L’escola hauria d’estar plena d’experiències
positives que poguessin ajudar als alumnes a desenvolupar-se globalment, però
desgraciadament no és així.
Quan et pares a pensar en una bona
experiència, realment costa moltíssim que et vingui alguna al cap. En el meu
cas, sembla mentida que una de les poques que recordi sigui a 1er de
Batxillerat, fora de l’etapa obligatòria.
Com que la meva professora d’anglès
d’aquell any era una gran fanàtica dels musicals, va aprofitar la llengua per
treballar a través de la cançó. Va dividir la classe en grups reduïts d’unes
tres o quatre persones i a cada grup va donar-li una cançó de la llista que hi
havia als jocs del “singstar”. Un cop fer això, va explicar-nos que cada grup s’havia
de fer seva la cançó que se l’havia assignat, és a dir, que s’havia d’aprendre
la lletra, el significat que hi havia darrere d’aquesta, la motivació de l’artista
per crear- la, etc.
 |
| Foto |
A tots/es ens va sobtar molt
treballar l’anglès des d’aquesta perspectiva, i al començament pensàvem que
aquella activitat no ens aportaria res de nou i que seria inútil, però amb el
pas dels dies ens vam adonar que a partir de la música es poden treballar
diferents aspectes de la llengua com el vocabulari, la pronúncia...
Després d’un temps, quan cada grup ja havia treballat
sobre la seva cançó, els grups van exposar la informació que sabien a la resta
de la classe.
Un cop acabades les exposicions,
entre tota la classe vam acabar cantant les cançons exposades.
La veritat és que les activitats
més pràctiques, al llarg de tota l’etapa educativa, són gairebé inexistents, i
això s’hauria de començar a canviar, ja que aquestes poden aportar molts més
aprenentatges que no pas les que són purament teòriques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada