Activitat d'observació (lectura i escriptura)

Introducció

El nostre treball d’observació l’hem realitzat a un infant de set anys, en Diego, qui va néixer el 5 d’octubre de l’any 2006. Actualment cursa segon de primària a l’escola “Escolàpies Llúria”, una escola privada que es troba al centre de Barcelona, concretament al carrer Aragó (de Xamfrà Roger de Llúria).

Pel que fa a l’entorn, en Diego viu al municipi de Montcada i Reixac; concretament al centre d’aquest municipi.

Montcada i Reixac pertany a la província de Barcelona, a la comarca del Vallès Occidental.

Encara que en Diego va néixer a Barcelona, la seva llengua materna és el castellà. Això es deu a que la seva mare va néixer i viure a Madrid fins que es va casar amb el pare d’en Diego, per tant, com desconeixia la llengua catalana, els pares del nen, van establir la llengua castellana com la seva llengua d’ús habitual.

No obstant, l’infant passa vuit hores a l’escola (de les 8:45 h del matí a les 16:45 h de la tarda), i durant tot aquest període de temps el nen utilitza la llengua catalana com a llengua de comunicació i relació, tant amb els adults com amb el seu grup d’iguals.

Pel que fa a la relació amb l’escrit i la lectura, l’explicarem tant pel que fa a l’escola com a casa. A l’escola, utilitzen l’escriptura com a eina bàsica transmissora de coneixements, és a dir, la utilitzen per realitzar fitxes i/o activitats, per escriure redaccions i/o contes, a l’hora de fer els exàmens, etc.; de la mateixa manera que utilitzen la lectura per realitzar aquestes tasques, a més de llegir contes.

A casa, en canvi, no fa un ús tan continu de la lectura ni l’escriptura, exceptuant quan fa els deures, però per exemple en Diego té una pissarra al menjador en la qual a través de l’escriptura anota tot allò que ha de fer.

D’altra banda, la nostra activitat d’observació es basa tant en la lectura com en l’escriptura. La primera part d’aquesta, tracta sobre la lectura del conte “Els tres llobatons i el porc dolent”, però sense realitzar-la de manera complerta, és a dir, només llegint fins a un punt establert per nosaltres per tal de desconèixer el final per part del nen. A continuació, lliurem la fitxa posterior a la lectura  a l’infant de manera que ell comprengui què ha de fer. Aquesta fitxa conté tres preguntes, les dues primeres són més d’opinió personal i valoració de la lectura mentre que la tercera, està més centrada en la història que el nen ha llegit i en la comprensió d’aquesta.

Concretament, les preguntes són les següents:

-          Que t’ha semblat la història de “Els tres llobatons i el porc dolent”? T’ha agradat? Per què?

-          Et recorda a algun altre conte que coneguis? A quin? Quines diferències hi ha?

-          Escriu un final pel conte

Amb la primera pregunta volíem que l’infant ens fes saber si la lectura del conte havia estat agradable per a ell o si, en canvi, se li havia fet pesada, difícil, etc.

A la segona pregunta, preteníem que en Diego fos capaç de relacionar el conte que acabava de llegir amb el famós conte de “Els tres porquets” i que, tot seguit, els comparés per extreure’n les diferències entre aquests.

Finalment, la tercera pregunta tractava sobre una petita redacció en la qual el nen inventés un final per la història que acabava de llegir.

Tot seguit, a l’anàlisi del nostre treball d’observació comprovarem si s’han assolit o no els objectius que ens havíem proposat amb aquesta activitat.

Anàlisi de l’activitat

L’anàlisi d’aquesta activitat d’observació el farem tant pel que fa a la part de lectura, com a l’escriptura, com pel que fa a l’assoliment dels objectius que ens havíem proposat anteriorment.

Començant per l’anàlisi de la lectura, en Diego es troba a la fase alfabètica ja que és capaç de descodificar el signes escrits. En aquesta fase s’aprèn a donar sentit als sons de les lletres ordenades i es descobreix el mecanisme per desxifrar els textos i oralitzar els escrits. En aquest cas l’infant és capaç d’anar llegint i oralitzant de manera adequada totes les lletres i paraules que apareixen al conte. A més, en aquesta etapa es completa l’aprenentatge del codi, per això el nen en alguns moments fa una petita interrupció ja que de manera indirecta demana ajuda per acabar de pronunciar una paraula, i una vegada ho entén, segueix llegint i comprenent el text.

Per continuar amb aquesta part de l’anàlisi, seguirem els següents ítems: valors, normes i actituds; procés lector; estratègies; aspectes formals; i aspectes de comprensió.

