Introducció
El nostre treball d’observació l’hem
realitzat a un infant de set anys, en Diego, qui va néixer el 5 d’octubre de
l’any 2006. Actualment cursa segon de primària a l’escola “Escolàpies Llúria”,
una escola privada que es troba al centre de Barcelona, concretament al carrer
Aragó (de Xamfrà Roger de Llúria).
Pel que fa a l’entorn, en Diego viu al municipi de
Montcada i Reixac; concretament al centre d’aquest municipi.
Montcada i Reixac pertany a la província de Barcelona, a
la comarca del Vallès Occidental.
Encara que en Diego va néixer a Barcelona, la seva
llengua materna és el castellà. Això es deu a que la seva mare va néixer i
viure a Madrid fins que es va casar amb el pare d’en Diego, per tant, com
desconeixia la llengua catalana, els pares del nen, van establir la llengua
castellana com la seva llengua d’ús habitual.
No obstant, l’infant passa vuit hores a l’escola (de les
8:45 h del matí a les 16:45 h de la tarda), i durant tot aquest període de
temps el nen utilitza la llengua catalana com a llengua de comunicació i
relació, tant amb els adults com amb el seu grup d’iguals.
Pel que fa a la relació amb l’escrit i la lectura,
l’explicarem tant pel que fa a l’escola com a casa. A l’escola, utilitzen
l’escriptura com a eina bàsica transmissora de coneixements, és a dir, la
utilitzen per realitzar fitxes i/o activitats, per escriure redaccions i/o
contes, a l’hora de fer els exàmens, etc.; de la mateixa manera que utilitzen
la lectura per realitzar aquestes tasques, a més de llegir contes.
A casa, en canvi, no fa un ús tan continu de la lectura
ni l’escriptura, exceptuant quan fa els deures, però per exemple en Diego té
una pissarra al menjador en la qual a través de l’escriptura anota tot allò que
ha de fer.
D’altra banda, la nostra activitat d’observació es basa
tant en la lectura com en l’escriptura. La primera part d’aquesta, tracta sobre
la lectura del conte “Els tres llobatons
i el porc dolent”, però sense realitzar-la de manera complerta, és a dir,
només llegint fins a un punt establert per nosaltres per tal de desconèixer el
final per part del nen. A continuació, lliurem la fitxa posterior a la
lectura a l’infant de manera que ell
comprengui què ha de fer. Aquesta fitxa conté tres preguntes, les dues primeres
són més d’opinió personal i valoració de la lectura mentre que la tercera, està
més centrada en la història que el nen ha llegit i en la comprensió d’aquesta.
Concretament, les preguntes són les següents:
-
Que
t’ha semblat la història de “Els tres
llobatons i el porc dolent”? T’ha agradat? Per què?
-
Et
recorda a algun altre conte que coneguis? A quin? Quines diferències hi ha?
-
Escriu
un final pel conte
Amb la primera pregunta volíem que l’infant ens fes saber
si la lectura del conte havia estat agradable per a ell o si, en canvi, se li
havia fet pesada, difícil, etc.
A la segona pregunta, preteníem que en Diego fos capaç de
relacionar el conte que acabava de llegir amb el famós conte de “Els tres porquets” i que, tot seguit,
els comparés per extreure’n les diferències entre aquests.
Finalment, la tercera pregunta tractava sobre una petita
redacció en la qual el nen inventés un final per la història que acabava de
llegir.
Tot seguit, a l’anàlisi del nostre treball d’observació
comprovarem si s’han assolit o no els objectius que ens havíem proposat amb
aquesta activitat.
Anàlisi de l’activitat
L’anàlisi d’aquesta activitat
d’observació el farem tant pel que fa a la part de lectura, com a l’escriptura,
com pel que fa a l’assoliment dels objectius que ens havíem proposat
anteriorment.
Començant per l’anàlisi de la lectura, en Diego es troba
a la fase alfabètica ja que és capaç de descodificar el signes escrits. En
aquesta fase s’aprèn a donar sentit als sons de les lletres ordenades i es
descobreix el mecanisme per desxifrar els textos i oralitzar els escrits. En
aquest cas l’infant és capaç d’anar llegint i oralitzant de manera adequada totes
les lletres i paraules que apareixen al conte. A més, en aquesta etapa es
completa l’aprenentatge del codi, per això el nen en alguns moments fa una
petita interrupció ja que de manera indirecta demana ajuda per acabar de
pronunciar una paraula, i una vegada ho entén, segueix llegint i comprenent el
text.
Per continuar amb aquesta part de l’anàlisi, seguirem els
següents ítems: valors, normes i actituds; procés lector; estratègies; aspectes
formals; i aspectes de comprensió.
En l’àmbit de valors, normes i actituds cal dir que
l’infant no estava gaire motivat en aquesta tasca ja que feia una estona havia
estat fent una activitat de comprensió lectora com a deures de l’escola i per
tant, ja estava una mica cansat de fer la mateixa tasca. Tot i així, en cap
moment es va queixar ni va negar-se a realitzar les activitats proposades.
D’iniciativa, en canvi, va tenir-ne una mica més ja que no
va dubtar en cap moment en llegir la història, se li veia segur exceptuant
algunes paraules en les que s’entrebancava una mica. Ell veia com d’alguna
manera li estàvem demanant el que havia de fer, però possiblement si no li
haguéssim dit no hagués sortit d’ell mateix fer-ho, ja que en el seu temps
lliure es dedica a altres tasques més lúdiques per a ell, diferents a allò que
realitza a l’escola.
Pel que fa a la cura de material, ho respecta perfectament
i té cura d’aquest ja que només es basa en la lectura d’aquest, en cap moment
pretén pintar el llibre o tractar-lo malament.
D’altra banda, en l’àmbit del
procés lector hi ha diferents factors a analitzar. Per exemple, l’infant
reconeix el valor simbòlic del llenguatge ja que a
mesura que va llegint entén bastant bé allò que el text diu i alhora intenta
aquest lligar el text amb el context. Fent referència a la comprensió, però, hi
ha algunes paraules que aquest potser no entén o no sap pronunciar del tot bé,
però amb l’ajuda d’una altra persona intenta pronunciar-la correctament, per
tant, existeix certa relació la escriptura i la oralitat.
Sobre les estratègies de lectura, cal dir que encara que
desconeix el significat de determinades paraules, les pot intuir i acaba
comprenent el text sense cap problema.
D’altra banda, l’infant en cap cas s’anticipa a allò que
podrà passar a la història que narra el conte, simplement s’ajusta a seguir la
lectura a mesura que va avançant sense predir allò que podrà passar.
A més, quan arriba a un punt de la història, sembla ser
que el conte li recorda a un altre i ho diu, per tant, utilitza com a referent
un altre conte que ja coneixia.
En l’àmbit dels aspectes formals l’infant sil·labeja
correctament les paraules i s’entén en tot moment allò que pretén dir, no fa
inversions ni omet cap so en les paraules.
Per últim, en els aspectes de comprensió de la lectura,
com ja hem dit anteriorment, comprèn el
text i el missatge que l’autor d’aquest conte vol transmetre.
D’altra banda, i pel que fa a l’anàlisi de l’escriptura,
després de realitzar aquesta activitat d’observació creiem que en Diego es
troba a la cinquena etapa (escriptures alfabètiques), ja que es mostra una
escriptura molt controlada, encara que podem observar algun error que com el
següent:
En aquesta imatge podem comprovar com l’infant escriu “llobetons” en comptes de “llobatons”. Segurament aquesta falta
s’ha produït per una dificultat en la comprensió de l’ús de la “e” en certes
paraules que sona com una “a”, és a dir, no ha assolit completament la
comprensió de la vocal neutra.
A més, podem veure com escriu “llertos” en comptes de “llestos”.
Aquest error és molt diferent a l’anterior, ja que el nen no confon les grafies
“r” i “s” en tota la lectura, ni en la resta d’escriptura. Per tant, creiem que
és una falta deguda a la falta d’atenció i/o concentració en l’activitat que està
realitzant.
Finalment, veiem errors que fan referència a les normes
d’accentuació o a la utilització de les majúscules, més propis de l’edat i
l’etapa en la que es troba.
En definitiva, encara que podem observar algunes faltes
en l’escriptura d’en Diego, podem comprovar com es troba en aquesta cinquena
etapa pel fet de ser capaç de plasmar al paper tot allò que va pronunciant.
Per continuar amb l’anàlisi de l’escriptura d’en Diego,
seguirem els següents ítems: Valors, normes i actituds; procés d’alfabetització;
planificació del contingut; aspectes formals; i habilitats.
Començant pels valors, normes i actituds, observem en
l’infant més motivació en l’escriptura que en la lectura, potser perquè sabia
que era la última part de l’activitat que estava realitzant. La seva
iniciativa, en canvi, era menor; ja que moltes vegades buscava la nostra
aprovació abans d’escriure les seves respostes, no se sentia segur del tot a
l’hora d’escriure allò que deia.
Pel que fa a la cura del
material, en tot moment va tractar bé el llibre de lectura, sobretot al
assabentar-se que era de la biblioteca; fins i tot ens va cridar l’atenció per
fer una marca amb llapis a la última pàgina que havia de llegir. Amb la fitxa
també va tenir molta cura, en tot moment va intentar que no s’arrugués i si
feia alguna marca en els enunciats per entendre’ls bé, de seguida
l’esborrava.
Continuant amb el procés d’alfabetització, com ja hem dit
anteriorment, en Diego es troba en el nivell alfabètic.
Observem com el nen, no escriu allò que se li passa pel
cap en un primer moment, sinó que abans planifica tot allò que escriurà. En
canvi, un cop havia escrit les respostes, no revisava si hi havia faltes, ni
feia una relectura per comprovar que havia escrit allò que realment pretenia.
Pel que fa als aspectes formals
de l’escriptura, s’observa existeix una certa alineació, però les paraules
tendeixen a pujar i baixar a mesura que va escrivint; segurament serà perquè es
tractava d’un full blanc i no d’un quadriculat com els que acostuma a utilitzar
en Diego a l’escola. L’ortografia és prou bona, amb alguns errors típics de
l’edat del nen (accents, apòstrofs, vocals neutres, “v” o “b”, etc.) i d’altres
motivats per una certa distracció. Pel que fa a les seves respostes, però, les
distribueix prou bé per l’espai corresponent a cada una.
Finalitzant amb els ítems anomenats anteriorment,
parlarem de les habilitats del nen. En Diego mostra un traç clar, en el qual
s’identifica allò que ha escrit, però potser és una mica gran. El tipus de
lletra que utilitza és la lletra lligada, ja que està cursant segon d’educació
primària i és aquest el tipus de lletra que treballen.
Concloent aquest anàlisi, i com a reflexió, volíem
comprovar si s’havien assolit els nostres objectius esmentats a la introducció
d’aquest treball.
A la primer pregunta en Diego només ens va fer saber que
li havia agradat la lectura, no va comentar res sobre si havia estat llarga o
si hi havia paraules que no entenia. Creiem que la lectura va acabar essent una
mica pesada i, a més, ja ens havíem adonat abans de posar en pràctica la nostra
activitat, que algunes de les paraules del conte potser eren una mica difícils
per un nen de 7 anys.
Amb la segona si que vam assolir els nostres objectius,
ja que l’infant va ser capaç de relacionar aquesta història amb el conte de “Els tres porquets” i va pensar
diferències entre les dues històries fins que se li va acudir la del personatge
“dolent”. Creiem que podria haver dit alguna diferència més, però.
Per acabar, a la tercera pregunta, després de pensar una
bona estona, va aconseguir escriure un final per la història, potser una mica
curt, però es tractava del seu final si més no.
Per tant, pot ser no s’han assolit els objectius tal i
com esperaven perquè no havíem preparat prou bé els enunciats, és a dir,
podrien haver sigut més concrets encara, per tal d’arribar allà on preteníem; o
perquè, deixant els mateixos enunciats, hauríem d’haver explicat millor el
significat d’aquests.
Reflexions
Judith:
La meva reflexió sobre aquest treball d’observació la
faré a partir de l’experiència viscuda amb la realització d’aquest, ja que a
l’aula no vam poder fer les exposicions que havíem preparat.
Crec que aquest treball és una bona manera d’aprendre a
fer una observació i anàlisi tant pel que fa a la lectura com a l’escriptura
d’un infant d’educació primària.
Com a aspecte negatiu, diria que pel nen és poc agradable
realitzar una activitat d’aquest tipus, ja que només podíem anar a realitzar
l’observació el cap de setmana, de manera que en Diego, a més d’haver de fer
els seus deures, va haver de fer aquesta activitat. He de dir, però, que en tot
moment a col·laborat.
Pel que fa al desenvolupament de l’activitat, crec que la
part de lectura ha anat molt bé; la veritat és que en Diego realitza una
lectura molt fluida. De la part d’escriptura, en canvi, m’ha sorprès, ja que
esperava respostes més llargues per part del nen (sobretot a la pregunta 3).
Concloent, crec que s’han assolit els objectius que ens
havíem proposat, encara que no exactament com esperàvem.
Marta:
Amb aquesta activitat he après diferents aspectes sobre la lectura i
l’escriptura. En primer lloc, pel que fa a la lectura em crida l’atenció el fet
de que l’infant intenta llegir una paraula i sense haver acabat de llegir-la en
diu un altra de semblant, per tant, crec que hi ha certa anticipació per part
seva en aquest sentit. D’altra banda, penso que per la seva edat es troba a la
fase adequada ja que segueix el ritme de lectura adequat per als nens que
ronden aquesta edat. Pel que fa a l’escriptura la porta bastant bé i fa bona
lletra, tot i que evidentment, fa alguna falta d’ortografia. En general no m’ha
sorprès res en especial ja que es tractava d’una activitat bastant similar a
les que fan a l’escola i per tant, esperàvem que els resultats fossin
satisfactoris.
Activitat: presenteu una activitat interessant i ben organitzada; hi ha un aspecte que crec que està una mica desenfocat: vosaltres havíeu de fer una activitat d’observació més que formació; en aquest sentit trobo encertada l’anàlisi que feu del que heu vist (encara que alguns aspectes mereixerien més reflexió, com el que dieu de les ‘faltes d’ortografia’); en canvi no hi ha coherència entre una de les preguntes que us plantegeu de formular-li (“Et recorda a algun altre conte que coneguis? A quin? Quines diferències hi ha?”) i les conclusions (“vam assolir els nostres objectius”).
ResponEliminaConclusions: aquesta conclusió és equívoca perquè els vostres objectius no eren ben bé que el nen assolís determinats aprenentatges sinó que eren veure què feia el nen, i mirar de donar-hi una explicació. Una observació interessant que feu en aquest sentit és la comparació entre l’activitat que vau preparar i les tasques escolars habituals que aquest nen fa: dieu, jo crec que molt encertadament, que els resultats (positius) que observeu no us han sorprès perquè es tracta d’una activitat similar a la que fan a l’escola. Això és interessant; justament companys vostres han observat que quan se separaven del que els nens esperaven fer (per exemple, quan començaven a dialogar-hi) el nen preguntava coses com “Quan començarem l’activitat?”. Això jo ho he viscut també a la pròpia pell; ho interpreto com segueix: sortir de la rutina i fer coses diferents costa molt, perquè cal anar contra una gran nombre d’inèrcies: les dels companys professors (el claustre té molta força), les nostres pròpies (tendim a reproduir la forma com ens han ensenyat a nosaltres), la institució (l’escola tendeix a ser molt burocràtica i conservadora)... i els nens mateixos! Solució: explicar a l’aprenent (i als companys, al claustre, etc.) per què es fa el que es fa.
Redacció: força bona. Trio un error que feu: “centrada en la història que el nen ha llegit i en la comprensió d’aquesta” o “hauríem d’haver explicat millor el significat d’aquests”; l’ús del demostratiu és incorrecte, és millor en tot cas usar un possessiu” (“i en la seva comprensió”, per exemple).