Anàlisis d’una producció infantil

Introducció:

El nostre treball és centra en el Javier. En Javier és el nebot d’una de les membres del grup, la Verònica. Té 7 anys. La llengua que s’utilitza a casa acostuma a ser el castellà, encara que a l’hora de fer feina de l’escola els pares el parlen amb català.

Totes les relacions que estableix l’infant és amb la llengua castellana.  

La nen ens va explicar que des de el primer curs de primària realitzaven lecto-escriptura a hores lliures una vegada acabats els treballs.

Ens afirma que li agrada molt el fet de llegir, i més si entén la lectura, ja que s’han presentat ocasions que  el infant no l’ha entès.

Podríem dir que en Javier és un addicte als llibres de Geronimo Stilton. L’Andrea, germana d’en Javier, és una nena de 11 anys que des de ben petita va començar a llegir llibres sobre aquest personatge.

El fet d’observar a la germana llegint contínuament llibres sobre en Geronimo l’entusiasma, per lo tant, li demana als pares  llibres i més llibres d’aquest petit ratolí.

Anàlisis de l’activitat:

La nostra activitat dirigida a en Javier tracta sobre la lecto -escriptura. Al iniciar l’activitat, la idea de fer-li un exercici de lecto -escriptura li motivava. Ell nen es mostrava entusiasmat, encara que una vegada vàrem iniciar l’anàlisi, van aparèixer els símptomes de timidesa i rebuig de l’activitat.

Un cop passat aquest estat, vam iniciar l’anàlisi. El llibre escollit va ser “ El misteri dels elfs” , de Geronimo Stilton.

La primera activitat es basava en realitzar una lectura del primer capítol del llibre. Un cop realitzada aquesta lectura, en Javier ens havia d’explicar el que havia entès sobre el que havia llegit.

Un cop realitzada aquesta explicació, li vam demanar que realitzés una activitat d’escriptura imaginant-se que pasaría al següent capítol. Segons el que havia llegit amb anterioritat i la imaginació del nen, havia de crear la seva pròpia història i escriure-la.

Activitat n º1 : Lectura :

En aquesta activitat se li explicarà que ha de llegir un capítol d’un llibre que mai amb anterioritat l’ha pogut tractar. Un cop iniciada l’activitat, el nen es mostra lent a l’hora de realitzar la lectura.

El fet de que hi hagi una càmera gravant-lo l’inquieta força i entre paraula i paraula llegida fa alguna que altre ganyota com si no entengués el que està llegint.

En Javier, durant els primers dos minuts que s’inicia a la lectura no li calen els dits per tal de guiar-se. Un cop passats aquests minuts, els utilitza per tal de no perdre’s llegint.

Acostuma a mostrar-se segur del que dirà, corregint-se així si s’equivoca, aspecte força important per obtenir una bona autonomia.

Aspectes a destacar en el procés de lectura :

- Falta de concentració

- Guia de lectura amb un dit

- Nerviosisme

- Motivació

- Ajuda per part del adult

- Sil·labació

- Anul·lació de sons

- Utilització de referents

- Fase: Alfabètica.

Un cop analitzada la lectura vam confluir que pertany a la fase alfabètica.

La fase alfabètica és aquella que és caracteritza per l’adquisició dels conceptes fonològics i fa possible la descodificació dels diversos signes escrits.

Segons aquesta fase, els nens representen els sons individuals de cada paraula i situant-los en un ordre lògic, per lo tant, afirmem aquest aspecte, ja que el nen a l’hora de llegir llegeix adequadament i manté un ordre correcte.

Altres aspectes que podríem destacar, es que té la prou capacitat d’analitzar el que posa en el text i llegir-ho en veu alta, buscant així un significat en la frase que estigui llegint en aquell moment.

Un procés de lectura observat en el nen és la sil·labació. El fet de sil·labejar fa que la lectura no sigui tan ràpida i costi obtenir una entonació adequada i propicia.

Encara que es pugui apreciar aquest aspecte negatiu, el nen és capaç de comprendre les paraules i el text ofert per llegir.

Activitat n º2 : Escriptura :

En aquesta segona activitat, en Javier va haver d’ escriure un breu text per a continuar l’historia anteriorment llegida.

Primerament es va aturar a pensar e imaginar que podria passar en el següent capítol del llibre, després va explicar-ho en veu alta per a interioritzar-ho i buscant una certa aprovació i finalment es va decidir a escriure-ho. Per tan podem dir que va existir una planificació abans de fer-ho.

Per a realitzar l’observació ens vam fixar en alguns aspectes més rellevants:

-          Motivació

-          Falta de concentració.

-          Ortografia

-          Tipus de lletra

-          Planificar/fer

-          Revisar

-          Alineació

-          Distribució del paper

-          Iniciativa

-          Nivell del procés d’alfabetització

Podem observar que el tipus d’escriptura que ha utilitzat és lletra lligada, a més podem dir que l’escriptura realitzada és una producció controlada per la segmentació sil·labico-alfabètica.  Té la capacitat per a plasmar allò que pot pronunciar encara que segueix tenint problemes en algunes paraules o síl·labes.

En Javier estava força motivat i amb iniciativa per a fer l’activitat encara que una mica nerviós perquè era gravat, quest factor influïa en la falta de concentració.

La alineació va ser facilitada, ja que li vam proporcionar un paper quadriculat, encara així podem veure en la seva escriptura que no segueix les línees del paper i sol desplaçar les últimes síl·labes cap a munt.

La seva distribució dins el paper es caracteritza per la concentració de tot el text a munt del foli, encara que veiem una separació adequada entre línees.

Encara que veiem la construcció de paraules d’allò que ha pronunciat anteriorment, veiem grans errors ortogràfics com accents, lletres no sonants, o fins i tot en menja algunes lletres sonants. Per altra banda veiem l’aparició de signes de puntuació com el punt final i la majúscula a principi de l’oració.

Per tant basant-nos ens aquets aspectes sobre l’escriptura hem deduït que en Javier es troba en la fase d’escriptura alfabètica. 

Reflexions individuals :

Verònica :

El fet de realitzar una activitat de lecto -escriptura a un nen de 7 anys, acostumat a parlar en castellà i de la meva família, m’ha fet entendre molts aspectes que desconeixia fins a l’actualitat.

El fet de llegir en veu alta, explicar el que has entès, inventar-te una història i escriure-la, per a un nen d’aquesta edat no és feina fàcil. Estem parlant d’un procés realment dificultós i complex, que requereix hores i hores de dedicació per què et surti amb excel·lents resultats.

En referència al infant, el fet de sentir-se en família i proper a la persona que li realitza l’activitat, és un aspecte de caire important, ja que si el nen mostra símptomes de nerviosisme o bé timidesa aquesta persona el pot calmar per tal de que realitzi amb èxit l’activitat proposada.

Pèl que fa als errors que va cometre, considerem que són errors que es poden cometre degut a la pressió produïda per la càmera, per al grup de treball i per les ganes de fer-ho bé.

En l’activitat de lectura, la fluïdesa que tenia en realitzar la feina i en el resultat, va ser menys satisfactori que en la d’escriptura.

El fet d’escriure i inventar-se una nova història, ho feia realment ràpid! Considero que el nen estava més còmode realitzant aquesta tasca que no pas la de lectura, ja que l’actitud observada en l’escriptura va ser més reconfortant tant per a ell com per al grup de treball.

En un futur, aquest treball ajuda a realitzar diversos anàlisis sobre aspectes dels teus possibles alumnes.

És una tasca realment bona i educativa per tal d’aprendre amb els nens i que ells n’aprenguin, per tal d’evolucionar com a educadora i com a persona, i per omplir-te de satisfacció observant que els teus alumnes aprenen amb els teus continguts i ensenyaments.

Raquel:

Al realitzar aquesta activitat d’observació he pogut observar tots aquells aspectes abans estudiats a l’aula, i així relacionant-los amb el nostre cas.

 Amb aquesta activitat ens adonem de l’ importància de tots els petits detalls en els processos de lecto-escriptura i a més l’ importància de realitzar aquets processos però des d’una perspectiva que no sigui bàsicament lingüística ja que creien que els aspectes paralingüístics son importants per a donar sentit, és a dir l’ importància de les anticipacions dels infants gràcies a imatges, experiències,...

Aquesta importància dels aspectes paralingüístics també la podem relacionar amb una de les idees que ens aporta l’Emilia Ferreiro, quan ens diu que l’apropiació de l’escriptura no és pot caracteritzar com a simple o complexa.

També hem pogut utilitzar i contrastar altres tècniques i aspectes que ens apropa Emilia Ferreiro, com per exemple la seva visió de l’escriptura com a una tècnica imperfecta, les seves reflexions sobre l’escriptura dels infants i com la veuen ells ens a ajudat a comprendre millor aquest procés.

Finalment dir que aquesta activitat a estat molt interessant, motivadora i sobretot ens ha demostrat molts aspectes dels processos de lecto- escriptura que havíem treballat a l’aula, i els hem pogut observar directament, enregistrar-los i finalment fer-ne un anàlisis d’ells.