ANÀLISI D'UNA PRODUCCIÓ INFANTIL

o  INTRODUCCIÓ

Hem realitzat un anàlisi sobre dues produccions infantils: una producció de lectura i una producció d’escriptura. Hem dirigit les nostres activitats a l’Héctor, un nen de nou anys que està cursant 4rt de primària a l’escola CEIP Mercè Rodoreda, de Martorell. L’Hèctor és bessó d’en Marcos, i tots dos formen part d’una família nuclear de cinc membres. La llengua materna de la família és el castellà; tot i que comprenen, parlen i escriuen a la perfecció la llengua catalana. Viuen a un barri residencial i cèntric de Martorell i es consideren de classe treballadora amb un nivell socio-econòmic mitjà-alt.

L’escola Mercè Rodoreda és una escola pública, de nova creació, considerada escola verda pel treball que fa respecte a l’educació ambiental i la salut. La línia pedagògica del centre es basa en el treball per racons i el treball per projectes, per tal de fomentar l’experimentació i l’autonomia dels alumnes. Parteix, d’altra banda, d’un sistema sense llibres on aquests són col·lectius. D’aquesta manera es redueixen les despeses de la família i es duu a terme un aprenentatge més actiu i vivencial.

Les pràctiques de lectura i escriptura en aquesta escola són molt intenses. Pel que fa a la lectura, totes les aules compten amb una biblioteca on dues vegades a la setmana són dedicades a la lectura de llibres de manera lliure i autònoma, per tal de fomentar el gust de la lectura als alumnes. També tenen un pla lector on treballen diversos llibres i analitzen les seves característiques formals (portada, il·lustracions, editorial, autor...) i el seu contingut. Les lectures d’aquests llibres normalment les fan en veu alta, d’altres vegades fan lectura individual.  L’infant també ens ha explicat que el seu tutor dóna molta importància al fet de llegir bé, i que sempre fa que llegeixin diversos textos, enunciats o problemes per tal de millorar la lectura a partir de les seves correccions i la pràctica diària a l’aula. Pel que fa a l’escriptura, fan tot tipus de redaccions, tant en llengua catalana, castellana, com anglesa; també realitzen el mateix dictat a l’inici i al final de curs per tal de veure la seva evolució. En aquests dictats, es posa èmfasi en l’ortografia i en la puntuació. A llengua catalana, introdueixen i treballen tots tipus de textos, des de poemes i acròstics, fins a textos periodístics. Aquests últims, són més profunditzats, ja que cada dia parlen de les notícies i de l’actualitat al món i a més a més escriuen cada mes a la revista de l’escola.

Compten, a més a més, amb una assignatura alternativa on veuen diverses pel·lícules i n’extreuen els valors, després fan escrits sobre diversos temes o sobre el que més i el que menys els hi agradat d’aquesta.

L’activitat que hem presentat a l’Héctor ha estat basada en el poema Si el món fos... de l’autora Joana Raspall. Hem escollit aquest poema ja que aquesta autora destina totes les seves produccions als infants i els seus poemes es treballen molt a primària, sobretot a cicle mitjà i cicle superior. Aquest, ens parla del món, de tot allò que s’hauria d’eliminar t per tal de millorar-ho i fer d’aquest un món millor. Inclou referències a la pau, a l’amor, a la democràcia, al respecte i a la tolerància. Creiem que el poema és adequat a la seva edat i a la fase d’alfabetització en la que es troba l’infant i s’adequa, també, al tipus d’activitat que teníem pensat treballar. A més a més, creiem que també pot extreure’n profit d’aquesta activitat, és a dir, pot aprendre alguna cosa o si més no, reflexionar sobre el tema que parla el poema.

La nostra activitat ha estat conformada per:

-   Una anticipació del contingut del poema a través de la pregunta: Llegint només el títol del poema, de què creus que pot tractar?

-   Una primera lectura en veu alta del poema.

-   Una segona lectura en veu alta, on s’observaran les millores respecte a l’anterior pel que a la fonètica, les pauses... després d’haver-se familiaritzat amb el text.

-   Una producció d’un text escrit (redacció), sense extensió delimitada ni condicionament de cap tipus, en el que haurà de partir de la següent: Imagina que tens un llapis i una goma màgica, quines coses escriuries i quines coses esborraries del món? D’aquesta manera, reflexionarà sobre el contingut del poema i el seu missatge.

-   Finalment, després de la lectura i la reflexió en l’escriptura, haurà de pensar un títol alternatiu al poema que simbolitzarà el text que ha escrit.

A continuació farem referència al desenvolupament i l’anàlisi de les seves produccions.

o  ANÀLISI

Abans de mostrar-li el poema a l’Hèctor, vam ensenyar-li el títol i li vam demanar que anticipés el contingut del poema. L’infant es va mostrar dubtós i confús al principi, i nosaltres vam decidir tornar-li a repetir la tasca d’una manera diferent, per tal d’afavorir la seva reflexió. Llavors, seguidament, ens va respondre:

“El poema pot anar, per exemple, d’objectes i animals, de com podrien ser...no sé”

Després de pensar uns segons més, va afegir:

“També podria anar de situacions, en que et pots preguntar si una cosa fos així, jo que faria...”

Durant aquest primer exercici, vam poder observar que l’infant es podia sentir una mica cohibit amb la presència d’una de nosaltres i que encara necessitava una mica de fluïdesa per dir allò que realment li venia al cap. Tot i així, pensava abans de respondre i quan ho feia, ho feia de manera fluida i estructurada, amb frases completes i no pas paraules soltes.

El fet de preguntar a l’infant si llegint el títol es podia fer una idea del tema del tema, ens servia perquè tingués un primer contacte amb el tema per tal que fos després capaç de comparar la seva primera idea amb la que tingués un cop llegit el poema.

Primera lectura

Després de fer aquest primer exercici, l’infant va tenir el seu primer contacte amb el poema Si el món fos... de Joana Raspall. Vam demanar a l’infant que recités el poema, tal i com ho feia sempre. Vam donar importància  a que l’infant sàpigues que no era cap mena de prova,  per tal que no sentís pressió o tingués por a equivocar-se durant la lectura. Aquesta vegada, es va mostrar més interessat i amb ganes de realitzar l’activitat, la va llegir amb èmfasi per ser el primer cop i va tractar el material amb cura sense guixar el text, ni fer-ho malbé.

En veure l’estructura del text, l’infant va saber que es tractava d’un poema i per tant ja coneixia la rima i la forma dels textos d’aquestes característiques. Els poemes, són una de les tipologies de textos que més treballen a l’escola (reciten poemes, els hi posen títols, fan ells els seus propis poemes...), per tant es troba familiaritzat amb aquests.

Pel que fa a les estratègies de lectura i els aspectes de comprensió, ha fet servir la anticipació del contingut del text (tal i com hem esmentat anteriorment). Un cop feta la lectura, li vam preguntar si havia entès de què tractava la lectura, aquesta va ser la seva resposta:

“Parla de poder borrar les coses del passat, com les mentides, l’enveja….”

(I segueix llegint frases literals del poema)

Arrel d’aquesta resposta hem pogut adonar-nos que va fer una lectura molt mecànica, sense prestar gaire atenció al contingut, sinó al fet de llegir-lo el millor possible, i la seva resposta va ser a partir de la lectura d’alguns trossos del poema, però sense comprendre el significat del text. Ell mateix, s’havia adonat que no havia comprés del tot el poema, ja que necessitava mirar-ho i basar-se en la lectura per tal d’explicar-lo. Per tant, podem adonar-nos, que quan l’Hèctor llegeix en veu alta per primer vegada, no és capaç de comprendre ni retenir quasi cap idea.

En relació als aspectes formals, en aquesta primera lectura, el seu ritme de lectura ha sigut lent, ha repetit algunes paraules en les que s’ha encallat, sil·labeja de tant en tant i alguns versos els divideix amb la entonació, com si hi haguessin punts. També omet alguns sons perquè els enllaça amb altres de la paraula següent, per exemple “del dolor” à “dedolor” Tot i ser la primera lectura, sense haver-la vist abans, ha entonat la pregunta molt bé, des de l’inici del vers. També ens hem adonat que les àtones no les acaba de pronunciar bé, i s’atura bastant en nombroses paraules.  

