L’infant que vam escollir per realitzar el nostre
treball sobre lectura i escriptura va ser el germà d’una de les integrants del
grup, l’Agustina. L’Oscar té 9 anys i actualment està fent 4t de primària a
l’escola Ramon i Cajal de Terrassa. La seva llengua materna és el castellà, a
més a més a casa seva parla argentí, així doncs està en contacte amb dues
llengües i un dialecte diàriament, en català a l’escola i en argentí i castellà
a casa.
L’any passat, quan va cursar 3r, la seva tutora va comunicar als seus pares que per poder seguir el ritme d’aprenentatge d’acord a la seva edat, hauria de reforçar la lectura i l’escriptura des de casa. Per aquest motiu, els seus pares es van comprometre a què llegís a casa paral·lelament amb l’escola per fomentar aquest aprenentatge. Així doncs, cada nit abans d’anar a dormir, s’ha establert una rutina on l’Oscar llegeix en veu alta llibres de temes que li interessen, perquè els tria ell. Ara que ja ha passat un any, ha millorat molt pel que fa a l’actitud que té alhora de llegir, com també en la fluïdesa i l’entonació verbal, tant de les lectures en català com en castellà, ja que abans llegia però sil·labejant. Això ha estat possible gràcies a la constància diària, que ha aconseguit que gaudís de la lectura. Les lectures que demana normalment són de llengua castellana, però no obstant això, cada setmana des de l’escola se'n duu un llibre en català que també se’l llegeix de manera detinguda, ja que després ha de fer una activitat de comprensió lectora, on ha de fer un resum, extreure’n les idees principals, descriure els personatges, etc. Els seus pares aquest any també van parlar amb la tutora per demanar-li activitats addicionals per fer a casa i anar repassant i reforçant la comprensió lectora.Tenint en compte el context de l’Oscar i, sobretot, pensant que la lectura ha estat una activitat que li ha costat bastant durant un moment de la seva trajectòria escolar, vam pensar que un còmic seria una manera engrescadora però alhora útil per analitzar de quina manera el context permet i ajuda a interpretar-lo (les imatges i la seva mida, les onomatopeies, la mida de les lletres, etc.)
La presentació de les activitats va ser mitjançant la seva
germana Agustina, la qual el va motivar a què realitzés diferents tasques per
poder realitzar el treball. Li va explicar que hauria de llegir, redactar, i
fer un dictat. A l’Oscar li va agradar molt la idea i la seva predisposició va
ser molt bona des del principi, ja que el fet d’ajudar a la seva germana a fer
activitats de la universitat el motiva molt, perquè se sent protagonista.
El
context on es va fer l’activitat va ser informal, ja que estàvem a casa seva,
però tot i així vam intentar que estigués concentrat, i així facilitar
les condicions de treball, com també situar-nos en l’espai on ell acostuma a
treballar.
L’activitat constava de les següents parts:

l'Oscar llegint.
1. Interpretar i analitzar les imatges d’un còmic
sense text.
a) Explicar-nos-el oralment
2. Llegir un còmic amb vinyetes de text en veu
alta
a) Explicar-nos-el oralment.
b) Fer un breu dictat sobre una de les pàgines
que acabava de llegir.
c) Fer-ne un resum
Volem esmentar que en cap de les activitats vam realitzar una
presentació dels còmics, és a dir, no li vam anticipar res sobre els continguts
o sobre els personatges que hi sortien. Només ens vam limitar a explicar-li què
havia de fer en cada cas i després formular-li algunes preguntes sobre la
comprensió, per saber fins a quin punt les il·lustracions
ajuden a la comprensió del text.
ANÀLISI DE LES ACTIVITATS
L’activitat constava de dues parts: en primer lloc llegir un còmic sense
vinyetes de text, activitat de comprensió visual, per determinar fins a quin
punt les imatges n’ajuden a la interpretació i la comprensió. En segon lloc, la
lectura d’un còmic amb vinyetes de text, l’explicació oral d’aquest i la
realització d’un resum de les principals idees. Finalment un dictat del mateix
capítol per observar l’escriptura, si els errors fonètics que s’havien fet
durant la lectura també eren els mateixos que els que escrivia (exemple de la
paraula "capítols")
ANÀLISI DEL CÒMIC SENSE TEXT
La primera lectura del còmic amb il·lustracions, sense text, va tenir una
durada de cinc minuts aproximadament. L’Oscar es va mirar les imatges molt
ràpidament i nosaltres en un primer moment pensàvem que no ens el sabria
explicar correctament. Després de la lectura ens en va fer un resum oral,
però es va recolzar en les il·lustracions per a fer-ho i la seva explicació
estava plena de detalls que no eren importants per fer-ne una síntesi, ja que
explicava vinyeta per vinyeta. Seguidament, li vam demanar que es concentrés i
que ens el tornés a explicar sense l’ajuda del còmic, és a dir, tancant el
còmic i fent una síntesi d’allò que havia entès. Aquesta vegada va ser una
explicació molt més estructurada i sintetitzada, i per tant ho va fer molt
millor. Durant l’explicació va utilitzar vàries "coletillas" per expressar-se,
com per exemple “después” i ”mmmm”.
ANÀLISI DEL CÒMIC AMB TEXT
Aquesta segona activitat s’emmarca dins d’un model interactiu perquè llegir
atentament i posteriorment fer-ne un resum implica buscar-li el sentit al text,
i no tan sols limitar-se a operar amb el text. Durant la primera lectura
l’Oscar es va limitar a llegir, vam comprovar que no s’estava fixant en
les imatges que contenia el còmic i també que llegia a una velocitat bastant
ràpida, i creiem que això va provocar que en algun moment s’encallés amb
alguna síl·laba, però tot i així feia les onomatopeies i canviava de to quan
parlaven els diferents personatges, la qual cosa ens va cridar molt l’atenció. Després de fer la lectura en veu alta, va explicar les
idees principals del capítol. Posteriorment li vam dir que tornés a llegir-lo
però aquesta vegada més detingudament, per tal de veure si en el resum ens deia
o entenia alguna cosa diferent que a la primera lectura. Va millorar
l’entonació, no es va encallar tant, i va fer correctament les onomatopeies i,
per altra banda, va posar més atenció a les imatges del còmic. De fet,
quan ens va explicar de què tractava el capítol ho va fer molt millor que no
pas la primera vegada. Per concloure, li vam preguntar per què creia que eren
importants les imatges per interpretar el text, i ens va dir el següent:
- “Por qué las imágenes me explican más o menos los personajes”
- “La cara ya me dice si está enfadado, contento o triste”
- “Y también me
dan una información de más o menos qué pasa”.
Tot i que a classe havíem treballat la importància del context en la iniciació
a l’escriptura i la lectura, ha estat en aquesta tasca on ens hem adonat de la
seva importància i la quantitat d’informació que proporciona. Així doncs, podem
afirmar que el context ajuda a interpretar el text, ja que en aquest cas les
imatges, donen moltes referències visuals que per si soles el text no
ofereix. I, encara més, el format còmic, emfatitza molt els textos, per exemple
la grandària de la lletra o l’estructura de les vinyetes ajuden a identificar
qui parla, cosa que amb una narració pot resultar més complicat. Així doncs, es
troba en la fase alfabètica i en la fase ortogràfica, ja que reconeix
globalment les configuracions escrites i no té la necessitat de descodificar
les paraules, només aquelles que no coneix. Per exemple, una de les paraules del
capítol del còmic era “vint-i-ci”, i era una paraula que estava incompleta, i al no
reconèixer-la li va costar descodificar-la quan llegia.
ANÀLISI DEL DICTAT
Després de fer el dictat sobre un fragment del còmic que prèviament havia
llegit, l’hem analitzat. La persona que li dictava en cap moment li va dir que
posés guions, així que pensem que l’Oscar va utilitzar la memòria visual per
recordar el context del còmic, en el qual s’aprecien tots els diàlegs entre els
diferents personatges, i els va posar tal com s’hi estructuren.
Fent l’anàlisi
hem observat que l’Oscar va estructurar el dictat en guions, però aquests no
estaven d’acord amb el personatge que intervenien, i posava un guió per a cada
frase, ja que hi havia frases, que estaven seguides, que les deia un mateix
personatge. Potser el que passa és que no sap exactament què és un diàleg, o
per contra, per què s’utilitza un guió.

Dictat.
En alguns moments en què l’Oscar no posava els signes de puntuació li recordàvem, perquè de fet, ens va explicar que li deien a l’escola quan feia dictats, com ara les comes, punt i seguit, punt final o punts suspensius. A la primera frase del dictat hi ha punts suspensius i un signe d’exclamació, que com hem esmentat anteriorment li vam dir nosaltres mateixes que el posés, i des d’aleshores ell mateix els va anant posant com li semblava, suposem que els recordava perquè moments previs els havia identificat en el text.
Pel que fa a les faltes no en vam observar
moltes, però sí que ens va cridar l’atenció una falta d’ortografia. La paraula “capítuls”,
estava mal escrita i creiem que és un error fonètic, ja que la va escriure tal
com sonava. “Pàjines” també estava mal escrit, però en aquest cas es tracta
d’un error ortogràfic.
ANÀLISI DEL RESUM
A
diferència del dictat, en aquest cas va escriure la paraula “capítol”
correctament. Realment no sabem si és casualitat, o si la sap escriure bé i
abans es va deixar guiar per la fonètica, o en tenir més estona per fer el resum
es va fixar més en les faltes d’ortografia.
És importat destacar que primer va
fer el resum i després el dictat, probablement això va fer que al resum s’hi
fixés més, i això explicaria per què va escriure una mateixa paraula de
diferent manera en els dos casos (còmic-comic, capítul-capítol).

Resum.
El resum és
massa breu, tot i que va d’acord a la llargada del capítol, però no està
ben estructurat, és a dir, no s’observa l’estructura d’introducció, nus i
desenllaç. Pel que fa a les faltes: “esta, baries” i no diferencia “quant” i
“quan”, però són errors ortogràfics que formen part del procés d’aprenentatge
de l’escriptura, per tant, no són cap aspecte a destacar.
Tant el dictat com el
resum els va fer com qualsevol tasca de l’escola, ja que va posar el nom, la data
i va utilitzar pauta, així doncs ho va fer de manera formal, tot i que el
context on s’estava duent a terme l’activitat era informal.
Valoració individual Agustina
Després de realitzar l’activitat de llengua i escriptura he pogut
comprendre la dificultat que hi ha de proposar activitats d’aquest tipus, ja que
penso que per fer-la correctament a l'edat i al nivell de l’infant és molt
important estar durant tot el procés d'aprenentatge del nen/a. He pogut comprovar de primera mà i
per primera vegada la dificultat que suposa la preparació d’activitats relacionades
amb llengua i escriptura. Penso que les experiències que tindré dins de
les aules m’ajudaran per poder-ho fer d’una manera més fàcil, i també pel que
he esmentat anteriorment. M’ha agradat i m’ha ajudat molt fer aquest treball per
poder repassar la teoria de l’assignatura, i més a més, m’ha motivat molt
poder analitzar amb aquesta activitat el meu germà i saber en quin nivell
d’aprenentatge està, ja que en un passat l’Oscar va tenir problemes dins
d’aquest àmbit (lectura i escriptura), i volia adonar-me del canvi i esforç que
ha fet en un any escolar i poder analitzar aquells detalls que encara ha de
millorar.
Valoració individual Cristina
A priori sembla senzill preparar activitats per als nens i nenes que siguin
útils, motivadores i que tinguin uns objectius concrets. Realment amb la
preparació d’aquesta activitat m’he adonat que em resulta bastant complicat
pensar en activitats on es treballi la llengua i l’escriptura i que siguin
vàlides. M’ha resultat una mica difícil perquè mai abans ho havia fet, tot i
que com a futura docent n’hauré de fer bastants, però penso que això es deu a
la inexperiència que tinc. A més a més, després de fer l’anàlisi de l’activitat,
i tenint en compte l’edat del nostre protagonista, m'adono que
probablement la tasca que vam idear no va ser la més encertada perquè el grau
de “dificultat” de les activitats era molt baix, i en tractar-se d’un nen que
sabia llegir i escriure bastant bé, podríem haver-ho plantejat d’una altra
manera, però de fet, com que havia tingut dificultats amb la lectura vam
considerar que era la millor opció. Si més no, això m’ha ajudat a adonar-me dels
errors de la posada en pràctica i de tenir en compte aspectes de millora per al
plantejament de futures activitats. Tot i així l’experiència ha estat molt bona
i m’ha ajudat a integrar els aspectes que havíem treballat a classe en un cas
pràctic, la qual cosa, és la millor manera per aprendre i saber en què
m’equivoco.
Valoració individual Gisel
Aquest treball m’ha semblat molt interessant per poder experimentar com
incideix la lectura i l'escriptura en els infants, de manera real. La coneixença de
diferents activitats que han posat en pràctica en les seves observacions els
companys de classe, m’han semblat molt divertides i originals i, a més a més,
la majoria d’aquestes em sorprenia els interessantíssims resultats que ens
explicaven a classe. Crec que ha sigut molt bo fer una posada en comú per veure
quines activitats poden ser més vàlides i quins han sigut els punts forts i
febles d’aquestes. Pel que fa a la nostra activitat m’ha semblat interessant
poder indagar en la manera com incideix el context en la lectura dels infants i
saber com d’important és aquest recurs a l’hora d’entendre una lectura o, en el
nostre cas, un còmic. També m’han sorprès molt els resultats als quals hem
arribat després d’analitzar les activitats que vam demanar que fes l’Oscar.
Al començament, no sabíem per què en les primeres activitats havia fet menys
faltes i les havia fet millor que les següents, però després d’analitzar
conjuntament amb les companyes aquests fets, vam arribar a la conclusió que
l’infant estava més cansat i amb ganes d’acabar les taques. Aquestes
observacions m’han aportat molta coneixença a l’hora de poder interpretar el comportament
dels nens i nenes, i això, penso que serà molt positiu de cara a la futura
tasca docent.
![]() |
| l'Oscar llegint. |
1. Interpretar i analitzar les imatges d’un còmic sense text.
a) Explicar-nos-el oralment
2. Llegir un còmic amb vinyetes de text en veu alta
a) Explicar-nos-el oralment.
b) Fer un breu dictat sobre una de les pàgines que acabava de llegir.
c) Fer-ne un resum
Volem esmentar que en cap de les activitats vam realitzar una presentació dels còmics, és a dir, no li vam anticipar res sobre els continguts o sobre els personatges que hi sortien. Només ens vam limitar a explicar-li què havia de fer en cada cas i després formular-li algunes preguntes sobre la comprensió, per saber fins a quin punt les il·lustracions ajuden a la comprensió del text.
ANÀLISI DE LES ACTIVITATS
L’activitat constava de dues parts: en primer lloc llegir un còmic sense vinyetes de text, activitat de comprensió visual, per determinar fins a quin punt les imatges n’ajuden a la interpretació i la comprensió. En segon lloc, la lectura d’un còmic amb vinyetes de text, l’explicació oral d’aquest i la realització d’un resum de les principals idees. Finalment un dictat del mateix capítol per observar l’escriptura, si els errors fonètics que s’havien fet durant la lectura també eren els mateixos que els que escrivia (exemple de la paraula "capítols")
ANÀLISI DEL CÒMIC SENSE TEXT
La primera lectura del còmic amb il·lustracions, sense text, va tenir una durada de cinc minuts aproximadament. L’Oscar es va mirar les imatges molt ràpidament i nosaltres en un primer moment pensàvem que no ens el sabria explicar correctament. Després de la lectura ens en va fer un resum oral, però es va recolzar en les il·lustracions per a fer-ho i la seva explicació estava plena de detalls que no eren importants per fer-ne una síntesi, ja que explicava vinyeta per vinyeta. Seguidament, li vam demanar que es concentrés i que ens el tornés a explicar sense l’ajuda del còmic, és a dir, tancant el còmic i fent una síntesi d’allò que havia entès. Aquesta vegada va ser una explicació molt més estructurada i sintetitzada, i per tant ho va fer molt millor. Durant l’explicació va utilitzar vàries "coletillas" per expressar-se, com per exemple “después” i ”mmmm”.
ANÀLISI DEL CÒMIC AMB TEXT
Aquesta segona activitat s’emmarca dins d’un model interactiu perquè llegir atentament i posteriorment fer-ne un resum implica buscar-li el sentit al text, i no tan sols limitar-se a operar amb el text. Durant la primera lectura l’Oscar es va limitar a llegir, vam comprovar que no s’estava fixant en les imatges que contenia el còmic i també que llegia a una velocitat bastant ràpida, i creiem que això va provocar que en algun moment s’encallés amb alguna síl·laba, però tot i així feia les onomatopeies i canviava de to quan parlaven els diferents personatges, la qual cosa ens va cridar molt l’atenció. Després de fer la lectura en veu alta, va explicar les idees principals del capítol. Posteriorment li vam dir que tornés a llegir-lo però aquesta vegada més detingudament, per tal de veure si en el resum ens deia o entenia alguna cosa diferent que a la primera lectura. Va millorar l’entonació, no es va encallar tant, i va fer correctament les onomatopeies i, per altra banda, va posar més atenció a les imatges del còmic. De fet, quan ens va explicar de què tractava el capítol ho va fer molt millor que no pas la primera vegada. Per concloure, li vam preguntar per què creia que eren importants les imatges per interpretar el text, i ens va dir el següent:
- “Por qué las imágenes me explican más o menos los personajes”
- “La cara ya me dice si está enfadado, contento o triste”
- “Y también me dan una información de más o menos qué pasa”.
Tot i que a classe havíem treballat la importància del context en la iniciació a l’escriptura i la lectura, ha estat en aquesta tasca on ens hem adonat de la seva importància i la quantitat d’informació que proporciona. Així doncs, podem afirmar que el context ajuda a interpretar el text, ja que en aquest cas les imatges, donen moltes referències visuals que per si soles el text no ofereix. I, encara més, el format còmic, emfatitza molt els textos, per exemple la grandària de la lletra o l’estructura de les vinyetes ajuden a identificar qui parla, cosa que amb una narració pot resultar més complicat. Així doncs, es troba en la fase alfabètica i en la fase ortogràfica, ja que reconeix globalment les configuracions escrites i no té la necessitat de descodificar les paraules, només aquelles que no coneix. Per exemple, una de les paraules del capítol del còmic era “vint-i-ci”, i era una paraula que estava incompleta, i al no reconèixer-la li va costar descodificar-la quan llegia.
ANÀLISI DEL DICTAT
Després de fer el dictat sobre un fragment del còmic que prèviament havia llegit, l’hem analitzat. La persona que li dictava en cap moment li va dir que posés guions, així que pensem que l’Oscar va utilitzar la memòria visual per recordar el context del còmic, en el qual s’aprecien tots els diàlegs entre els diferents personatges, i els va posar tal com s’hi estructuren.
Fent l’anàlisi hem observat que l’Oscar va estructurar el dictat en guions, però aquests no estaven d’acord amb el personatge que intervenien, i posava un guió per a cada frase, ja que hi havia frases, que estaven seguides, que les deia un mateix personatge. Potser el que passa és que no sap exactament què és un diàleg, o per contra, per què s’utilitza un guió.
![]() |
| Dictat. |
Pel que fa a les faltes no en vam observar moltes, però sí que ens va cridar l’atenció una falta d’ortografia. La paraula “capítuls”, estava mal escrita i creiem que és un error fonètic, ja que la va escriure tal com sonava. “Pàjines” també estava mal escrit, però en aquest cas es tracta d’un error ortogràfic.
ANÀLISI DEL RESUM
A diferència del dictat, en aquest cas va escriure la paraula “capítol” correctament. Realment no sabem si és casualitat, o si la sap escriure bé i abans es va deixar guiar per la fonètica, o en tenir més estona per fer el resum es va fixar més en les faltes d’ortografia.
És importat destacar que primer va fer el resum i després el dictat, probablement això va fer que al resum s’hi fixés més, i això explicaria per què va escriure una mateixa paraula de diferent manera en els dos casos (còmic-comic, capítul-capítol).
![]() |
| Resum. |
Tant el dictat com el resum els va fer com qualsevol tasca de l’escola, ja que va posar el nom, la data i va utilitzar pauta, així doncs ho va fer de manera formal, tot i que el context on s’estava duent a terme l’activitat era informal.
Valoració individual Agustina
Després de realitzar l’activitat de llengua i escriptura he pogut comprendre la dificultat que hi ha de proposar activitats d’aquest tipus, ja que penso que per fer-la correctament a l'edat i al nivell de l’infant és molt important estar durant tot el procés d'aprenentatge del nen/a. He pogut comprovar de primera mà i per primera vegada la dificultat que suposa la preparació d’activitats relacionades amb llengua i escriptura. Penso que les experiències que tindré dins de les aules m’ajudaran per poder-ho fer d’una manera més fàcil, i també pel que he esmentat anteriorment. M’ha agradat i m’ha ajudat molt fer aquest treball per poder repassar la teoria de l’assignatura, i més a més, m’ha motivat molt poder analitzar amb aquesta activitat el meu germà i saber en quin nivell d’aprenentatge està, ja que en un passat l’Oscar va tenir problemes dins d’aquest àmbit (lectura i escriptura), i volia adonar-me del canvi i esforç que ha fet en un any escolar i poder analitzar aquells detalls que encara ha de millorar.
Valoració individual Cristina
A priori sembla senzill preparar activitats per als nens i nenes que siguin útils, motivadores i que tinguin uns objectius concrets. Realment amb la preparació d’aquesta activitat m’he adonat que em resulta bastant complicat pensar en activitats on es treballi la llengua i l’escriptura i que siguin vàlides. M’ha resultat una mica difícil perquè mai abans ho havia fet, tot i que com a futura docent n’hauré de fer bastants, però penso que això es deu a la inexperiència que tinc. A més a més, després de fer l’anàlisi de l’activitat, i tenint en compte l’edat del nostre protagonista, m'adono que probablement la tasca que vam idear no va ser la més encertada perquè el grau de “dificultat” de les activitats era molt baix, i en tractar-se d’un nen que sabia llegir i escriure bastant bé, podríem haver-ho plantejat d’una altra manera, però de fet, com que havia tingut dificultats amb la lectura vam considerar que era la millor opció. Si més no, això m’ha ajudat a adonar-me dels errors de la posada en pràctica i de tenir en compte aspectes de millora per al plantejament de futures activitats. Tot i així l’experiència ha estat molt bona i m’ha ajudat a integrar els aspectes que havíem treballat a classe en un cas pràctic, la qual cosa, és la millor manera per aprendre i saber en què m’equivoco.
Valoració individual Gisel
Aquest treball m’ha semblat molt interessant per poder experimentar com incideix la lectura i l'escriptura en els infants, de manera real. La coneixença de diferents activitats que han posat en pràctica en les seves observacions els companys de classe, m’han semblat molt divertides i originals i, a més a més, la majoria d’aquestes em sorprenia els interessantíssims resultats que ens explicaven a classe. Crec que ha sigut molt bo fer una posada en comú per veure quines activitats poden ser més vàlides i quins han sigut els punts forts i febles d’aquestes. Pel que fa a la nostra activitat m’ha semblat interessant poder indagar en la manera com incideix el context en la lectura dels infants i saber com d’important és aquest recurs a l’hora d’entendre una lectura o, en el nostre cas, un còmic. També m’han sorprès molt els resultats als quals hem arribat després d’analitzar les activitats que vam demanar que fes l’Oscar. Al començament, no sabíem per què en les primeres activitats havia fet menys faltes i les havia fet millor que les següents, però després d’analitzar conjuntament amb les companyes aquests fets, vam arribar a la conclusió que l’infant estava més cansat i amb ganes d’acabar les taques. Aquestes observacions m’han aportat molta coneixença a l’hora de poder interpretar el comportament dels nens i nenes, i això, penso que serà molt positiu de cara a la futura tasca docent.
Activitat: interessant tasca; trobo que és un encert treballar amb el còmic i la relació entre dibuix i text. Hi ha alguns aspectes que jo interpretaria d’una altra manera (el que dieu de ‘capítuls’, per exemple). Però em centro en una qüestió. No entenc massa per què heu fet el següent: “en cap de les activitats vam realitzar una presentació dels còmics, és a dir, no li vam anticipar res sobre els continguts o sobre els personatges que hi sortien”. No heu fet un treball experimental en què teniu un grup control i un grup experimental que ho fan de maneres diferents per poder comparar tots dos grups. En canvi sí que heu vist a classe que es facilita molt la lectura quan s’ajuda a anticipar.
ResponEliminaConclusions: ja entenc que el que heu comprovat és que el nen per ell mateix busca indicadors per construir sentit; però això ens porta a una conclusió molt clara que no feu: no ajudar l’alumne a fer anticipacions és no ajudar-lo a fer el que tots els lectors (incloent-hi els nens) fem i que per tant la tasca educativa hauria de potenciar-ho.
Referències: no feu cap referència als textos de Ferreiro que calia llegir, ni a cap altra lectura realitzada al llarg de les classes.
Redacció: àgil i clara, molt bé.
Xavier