TV3r Notícies

Recordo una molt bona experiència a 3r de la ESO. És cert que no me’n vaig gaire lluny, és a dir, a Primària, però aquesta vivència no l’oblidaré mai. A llengua catalana treballàvem la notícia, però d’una manera diferent. En comptes de buscar a la premsa escrita o escoltar el telediari, vàrem elaborar, per grups, les nostres pròpies notícies. A què no endevineu què vàrem fer després? Sí, sí, rodar-les! Però no rodar de fer-les girar, no, no, rodar de filmar! Així doncs, no només les pensàvem i les escrivíem nosaltres, sinó també les enregistràvem. Va ser així com va sorgir el nostre TV3r Notícies! Que bé ens ho vàrem passar… Nosaltres érem els/les càmeres, els/les redactors, els qui presentàvem el telenotícies… Érem els amos d’un món diferents, del nostre món, on podíem contar les nostres aventures dins i fora de l’aula, les nostres vivències personals i més divertides… Va ser una autèntica passada. A més, en donaven la llibertat d’elaborar molt més que un telenotícies! Per exemple: programes de ràdio, programes de premsa rosa, programes de cant, programes de ball, programes de tota mena. El fet era informar, enviar un missatge, de qualsevol tipus, als telespectadors (en aquest cas, els companys i les companyes de classe).

(Imatge)

Sóc aficionat al teatre i al cinema (és més, en faig, participo en obres de teatre i en petits curtmetratges) i aquesta és una activitat que difícilment oblidaré. Com a futur docent crec que dur a terme una activitat o pràctica d’aquesta mena pot ser no solament atractiva, sinó molt enriquidora per a tots i totes, especialment per aquells o aquelles que senten feblesa per les arts escèniques o el cinema, com jo. És una aproximació a un món que molts veuen impossible, però que, qui sap?, potser tenim a petits o petites estrelles…