En l’àmbit de valors, normes i actituds cal dir que l’infant no estava gaire motivat en aquesta tasca ja que feia una estona havia estat fent una activitat de comprensió lectora com a deures de l’escola i per tant, ja estava una mica cansat de fer la mateixa tasca. Tot i així, en cap moment es va queixar ni va negar-se a realitzar les activitats proposades.

D’iniciativa, en canvi, va tenir-ne una mica més ja que no va dubtar en cap moment en llegir la història, se li veia segur exceptuant algunes paraules en les que s’entrebancava una mica. Ell veia com d’alguna manera li estàvem demanant el que havia de fer, però possiblement si no li haguéssim dit no hagués sortit d’ell mateix fer-ho, ja que en el seu temps lliure es dedica a altres tasques més lúdiques per a ell, diferents a allò que realitza a l’escola.

Pel que fa a la cura de material, ho respecta perfectament i té cura d’aquest ja que només es basa en la lectura d’aquest, en cap moment pretén pintar el llibre o tractar-lo malament.

D’altra banda, en l’àmbit del procés lector hi ha diferents factors a analitzar. Per exemple, l’infant reconeix el valor simbòlic del llenguatge ja que a mesura que va llegint entén bastant bé allò que el text diu i alhora intenta aquest lligar el text amb el context. Fent referència a la comprensió, però, hi ha algunes paraules que aquest potser no entén o no sap pronunciar del tot bé, però amb l’ajuda d’una altra persona intenta pronunciar-la correctament, per tant, existeix certa relació la escriptura i la oralitat.

Sobre les estratègies de lectura, cal dir que encara que desconeix el significat de determinades paraules, les pot intuir i acaba comprenent el text sense cap problema.

D’altra banda, l’infant en cap cas s’anticipa a allò que podrà passar a la història que narra el conte, simplement s’ajusta a seguir la lectura a mesura que va avançant sense predir allò que podrà passar.

A més, quan arriba a un punt de la història, sembla ser que el conte li recorda a un altre i ho diu, per tant, utilitza com a referent un altre conte que ja coneixia.

En l’àmbit dels aspectes formals l’infant sil·labeja correctament les paraules i s’entén en tot moment allò que pretén dir, no fa inversions ni omet cap so en les paraules.

Per últim, en els aspectes de comprensió de la lectura, com ja hem dit anteriorment, comprèn  el text i el missatge que l’autor d’aquest conte vol transmetre.

D’altra banda, i pel que fa a l’anàlisi de l’escriptura, després de realitzar aquesta activitat d’observació creiem que en Diego es troba a la cinquena etapa (escriptures alfabètiques), ja que es mostra una escriptura molt controlada, encara que podem observar algun error que com el següent:

En aquesta imatge podem comprovar com l’infant escriu “llobetons” en comptes de “llobatons”. Segurament aquesta falta s’ha produït per una dificultat en la comprensió de l’ús de la “e” en certes paraules que sona com una “a”, és a dir, no ha assolit completament la comprensió de la vocal neutra.

A més, podem veure com escriu “llertos” en comptes de “llestos”. Aquest error és molt diferent a l’anterior, ja que el nen no confon les grafies “r” i “s” en tota la lectura, ni en la resta d’escriptura. Per tant, creiem que és una falta deguda a la falta d’atenció i/o concentració en l’activitat que està realitzant.

Finalment, veiem errors que fan referència a les normes d’accentuació o a la utilització de les majúscules, més propis de l’edat i l’etapa en la que es troba.

En definitiva, encara que podem observar algunes faltes en l’escriptura d’en Diego, podem comprovar com es troba en aquesta cinquena etapa pel fet de ser capaç de plasmar al paper tot allò que va pronunciant.

Per continuar amb l’anàlisi de l’escriptura d’en Diego, seguirem els següents ítems: Valors, normes i actituds; procés d’alfabetització; planificació del contingut; aspectes formals; i habilitats.

Començant pels valors, normes i actituds, observem en l’infant més motivació en l’escriptura que en la lectura, potser perquè sabia que era la última part de l’activitat que estava realitzant. La seva iniciativa, en canvi, era menor; ja que moltes vegades buscava la nostra aprovació abans d’escriure les seves respostes, no se sentia segur del tot a l’hora d’escriure allò que deia.

Pel que fa a la cura del material, en tot moment va tractar bé el llibre de lectura, sobretot al assabentar-se que era de la biblioteca; fins i tot ens va cridar l’atenció per fer una marca amb llapis a la última pàgina que havia de llegir. Amb la fitxa també va tenir molta cura, en tot moment va intentar que no s’arrugués i si feia alguna marca en els enunciats per entendre’ls bé, de seguida l’esborrava. 

Continuant amb el procés d’alfabetització, com ja hem dit anteriorment, en Diego es troba en el nivell alfabètic.

Observem com el nen, no escriu allò que se li passa pel cap en un primer moment, sinó que abans planifica tot allò que escriurà. En canvi, un cop havia escrit les respostes, no revisava si hi havia faltes, ni feia una relectura per comprovar que havia escrit allò que realment pretenia.

Pel que fa als aspectes formals de l’escriptura, s’observa existeix una certa alineació, però les paraules tendeixen a pujar i baixar a mesura que va escrivint; segurament serà perquè es tractava d’un full blanc i no d’un quadriculat com els que acostuma a utilitzar en Diego a l’escola. L’ortografia és prou bona, amb alguns errors típics de l’edat del nen (accents, apòstrofs, vocals neutres, “v” o “b”, etc.) i d’altres motivats per una certa distracció. Pel que fa a les seves respostes, però, les distribueix prou bé per l’espai corresponent a cada una.

Finalitzant amb els ítems anomenats anteriorment, parlarem de les habilitats del nen. En Diego mostra un traç clar, en el qual s’identifica allò que ha escrit, però potser és una mica gran. El tipus de lletra que utilitza és la lletra lligada, ja que està cursant segon d’educació primària i és aquest el tipus de lletra que treballen.

Concloent aquest anàlisi, i com a reflexió, volíem comprovar si s’havien assolit els nostres objectius esmentats a la introducció d’aquest treball.

A la primer pregunta en Diego només ens va fer saber que li havia agradat la lectura, no va comentar res sobre si havia estat llarga o si hi havia paraules que no entenia. Creiem que la lectura va acabar essent una mica pesada i, a més, ja ens havíem adonat abans de posar en pràctica la nostra activitat, que algunes de les paraules del conte potser eren una mica difícils per un nen de 7 anys.

Amb la segona si que vam assolir els nostres objectius, ja que l’infant va ser capaç de relacionar aquesta història amb el conte de “Els tres porquets” i va pensar diferències entre les dues històries fins que se li va acudir la del personatge “dolent”. Creiem que podria haver dit alguna diferència més, però.

Per acabar, a la tercera pregunta, després de pensar una bona estona, va aconseguir escriure un final per la història, potser una mica curt, però es tractava del seu final si més no.

Per tant, pot ser no s’han assolit els objectius tal i com esperaven perquè no havíem preparat prou bé els enunciats, és a dir, podrien haver sigut més concrets encara, per tal d’arribar allà on preteníem; o perquè, deixant els mateixos enunciats, hauríem d’haver explicat millor el significat d’aquests.

Reflexions

Judith:

La meva reflexió sobre aquest treball d’observació la faré a partir de l’experiència viscuda amb la realització d’aquest, ja que a l’aula no vam poder fer les exposicions que havíem preparat.

Crec que aquest treball és una bona manera d’aprendre a fer una observació i anàlisi tant pel que fa a la lectura com a l’escriptura d’un infant d’educació primària.

Com a aspecte negatiu, diria que pel nen és poc agradable realitzar una activitat d’aquest tipus, ja que només podíem anar a realitzar l’observació el cap de setmana, de manera que en Diego, a més d’haver de fer els seus deures, va haver de fer aquesta activitat. He de dir, però, que en tot moment a col·laborat.

Pel que fa al desenvolupament de l’activitat, crec que la part de lectura ha anat molt bé; la veritat és que en Diego realitza una lectura molt fluida. De la part d’escriptura, en canvi, m’ha sorprès, ja que esperava respostes més llargues per part del nen (sobretot a la pregunta 3).

Concloent, crec que s’han assolit els objectius que ens havíem proposat, encara que no exactament com esperàvem.

Marta:

Amb aquesta activitat he après diferents aspectes sobre la lectura i l’escriptura. En primer lloc, pel que fa a la lectura em crida l’atenció el fet de que l’infant intenta llegir una paraula i sense haver acabat de llegir-la en diu un altra de semblant, per tant, crec que hi ha certa anticipació per part seva en aquest sentit. D’altra banda, penso que per la seva edat es troba a la fase adequada ja que segueix el ritme de lectura adequat per als nens que ronden aquesta edat. Pel que fa a l’escriptura la porta bastant bé i fa bona lletra, tot i que evidentment, fa alguna falta d’ortografia. En general no m’ha sorprès res en especial ja que es tractava d’una activitat bastant similar a les que fan a l’escola i per tant, esperàvem que els resultats fossin satisfactoris.