Segona lectura

Durant la segona lectura, es va mostrar més motivat ja que ja havia adoptat una actitud de seguretat davant del text i semblava estar molt més relaxat. De totes formes, ha respectat el treball, ha col·laborat en tot sense posar pegues i ha cuidat el material amb el que treballàvem.

Pel que fa al procés lector, va realitzar la lectura fixant-se més en el contingut del poema i no pas en l’estructura i en la gramàtica. La lectura ha sigut molt menys mecànica ja que desprès ha pogut reflexionar sobre el contingut. Tot i ser un poema y tenir un caire més metafòric, ha sabut trobar el significat i valor de les paraules. 

En relació a les estratègies i els aspectes de comprensió, després d’aquesta segona lectura, li vam demanar que torni a fer una reflexió del contingut del text, o del què ell hagi entès, i ens va respondre el següent:

“ Parla de que les coses ja estan escrites i no es poden borrar, com la guerra, les mentides, i la enveja. Parla de millorar el món i les coses dolentes.”

Amb aquesta reflexió, ens hem adonat que aquest cop ha sigut una lectura més profunda, en la que el nen ha comprès molt més la intenció del poema i el seu contingut. Cal dir que aquest nen és molt espavilat, les seves reflexions son força madures per a la seva edat i ha mostrat una actitud molt responsable i col·laboradora.

Dels aspectes formals, podem fer referència a que aquest cop la lectura ha sigut molt més fluida, ha mantingut un ritme més ràpid i en les paraules en les que abans s’ha aturat, aquest cop ja tenia la seva pronunciació i composició més assolides. A més la entonació, gairebé durant tot el poema, ha sigut molt encertada, les pauses i la fonètica també la ha millorat notablement. La segona vegada que llegiex el poema, doncs, escapaç de llegir amb més fluïdesa i rapidesa, ja que coneix les paraules que hi apareixen. D’altra banda, també es capaç de millorar i llegir correctament moltes paraules que amb anterioritat no havia pronunciat de manera correcta. Pel que fa a la fonètica, no hem pogut observar cap millora, ja que aquests aspectes han de treballar-se des d’altres àmbits i el fet que la seva llengua sigui el castellà també ha tingut una gran influència.

Producció d’un text escrit

Per la fase de l’escriptura, li vam dir que escrivís un fragment de la llargària que vulgues a partir d’aquesta situació: Imagina que tens un llapis i una goma màgica, quines coses esborraries i quines coses escrivires al món? L’alumne es va mostrar força motivat durant tota l’activitat, va tenir una bona actitud davant les indicacions, però és cert que no li vam posar cap mena de limitació i vam apreciar una gran iniciativa per la seva part. Vam decidir no posar ni un límit ni un màxim de paraules en la seva producció, ja que aquest fet podria pressionar-lo i no deixar que escriguis de forma lliure, sinó condicionada. Tampoc vam posar cap exemple per tal de no guiar-lo en que havia de posar, sinó que fos ell mateix qui imaginés que faria amb aquests objectes màgics.

Va agafar un llapis i una goma, per si s’equivocava, tot i que durant tot el procés no va utilitzar la goma en cap moment, per tant, no va haver de fer cap mena de correcció. Va ser net i polit en la seva tasca.

Va començar a escriure de manera decidida, sense planificar gaire el contingut del text i a mesura que anava escrivint entre 2 i 3 línies, s’aturava i repassava tot el que havia escrit fins aleshores (feia una relectura). Després es concentrava durant uns minuts i continuava escrivint. Intentava buscar noves idees per elaborar un bon escrit, però a mesura que avançava trobava més dificultats, ja que semblava que buscava què més poder escriure. Quan feia la lectura autònoma per repassa (en si mateix),  necessitava resseguir en veu baixa i movent els llavis, no era capaç de llegir de manera interna.

Pel que fa als aspectes formals, la alineació i la distribució del paper són bones. En quant a l’ortografia: dels signes de puntuació, únicament fa ús del punt i seguit; fa un bon ús del temps condicional, però en molts casos trobem inferències del castellà (la seva llengua materna), com per exemple escriviria, o altres expressions del castellà col·loquial com: pues, etc. A vegades omet alguna lletra com: ciuta_ (ciutat), i tot i repassar el text, no s’adona d’aquest errors. Els accents els controla bastant però hi ha casos excepcionals com per exemple els perques, que no els hi posa accent, provablement perquè no els diferencia encara correctament.

El traç el és continu, segur i ràpid. De mica en mica es va aturant per tal de repassar. Té una lletra clara, neta i concisa. Comença a introduir la lletra d’impremta.

Tenint en compte aquests aspectes, considerem que l’infant es troba en el nivell d’escriptura alfabètica. Domina el codi, només li cal millorar l’ortografia i la gramàtica. L’estructura de les frases és correcta: subjecte, verb, predicat.

Aquest va ser, doncs, el resultat de la seva prova escrita:

Últim repte

Després de fer les dues lectures, reflexionar el seu contingut i escriure, finalment li vam proposar un últim repte: que penses un títol alternatiu pel poema. I aquest va ser:  “El món a les teves mans”. Creiem que aquesta última fase de l’activitat és molt important, ja que així ens hem pogut adonar de que l’infant ha comprès correctament la lectura, ha sigut capaç d’escriure sobre el tema que tracta el poema, i a més ha sigut capaç d’inventar-se un nou títol per aquesta darrera reflexió que ell mateix ha escrit. D’aquesta manera, li hem pogut donar coherència i lògica a tot el procés que li hem plantejat a l’infant.

Conclusions

El propòsit que volíem aconseguir amb la realització d’aquesta activitat, era verificar que en una primera lectura en la que mai s’ha enfrontat un infant sempre troba més dificultats: pronuncia malament certes paraules, s’entrebanca..;  i en canvi, quan ja llegeix aquest text per segona vegada, molts d’aquests errors s’eliminen de manera instantània, sense necessitat de correcció, sinó per ell mateix.

D’altra banda, volíem que el text escollit fes reflexionar a l’infant sobre el tema que tracta, fent-lo profunditzar en el seu significat. D’aquesta manera, hem obtingut un escrit que ens ha sorprès a totes nosaltres, per la tria de les paraules, el fuig del materialisme i per les estratègies utilitzades per l’infant. Cap de nosaltres ens esperàvem un escrit d’aquestes característiques i mostrant vertaderament el missatge que ens volia transmetre el poema. Sabem que la comprensió d’un text no es basa únicament en la comprensió d’un codi escrit, sinó que hi ha moltíssimes estratègies per atribuir significat. Potser, partint d’aquesta base, podrien haver enfocat les preguntes dirigides a l’infant d’una altre manera i no haver basat la comprensió del text únicament en les paraules. Dels errors s’apren!

o  REFLEXIONS INDIVIDUALS

Beatriz Ponce

Aquest treball, en primer lloc, el considero profitós ja que m’ha servit per estructurar el meu aprenentatge. El fet de poder aplicar els coneixements teòrics, tant apresos com no apresos,  davant d’una realitat propera, m’ha permès interioritzar-los i conèixer la seva funcionalitat. Crec que tot allò a que li trobis sentit i una finalitat a la teva vida personal o professional, realment és allò que aprens. D’altra banda, pensar en una activitat funcional d’aquestes característiques i dirigir-la a un infant proper m’ha semblat una experiència molt gratificant i diferent, ja que no és pas com crear unitats didàctiques per contextos imaginaris, a les quals estem acostumats al grau. 

El que més m’ha sorprès d’aquesta activitat és el meravellós resultat, que penso, que hem obtingut gràcies a la tipologia d’activitat que hem pensat. L’Héctor, ha demostrat ser un nen madur, reflexiu i conscient dels problemes del nostre entorn. Penso que l’error que cometem molts dels mestres que comencem a submergir-nos en aquest món, és que subestimem als infants. Creiem que no són capaços de o que encara no estan preparats per, els infantilitzem sense cap propòsit, però no en som conscients que els infants ens sorprenen cada dia, superen les nostres expectatives i ens demostren que saben més del que realment creem. “És molt petit, això no ho entendrà”, i d’aquesta manera no els hi posem reptes per al seu aprenentatge, sinó que continuem oferint aquella tipologia d’activitats que es resolen de manera mecànica perquè ja les saben fer. Tot i així, penso que el treball que fa l’escola de l’Héctor amb ell, i amb la resta dels seus alumnes és cabdal en el seu procés d’aprenentatge i en la seva maduració, i que el gran treball de valors socials i problemàtiques actuals que efectuen, ha sigut la principal causa de la gran reflexió que ha fet l’Hèctor a la seva producció.

D’altra banda, m’agradaria afegir que he après molt de les aportacions dels meus companys i de les seves activitats, m’ha semblat molt curiós conèixer les situacions que han preparat i com han respòs els infants, hi ha tantes coses curioses que ens han sorprès a tots!

 Laura De Los Reyes

Personalment, crec que ha sigut força interessant realitzar aquest treball , ja que el subjecte era real, és a dir, hem creat una activitat que pensem que és bona per el procés d’alfabetització dels nostres futurs alumnes i a més, la hem pogut dur a terme amb un nen del nostre entorn. He pogut contrastar diversos aspectes del nostre treball amb el primer article d’Emilia Ferreiro, que seguidament aniré comentant amb les reflexions del mateix article:

Emilia Ferreiro exposa la visió que té de l’escriptura. Aquesta apareix a tots els camps que podem imaginar, però no existeix una disciplina que s’encarregui de l’escriptura, a més l’han definit com la tècnica imperfecta de transcripció de sons gràfics.

Els sistemes més autòctons de l’antiguitat deien que l’escriptura era cosa divina, un regal dels deus, llavors, en certa manera, podríem dir que es tracta d’una invenció, però que tipus d’invenció? L’escriptura fa visible lo audible, però no és un simple conjunt de formes gràfiques, aquestes es combinen entre si, a través de les regles, existeix un ordre, una successió, unes regles de composició.

En el meu cas, en el treball d’investigació m’he pogut adonar de que els aspectes que parla l’autora es donen més en edats inferiors. Nosaltres li hem fet l’activitat a un nen de 9 anys aproximadament, el qual comprenia exactament les regles de composició. Crec que l’activitat que hem proposat és bastant adequada per la fase d’escriptura, ja que com diu l’autora l’escriptura fa visible lo audible, llavors el fet que li donéssim l’escrit (poema) després d’escoltar-ho, li dóna molta coherència a aquest aspecte que menciona Ferreiro.

L’autora explica l’origen de l’escriptura alfabètica. Cal dir que va sorgir gracies a la unió dels fenicis i els grecs. En un primer moment apareix el pictograma que dóna pas al logograma, llavors es diu que les paraules tenen segments sil·làbics, i es descobreix el silograma, amb menys signes, però per reduir al màxim el nombre de signes es segmenten les síl·labes en formes consonàntiques.

Per altra banda, Ferreiro explica la visió que tenen els infants de l’escriptura. Aquests, veuen l’escriptura com una dada de l’entorn social que hi ha que transformar en observable. A més, l’autora posa èmfasi en el doble valor social de l’escriptura, ja que pot suscitar diverses accions i reaccions emocionals que contribueixen, des de l’inici, a crear una confusió en el dualisme dels usos socials de l’escriptura. Per exemple, quan un infant escolta a un adult llegint una noticia, li transmet una sensació molt diferent a quant el mateix adult li llegeix un conte, amb això vull dir que els infants saben captar a la perfecció el valor social que li estem donant a un determinat escrit quan ho llegim. Dit això, l’autora distingeix entre el valor de l’escriptura com mitjà per a l’exercici de l’autoritat (el poder: lleis, decrets, reglaments, vot popular, propietats, títols acadèmics, la identitat de les persones, etc...), i el valor de l’escriptura com a joc de llenguatge (ficció literària o poesia). El primer valor social, denominat com l’escriptura de la “veritat”, escriptura del “si”. En canvi, tot allò que no abasta la “veritat”, és la “falsedat”, i no és un “sí”, sinó que és un “com si”. 

En el cas del nostre infant, penso que compren a la perfecció el valor social que li donem a l’escriptura en determinats cassos. La nostra activitat constava en escoltar un poema recitat, reflexionar sobre el tema d’aquest i seguidament escriure un fragment a partir d’una situació explicita que va lligada estretament amb el contingut del poema, per tant, no estic d’acord amb el que diu l’autora del segon valor social que afegim a l’escriptura, degut a que el nostre infant està reflexionant de “veritat” en una mena de poema, en el qual existeix un joc de llenguatge, però per aquest motiu no deixa d’escriure i de pensar que les paraules que està plasmant és l’escriptura del sí, i és capaç de relacionar la situació de partida (imaginaria) amb fets reals, com per exemple: “si tingués un llapis i una goma imaginaria esborraria les drogues perquè li fan mal a la gent” o “dibuixaria més llocs de treball perquè la gent no passes fam”. Amb aquest exemple podem veure que pot barrejar la ficció amb la realitat i és capaç d’utilitzar fets irreals per explicar la “veritat”.

Emilia Ferreiro ens fa reflexionar sobre si els infants són realment conscients de les dimensions de veritat i falsedat que han sigut mencionades. Es pot dir que des de ben petits han relacionat l’escriptura amb la “veritat”, ja que hi ha curiosos exemples a l’article sobre infants que relacionen les escriptures dels objectes amb el seu nom real. Però també, poden haver-hi nens que pensin que l’escriptura no pot reflectir l’absència del que realment existeix, com és un exemple que exposa l’autora de l’article. En aquest cas, el que hem de fer és apropar als nostres alumnes cap a l’alfabetització, perquè possiblement han treballat les propietats formals del sistema, però han de donar un pas molt important: aprendre la manifestació de l’escriptura en la societat.

Finalment, dir que el nostre infant es troba a la fase d’alfabetització de l’escriptura, ho hem pogut corroborar en diversos aspectes, però, tot i així, no hem pressionat a l’infant en cap moment i li hem deixat que pensés el que volia escriure.

Rocío Cintas

Durant la realització d'aquest treball hem pogut consolidar els nostres coneixements sobre el procés d'alfabetització i portar-los a la pràctica. Personalment, m'he sorprès molt amb els resultats obtinguts en el nostre anàlisi, ja que sense voler, sempre subestimem als infants per la seva edat, i realment, són molt capaços de crear textos increïbles, com ha sigut el cas de l'Hèctor, que ens ha deixat bocabadades amb la seva creació.

Cal dir que a l'escola on va, treballen molt els temes de la ciutadania i els valors humans, i en part, és per això que el seu text és tan crític i mostra una gran responsabilitat com a ciutadà.

A banda de la escriptura, hem volgut treballar també la lectura, i el fet de fer-ho amb poesia, particularment, m'ha semblat molt adequat ja que no només es treballa més profundament el sentit de les paraules, ja que els poemes solen ser molt metafòrics i s'ha de tenir un bon nivell de comprensió escrita per a entendre la intenció de l'autor i la temàtica del contingut, sinó també perquè la seva lectura requereix una entonació més melòdica i més concentració. Tot i així, l'Héctor ho ha fet estupendament, i gràcies al seu esforç i entusiasme hem pogut analitzar molt satisfactòriament els seus resultats de la lectura, ja que el segon cop que ho ha llegit, el mateix ha volgut superar les seves dificultats.

Treballs com aquests, en el que els protagonistes són els infants, són els que ens fan valorar cada dia més la nostra futura professió, i als infants mateixos, ja que estem veient que són molt més del que pensem, i que si som uns bons mestres i guies, poden aconseguir tot allò que es proposin.

En relació amb el text de l'Emilia Ferreiro i Claudia Molinari, podem dir que hagués sigut interessant que l'infant fes la redacció amb un ordinador per a comparar les seves errades, si la seva manera d'expressar-se varia o influeix d'alguna manera, i si li serveix per adonar-se millor de les faltes d'ortografia o a l’inrevés.

En conclusió, he gaudit molt d'aquest treball, dels treballs dels meus companys, i sobretot, m'emporto una Bona Experiència!