La tesi que defensa l'article és la conversa com a mètode d'aprenentatge.
En l'article es responen una sèrie deqüestions claus per a saber com plantejar-se aquesta metodologia a l'aula.
Es tracta d'un projecte que es duu a terme a l'escola Serralavella d'Ullastrell amb la finalitat que els nens aprenguin interaccionant, i comunicant-se amb els companys.
Es tracta de mantenir la conversa viva a l'aula en tot moment, ja que en qualsevol ocasió pot aparèixer algun tema interessant que tractar amb els alumnes, i que aparegui al currículum. A partir dels dubtes, preguntes, dels intercanvis d'opinions i de coneixements, i de les discussions i contradiccions, els alumnes se senten motivats i incentivats per a cercar informació sobre el tema de debat, i poder tenir algun suport per a enriquir els seus arguments. Això provoca que, entre tots, s'arribi a trobar a veritat sobre algun tema, conèixer-lo, entendre'l, i assimilar-ho, de forma que es fa un aprenentatge actiu i cooperatiu.
El paper de l'alumne queda clar, és el protagonista i com a tal ha d'haver-hi una escolta activa i adquirir el rol de receptor i emissor.
El docent no actua com a emissor de coneixement sinó com a gestionador i guia de la conversa per tal que hi hagi un aprenentatge significatiu i de qualitat. Els facilita l'accés a la informació, orienta el discurs, possibilita la intervenció de tots, etc. Fa evolucionar la conversa de manera que aprenguin coneixements nous i pràctics per als seus alumnes.
Per tal que la conversa evolucioni de manera favorable el context ha de ser adequat és a dir, els alumnes s'han de troba en un clima de confiança, on es respectin totes les opinions, on siguin escoltats, on ho hi hagi discriminacions de cap tipus,etc.
Perquè la conversa funcioni de forma eficient és interessant que disposin de recursos òptims per reforçar els arguments o la comprensió del tema, ja siguin visuals, orals o textuals. Si hi ha opinions contradictòries, els nens han de buscar informació per a poder sostenir-se en els seus arguments i poder arribar a un únic coneixement per a compartir amb els companys. A més a més, perquè no quedi res perdut és important produir entre tots nus documents de coneixement on aparegui tot allò que han après que ara saben partir de les seves converses i del material emprat.
Considero que és un projecte molt interessant per a dur a terme a l'aula ja que hi ha un aprenentatge cooperatiu, on pot participar tothom i que fomenta l'autonomia dels alumnes a l'hora de cercar informació per a ells mateixos i no perquè se'ls mani, així com potencia la millora en l'ús de la llengua.
Tot i que considero que hi ha alguna mancança en l'article com per exemple la dificutat que presentaria treballar d'aquesta manera en gran-grup tenint en compte una mitja de 30 persones. En aquesta escola d'Ullastrell, el gran-grup està format per uns 15 alumnes, i d'aquesta manera és molt més fàcil i productiu treballar a partir de la convers i de l cooperació de tots, però en l'article no explica com es podria dur a terme en una classe amb una quantitat més elevada d'alumnes, i això dificulta la posada en pràctica en la majoria de les escoles.
Vull destacar que abans de llegir-me l'article creia impossible aprendre-ho tot a partir de la conversa, i extreure-hi lgu aspecte curricular, però a partir de tot el que he explicat anteriorment i de la resta que apareix al text, he pogut comprendre que si que és possible, sempre i quan el paper del mestres sigui l'adequat, és a dir, que s'ho prengui amb paciència perquè la primera vegada que vulgui usar aquest sistema segur que serà catastròfic per la manca d'experiència tant del grup-classe com seva. Però si actua d'una forma activa, prestant atenció en tot moment, encaminant la conversa de manera que en pugui extreure algo positiu i creant un clima favorable i respectuós, amb el temps observarà les millores en el grup i en els coneixements, que ells sols, han après.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada