. M'en recordó que tot era un descobriment per mi. Comencava l'escola dels més grans en un altre edifici, al costat on havia estat no fa res amb els meus companys jugant a la pilota. Em moria de ganes d'aprendre de tot. Vaig començar molt entusiasmada hi havia moltes coses a fer i a descobrir. Començava les clases de català.Tot era nou per mi.

Em va tocar un professsor molt agradable que ens feia participar molt. Feiem moltes coses, cantavem cançons molt diverses, feiem jocs de paraules fins i tot ens posava en grups per fer petites competicions.

Tot era molt excitant encara que a mi em costava entendre'l de vegades. Això anava força bé fins que
vam començar a escriure i a fer dictats.

Es va tornar difícil per mi perque em costava identificar els sons amb les grafíes i feia moltes faltes d'ortografía. Va representar un camí força dur per mi, però gràcies a la bona voluntat del profesor i als ànims dels meus companys vaig aconseguir fer-me amb la llengua. Havia sigut un gran esforç fer-se amb ella però estaba orgullosa del que havia aconseguit amb tant sacrifici.

Ara m'adono que tenir un bon profesor i uns bons companys fa molt i desitjo que els nous alumnes tinguin tanta sort com jo i  això sí, que comencin una mica més aviat que quan jo vaig començar.