Una bona experiència relacionada amb l'aprenentatge de la llengua, amb la forma d'escriure sobretot, va ser durant 3er d'ESO. Fins llavors les classes sempre eren copiar la teoria del mestre i fer els exercicis corresponents, però aquest cop, se'ns va donar l'oportunitat de fer un tipus de diari o revista de la classe, ens van repartir en petits grups i entre nosaltres mateixos ens vam repartir els rols (director, periodista,...). Durant tot el curs anàvem fent diverses notícies del barri o de la mateixa escola; cada cop que escrivíem alguna cosa en una llibreta que cadascú portava a sobre, el grup decidíem si ho "publicàvem" o no, i el mestre després s'encarregava de corregir els errors que haguéssim pogut cometre.
Cada cop t'adonaves que millorava la capacitat de tots en redactar, en explicar una història o una crònica. En com de qualsevol moment podíem treure el més important i explicar-lo de manera que a tothom li pogués interessar.
Després vam imprimir totes les notícies ja preparades com un diari, i entre tots vam elegir unes quantes de cada grup que vam acabar publicant a la web de l'escola.
Va ser una activitat que no a tots els va agradar, però a mi em va semblar una manera de treballar el treball cooperatiu i la llengua, ja que teníem l'oportunitat de fer una cosa diferent que no fos un examen o unes activitats com a deures per a casa. Crec que la millor manera era això, poder veure perquè servia tot el que fèiem a classe portant-lo a una situació "real", com l'ortografia, l'expressió i la coherència era important per aprendre realment la llengua.
Per a alguns això va ser el començament d'escriure tot el que se'ns passes pel cap, una manera de fer les coses que encara ho tenim al cap com una manera diferent de veure els coneixements que teníem d'aquesta.
Magnífic! Trobo que devia ser una activitat molt interessant i motivadora. A la teva explicació hi ha un aspecte que a mi sempre m'ha cridat l'atenció, i que tu esmentes: "no a tots els va agradar, però a mi em va semblar..."; això ens ha de fer pensar que és difñicil arribar a tots els alumnes i que el mestre no ha de deixar mai de ser un explorador de possibilitats noves saben que arribarà als alumnes de manera desigual. Com ho veus?
ResponEliminaSi, i la veritat és aquesta, a alguns dels meus companys no els agradava gens escriure, i a alguns que els agradava no veien clar que tots els altres companys ho poguéssim llegir en qualsevol moment.
EliminaCrec que és una activitat que realment va valer la pena, i tots vam estar d'acord al final quan la recordàvem, però crec així, que és molt difícil arribar a tots els alumnes de la mateixa manera, ja que a alguns els agradarà més unes coses o unes altres, tot i que també crec que contra més grans són els alumnes més costa trobar aquest equilibri de què els agradi a tots, però tot i així s'ha de continuar intentant buscar altres formes de fer activitats com aquesta, ja que si aquesta no li agrada per exemple a la persona A, potser la següent li agradarà a aquesta persona i no agradarà a un altre, fins arribar a què tots els agradin i puguin veure el canvi que provoca portant a la pràctica activitats com aquesta que ens intentin motivar a tots i totes.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina