El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural - sobre un article de Xavier Fontich
A l’article, Fontich ens parla d’un tipus d'aprenentatge basat en el diàleg. Defensa que la interacció i intercanvi de coneixement amb els que ens envolten és el motor que genera tot aprenentatge. Aquest fet el podem defensar a partir de la premissa que la persona és un ésser viu social, que es troba immers en un context d'interrelacions.
A l’article també s’exposa que la funció de l’escola, no ha de ser únicament transmissora de coneixement, sinó que ha de promoure els mecanismes que generin la base d’aquestes relacions, per aprofitar aquesta xarxa de construcció del coneixement. Al mateix temps això ajuda a fomentar una autonomia i un pensament crític que ajudarà als nens/es a saber resoldre problemes del seu dia a dia.
Un altre idea que ens exposa el text és la de la parla exploratòria. Aquesta és justament una de les bases de l'aprenentatge dialògic. Consisteix en l’intercanvi d'idees, d’una forma crítica, però constructiva. Aquest intercanvi no ha de ser simplement la suma d'aquestes idees, sinó un gresol que en formi de noves (Fontich, 2011). Dissortadament, aquest tipus de parla no té gaire presència a l’aula, però, tal com exposa l’article, és un tipus de metodologia essencial per promoure la creació d’eines que ajuden als alumnes, tan, a la construcció de coneixement com a saber aplicar aquest coneixement.
El paper del mestre en tot aquest joc és una peça clau, tal com ens exposa l’article. El rol no pot ser el de transmissor de coneixement,sinó que ha de ser la d’un acompanyant o mediador en el procés, ajudant a crear els espais i les situacions necessàries perquè es doni l’aprenentatge(zona de desenvolupament proper Vigotsky,1931). Podem definir el rol del mestre a partir de la idea de la bastida (Bruner, 1976).
Personalment penso que l’article exposa el que és la meva idea de l'educació. Els fets que exposa Fontich els trobem clarament reflectits en el concepte d’aprenentatge dialògic (Flecha, 1997). Aquest concepte es desenvolupa a través de la recerca i observació de com aprenem les persones, tant dintre com fora de les institucions educatives. Aquest treball ens porta a reforçar la idea que el diàleg igualitari entre els membres de tota una comunitat, reforça i augmenta les possibilitats d'efectuar un aprenentatge més real, concret i útil.
En aquest punt cal esmentar les “comunitats d'aprenentatge”. Aquestes conformen un projecte educatiu que té per objecte una transformació social i cultural dels centres educatius i el seu entorn immediat, emfatitzant la importància d’aquest diàleg igualitari.
Seguint aquestes línies les comunitats estan destinades a molts contextos d’aprenentatge i interaccions amb l’objectiu que els alumnes aconsegueixin uns nivells alts de desenvolupament.
Un altre punt que vull destacar de l’article, és la visió de la teoria de la bastida. És molt habitual tenir la idea que el procés de creació d’aquest suport es dona del mestre cap a l’alumne, d’una forma unidireccional i unitària, però Fontich exposa una idea que crec que és vital, en especial en l'actual sistema educatiu, la bastida ha de ser un suport comunitari, aquesta s’ha de construir entre tots, amb l’ajuda del mestre evidentment.
Per finalitzar crec que el text em fa reafirmar més la meva idea que el continent ha d'estar per sobre del contingut. Evidentment els continguts són importants, però de res serveixen si les persones que els han d’utilitzar són envasos fràgils.
A l’article també s’exposa que la funció de l’escola, no ha de ser únicament transmissora de coneixement, sinó que ha de promoure els mecanismes que generin la base d’aquestes relacions, per aprofitar aquesta xarxa de construcció del coneixement. Al mateix temps això ajuda a fomentar una autonomia i un pensament crític que ajudarà als nens/es a saber resoldre problemes del seu dia a dia.
Un altre idea que ens exposa el text és la de la parla exploratòria. Aquesta és justament una de les bases de l'aprenentatge dialògic. Consisteix en l’intercanvi d'idees, d’una forma crítica, però constructiva. Aquest intercanvi no ha de ser simplement la suma d'aquestes idees, sinó un gresol que en formi de noves (Fontich, 2011). Dissortadament, aquest tipus de parla no té gaire presència a l’aula, però, tal com exposa l’article, és un tipus de metodologia essencial per promoure la creació d’eines que ajuden als alumnes, tan, a la construcció de coneixement com a saber aplicar aquest coneixement.
El paper del mestre en tot aquest joc és una peça clau, tal com ens exposa l’article. El rol no pot ser el de transmissor de coneixement,sinó que ha de ser la d’un acompanyant o mediador en el procés, ajudant a crear els espais i les situacions necessàries perquè es doni l’aprenentatge(zona de desenvolupament proper Vigotsky,1931). Podem definir el rol del mestre a partir de la idea de la bastida (Bruner, 1976).
 |
| Font |
En aquest punt cal esmentar les “comunitats d'aprenentatge”. Aquestes conformen un projecte educatiu que té per objecte una transformació social i cultural dels centres educatius i el seu entorn immediat, emfatitzant la importància d’aquest diàleg igualitari.
Seguint aquestes línies les comunitats estan destinades a molts contextos d’aprenentatge i interaccions amb l’objectiu que els alumnes aconsegueixin uns nivells alts de desenvolupament.
Un altre punt que vull destacar de l’article, és la visió de la teoria de la bastida. És molt habitual tenir la idea que el procés de creació d’aquest suport es dona del mestre cap a l’alumne, d’una forma unidireccional i unitària, però Fontich exposa una idea que crec que és vital, en especial en l'actual sistema educatiu, la bastida ha de ser un suport comunitari, aquesta s’ha de construir entre tots, amb l’ajuda del mestre evidentment.
Per finalitzar crec que el text em fa reafirmar més la meva idea que el continent ha d'estar per sobre del contingut. Evidentment els continguts són importants, però de res serveixen si les persones que els han d’utilitzar són envasos fràgils.
Enllaços interessants:
Grups interactius:
| |||
Tertúlies dialògiques:
| |||
Bibliografia:
- Flecha, R. (1997). Compartiendo Palabras: el aprendizaje de las personas adultas a través del diálogo. Barcelona: Paidós.
- Vygotsky, L. S. (1931). Pensamiento y Lenguaje. Barcelona: Paidós.
- Fontich , X. (2011) El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural, Les nocions de bastida i parla exploratòria. Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 54 Pàg. 68-75
- Wood, D., Bruner, J., & Ross, G. (1976). The role of tutoring in problem solving. Journal of child psychology and psychiatry, 17, 89-100.
Hola, Xavier. Magnífica entrada. Compte amb la referència que cites de Vygotsky, els anys no coincideixen. Per altra banda, discrepo de la teva posició sobre els continguts, els continents i els envasos fràgils: des del meu punt de vist i del de molts estudiosos els continguts són essencials, per una simple raó: depenent de quina concepció en tenim, ens serà possible o no desenvolupar metodologies interactives a l'aula. És a dir: la metodologia a l'aula depèn de com concebem els continguts, i inversament unes determinades metodologies ens portaran a modificar la concepció que tenim dels continguts.
ResponEliminaMoltes gràcies pels teus comentaris.
ResponEliminaEn referencia al que comentes que no estas d'acord, m'agradaria exposar bé el que vull dir, ja que possiblement jo no m'he explicat del tot bé.
Evidentment que els continguts són importants, això no ho poso en dubte, el que vull dir amb aquesta frase, més aviat està lligat amb el que tu comentes a classe: no donar la resposta abans que es formuli la pregunta.
Quant dic que el continent és més important faig referència al fet que els continguts han d'estar en consonància amb l'alumne, tant del que saben com del que volen saber. No crec que sigui beneficiós pretendre que en un determinat moment l'alumne sàpiga un determinat contingut, quan potser encara no està preparat.
Per a mi és important que aquests continguts caminin al ritme del continent, i no a la inversa.