A l’últim curs de sisè,
per Sant Jordi, ens van proposar realitzar unes narracions a la classe de
llengua catalana i a la de llengua castellana. Per fer aquestes narracions ens
van donar una sèrie d’indicacions, com per exemple que podien ser histories
reals de vivències personals o del nostre entorn, podíem reconstruir contes populars
incorporant elements nous, inventar histories fantàstiques, explicar algun fet
que ens resultés interesant, etc.
El 23 d’abril es
faria una gran exposició de tots els nostres treballs, tant de llengua catalana
com de llengua castellana. Llavors, al final del dia, després de totes les
activitats programades un jutjat (format per tot el professorat del departament
de llengua catalana i castellana) anunciaria el guanyador de cada classe.
Per llengua
catalana, vaig inventar un conte fantàstic. Però, per llengua castellana vaig
fer una narració sobre el meu rebesavi, la qual estava plena de vivències
personals que eren increïbles, ja que va viure la República. Era una mena de
biografia, vaig explicar la seva vida parant atenció en els períodes més difícils
de sobreviure i amb més penúries d’aquella època. La meva narració acabava amb
la detenció del meu rebesavi, degut a què va guanyar el bàndol franquista i,
aquest va ordenar la detenció de tots els “vermells”, i en molts casos l’execució.
La meva sorpresa va
arribar quan em van nombrar guanyadora de la classe de 6b, òbviament del relat
que vaig presentar per l’assignatura de llengua castellana. Em va fer molta il·lusió
perquè era una historia real i a més es tractava d’un familiar meu. Fins i tot,
recordo el premi que em van atorgar: una calculadora científica, un parell de
llibretes, un llibre i una entrada pel cinema.
El que més em va
alegrar, no va ser pas el premi, sinó l’orgull i la satisfacció d’haver
realitzat un bon treball, el seu reconeixement i que fos digne de ser llegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada