"L'amic especial" és una de les experiències educatives més
gratificants que he viscut en l'aprenentatge de llengua i va tenir lloc quan
cursava sisè d'Educació Primària. Recordo que tot començava amb un sorteig: s'escrivia
en diferents papers el nom de cada alumne i, aleatòriament, cada participant
havia d'agar-ne un. La finalitat d'aquest sorteig era que cadascú tingués un
company de classe amb qui compartir un petit treball en el qual les dues
persones es podrien conèixer millor.
Durant aquest treball, cada parella de companys compartia moments a l'escola com per exemple seure junts a la classe, i més enllà de l'àmbit escolar, com ara anar a casa del company, anar a veure'l a algun partit en el cas que
practiqués esport, etc. A mesura que es desenvolupava l'experiència, cada alumne
havia d'elaborar un petit dossier on constés una entrevista al seu company i
als pares d'aquest, una descripció del company, els aspectes que havia descobert,
alguna cosa que li recomanaria millorar, una petita reflexió dels moments que
havia compartit amb ell i finalment un eslògan publicitari destacant els punts
forts d'aquell company.
Cal destacar que aquesta activitat treballa tant l'expressió oral com
escrita en un context realment significatiu i, a la vegada, permet que els
alumnes tinguin l'oportunitat de conèixer a companys que potser no formen part
del seu grup d'iguals. Ara que ha passat el temps m'adono que és una
experiència que a dia d'avui encara tinc present i que l'aprenentatge en companyia dels altres és molt més gratificant. Així doncs, animo els futurs mestres de
primària per a què posin en pràctica aquesta experiència i els seus alumnes tinguin l'oportunitat de conèixer "un amic especial". Inclús, crec que
aquesta proposta pot ser més enriquidora si no només es limita a aplicar-se amb
el grup-classe, sinó també entre alumnes de diferents cursos.
![]() |
| Font: Tania Salguero García |

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada