Anàlisi d’una producció infantil (de 4 a 8 anys) sorgida a partir del plantejament  d’una situació funcional de lectura i escriptura.

1.      INTRODUCCIÓ

Amb l’elaboració d’aquest treball, ens proposem un objectiu principal que és reflexionar sobre algunes estratègies pròpies per l’aprenentatge de la lectoescriptura, per mitjà d’observacions de casos particulars.

En l’etapa de primària, l’escriptura i la lectura prenen una gran importància, ja que tal com sabem són accions imprescindibles en el procés d’alfabetització. Així, doncs, a través d’aquest petit projecte aconseguirem ampliar els nostres coneixements sobre aquesta temàtica i poder extreure conclusions. 

1.1   CONTEXTUALITZACIÓ DEL NEN

El destinatari de l’activitat d’anàlisi, cursa 3r de primària i actualment té 9 anys. El barri del qual és provinent té habitants de classe mitjana, baixa, classificant a la seva família dins una estructura mitjana, benestant. L’escola a la qual pertany és concertada i està situada a la població de Sabadell.

Podem dir que tot i que en un entorn proper, com és el cas de la seva família paterna, fan ús de la llengua catalana com a materna, en contraposició la família materna utilitza la castellana. Aquesta última, doncs, és la que té incorporada l’infant en major mesura, ja que a més a més es veu reconfortada gràcies al cercle d’amistats, atès que són castellano-parlants.

En referència al tipus de treball sobre l’escrit que fa l’escola, sabem que posen gran èmfasi a l’escriptura i l’expressió escrita. Dins l’àrea de la llengua catalana, treballen una part més teòrica sobre aquesta en qüestió, i dediquen algunes hores de  la setmana a l’expressió escrita i la pràctica d’aquesta.

Algunes activitats realitzades han estat escriure un conte per l’anomenat “Jocs Florals”, o escriure una carta a un amic de la classe, qui la rebria a casa i hauria de contestar.  Per tant, com podem veure, l’escriptura està molt present en la vida escolar del nen que hem observat.  Majoritàriament  són tasques adaptades a situacions contextualitzades per tal de motivar l’alumnat, i transformar exercicis del context escolar en coneixements significatius per la vida quotidiana.

Per tant, el nivell de lectura i escriptura del nen observat és molt alt, ja que treballen molt aquests dos aspectes a l’aula. Tot i això, les notes de l’infant en l’àrea de llengües no són molt altes., però això no es degut a que el seu de nivell lectura i escriptura siguin baixos, ja que no ho són. El fet que les seves notes siguin baixes es degut a la falta de concentració i d’atenció que mostra el nen a l’hora d’estudiar.

1. 2 L’ACTIVITAT

Amb l’activitat plantejada, hem volgut barrejar aspectes sobre escriptura i lectura. Per tal de convertir l’exercici en una tasca funcional per l’infant, hem decidit realitzar una nota informativa amb l’objectiu d’informar a la família sobre els aspectes a tenir en compte per les colònies que durà a terme, el nen que hem observat, en les pròximes setmanes.

La nostra proposta, la vàrem pensar i adaptar a les capacitats i maduresa adequada a l’etapa corresponent on es troba el nen. Abans de dur a terme l’activitat, vam haver de preparar el material específic que necessitàvem. Aquest van ser unes targetes amb imatges dels diferents objectes, amb les quals el nen hauria de treballar posteriorment. Alguns exemples de targetes que vam utilitzar van ser: 

Necesser

Menjar

Joguines

Inicialment se li va proposar l’activitat a l’infant i vam fer un esborrany per debatre i clarificar els ítems imprescindibles en aquest tipus d’escrit (a qui, on, quan, etc). Posteriorment va passar a net el text i vam prosseguir a realitzar l’altre part de l’activitat. Aquesta consistia en classificar diferents objectes que li proporcionàvem, els quals havia de pronunciar en veu alta per després ordenar-los segons si els podien portar o no a l’estada. Finalment, havia de llegir en veu alta la nota informativa, per veure quin era el resultat final.

Vam decidir organitzar l’activitat amb aquesta seqüència perquè era el mètode habitual que l’infant utilitzava a l’aula per realitzar un escrit (pensar què escriurem, fer un esborrany, revisar-lo, donar-lo per finalitzat). Tot i que aquest tipus de text encara no havia estat treballat a classe, l’alumne tenia una lleugera idea perquè sabia què els deien als pares via e-mail quan tenien una excursió. 

2.ANÀLISI DE L’ACTIVITAT

Pel que fa als aspectes a analitzar sobre l’escriptura realitzada, el nen es trobava motivat per fer l’activitat, això provocava les ganes de col·laborar i interessar-se pel treball, a més a més aquestes actitud es veien reforçades per haver de realitzar una tasca propera al seu entorn.

Tenint en compte la seqüència seguida en el procés de l’elaboració del text, primer es va pensar què volíem escriure i de què havíem de parlar, posteriorment es va redactar el text en esborrany, es va revisar i finalment es va donar per acabat passant-lo a net. Tal com hem dit anteriorment aquest procés el va seguir ell sol ja que està habituat a fer-ho d’aquesta manera.

En relació als aspectes formals, el nen va dur a terme l’escrit en un full DIN – A4 de color blanc. Vam observar que aquest format va ser costós per a ell, ja que habitualment, utilitza paper quadriculat. Això va donar lloc a una alineació del text inclinada, ja que no va saber escriure de forma recta, per la manca d’una pauta. A més a més, aquest fet, va fer que l’infant no sàpigues establir uns marges.  

Pel que fa les seves habilitats d’escriptura, presenta una lletra lligada amb una mida regular. A més a més, afegim que utilitza signes de puntuació com per exemple el punt, el doble punt i els punts suspensius.

Al observar la tasca realitzada pel nen ens adonem que el nen sap que hi ha unes eines que s’utilitzen per organitzar el text i donar-li un sentit a l’hora de llegir-lo, però no té del tot interioritzat la funció de cada un d’ells. Per aquest motiu, deduïm que en alguns moments on ell intueix que hi ha una pausa, recórrer sempre a l’ús del punt, mai fa ús de la coma, un element molt bàsic que potser hauria de conèixer.

En referència a les estratègies adoptades, el primer que va fer, per tal de conèixer l’estructura del text que havia de realitzar, va recordar alguns notes informatives que havia llegit anteriorment, tot i que va necessitar molt reforç per identificar tots els ítems als quals havia de fer referència. Posteriorment, va citar de manera esquemàtica tota la informació de la qual ell parlaria. A continuació, va revisar el seu escrit per tal de cohesionar i desenvolupar de manera més redactada totes les idees. Finalment, va passar a net de manera ordenada, clara i redactada tota la informació anterior.

Finalment, respecte al procés d’alfabetització al qual pertany, el classifiquem en l’etapa d’escriptures alfabètiques. Per justificar aquesta elecció, hem observat que el nen té un control de la seva escriptura, coneix totes les lletres de l’alfabet i té la capacitat de plasmar tot el que es pot pronunciar. Aquest últim aspecte, el veiem reflectit en ran mesura en l’escriptura de la paraula caramels, ja que ell escriu allò que ell pronuncia, donant lloc a la paraula “carmels”. Creiem que el nen té un nivell cognitiu propi de l’etapa que cursa, ja que algunes de les dificultats que observem són degudes a la manca de concentració i a la rapidesa amb la que realitza les tasques, i no per falta de coneixements. Per exemple: en el esborrany, trobem la paraula dinar escrit “dina”, mentre que a l’escrit final ho ha escrit correctament “dinar”. Un altre exemple fa referència a la paraula tovallola, la qual a l’esborrany escriu “tobajola”, mentre que a l’escrit definitiu posa “tovallola”. Aquest fet ho podem relacionar amb una idea d’Emilia Ferreiro, que defineix l’escriptura com un aprenentatge tècnic. Relacionant el que diu Emilia Ferreiro amb els errors que fa l’infant, deguts a la rapidesa i a la falta d’atenció, hem de dir que creiem que aquestes dificultats aniran millorant a mesura que la tècnica es vagi enriquint.

Un cop finalitzat l’anàlisi de l’escriptura, prosseguirem a analitzar i investigar sobre el nivell de lectura del model observat.

Cal dir que el tipus de lectura que ha realitzat l’infant, no ens permet establir una etapa concreta sobre el seu nivell de lectura d’una forma gaire acurada, ja que hem realitzat una lectura molt simple i mecànica, com és una llista. Tot i així, creiem que el seu nivell de lectura pertany a la fase ortogràfica.

 Els motius pels qual classifiquem el grau de lectura del nen és perquè sap reconèixer instantàniament els morfemes, paraules i grups sintàctics, motiu pel qual descodifica automàticament les paraules. A més, durant el desenvolupament de la lectura hem observat que el nen utilitza altes operacions pròpies d’un lector expert. Aquest tret ho vam observar en el moment on revisava l’escrit per corregir-lo, es va distreure i va perdre el fil conductor, però automàticament va localitzar el punt on seguir llegint, sense haver de començar des del principi. Fent referència a les investigacions i incisions de l’article d’Emilia Ferreiro, citem l’anomenada lectura de control, encara que la paraula estigui mal escrita ho llegeix bé. Ho exemplifiquem amb el fet que el nen ha escrit “xanquetes” tot i que ha llegit perfectament “xancletes” ja que té incorporada la correcta pronuncia d’aquest terme. Hem de destacar que tenia més dificultat per llegir textos més densos que no pas el llistat de les paraules, com també creiem que la velocitat amb la que ell llegeix, és regular i sense interrupcions, ja que anteriorment amb el fet de revisar el text, ja havia practicat la lectura de l’escrit.

A més a més, hem de dir que en relació als aspectes de comprensió, el nen presenta una comprensió global en tot moment, ja que entén en tot moment el que està llegint. I aquest fet es veu reforçat pel fet que l’infant reconeix en tot moment els morfemes, les paraules... facilitant la seva descodificació i comprensió.

Finalment, en relació a les estratègies utilitzades pel nen en benefici a la lectura, trobem que va desplaçant el dit pel full, a la mateixa hora que llegeix els diferents ítems del llistat de paraules. Amb aquesta tècnica, el nen aconsegueix no perdre el fil conductor de la lectura i afavoreix a la seva capacitat d’atenció i de comprensió del text.

3. REFLEXIONS

3.1. REFLEXIÓ GRUPAL

Aquesta experiència per nosaltres va ser molt costosa, ja que ens va ser difícil establir tant el nivell de lectura com el nivell d’escriptura que presentava el nostre cas. Això  va ser degut a la gran ambigüitat de resultats que vam trobar, dificultant la identificació dels nivells i de les causes per les quals es produïen els errors. També, de cara a futurs treballs creiem que seria interessant plantejar alguna activitat que ens permetés un anàlisi més específic sobre la lectura, ja que el nostre treball no abastava tots els elements necessaris per fer una observació acurada sobre aquesta última temàtica.

Tot i això, hem de dir que és un treball molt interessant i molt profitós pel nostre futur com a docents, ja que hem aprés a planificar activitats amb l’objectiu de treballar la lectoescriptura. A més a més, també hem aprés a dur a terme un procés d’observació, a través del qual hem sigut capaces de classificar a un nen concret en un nivell o en un altre, tant de lectura com d’escriptura. Finalment, hem de dir que amb la realització d’aquest treball hem pogut profunditzar en la idea que amb l’observació més individualitzada i detallada, podem descobrir amb més facilitat i profunditat quines són les necessitats especials dels nostres alumnes. Si coneixem les necessitats del nostres alumnes podem facilitar el pas de lo simple a lo més complex, com diu Ferreiro, ja que aquest procés ho podríem fer molt més adaptat als nostres alumnes, facilitant l’aprenentatge dels coneixements per part d’ells. En relació a aquesta última idea, hem de dir que l’observació detallada i individualitzada seria el millor, però sabem que dintre de l’aula és molt difícil, ja que hem d’estar atents a molts alumnes a la vegada. Però hem de ser conscients que quan siguem docents, no serà cap excusa, per dir que aquell infant no ha pogut arribar a les metes que es demanen per cada etapa concreta. Així doncs som responsables de potenciar al màxim les seves capacitats per crear alumnes autònoms i competents, de manera que hem de saber trobar sistemes que ens permetin adaptar-nos a les diverses situacions per aconseguir un rendiment màxim en cada un dels nostres alumnes.

3.2. REFLEXIÓ SILVIA GONZÀLEZ FLORES

Realitzar aquest treball d’observació, he de dir que ha sigut una experiència nova per mi, ja que mai havia realitzat un treball amb l’objectiu d’observar la lectoescriptura d’un nen en concret.

Un aspecte que m’ha semblat molt interessant en relació a aquest treball, és el gran nivell d’autonomia d’aquest, ja que érem nosaltres qui havíem de decidir i realitzar tot: la planificació i realització de l’activitat, l’observació, l’anàlisi, l’extracció dels resultats finals...

Davant d’aquest fet, vaig estar molt motivada per realitzar aquest treball, ja que se’ns deixava “actuar com a professos”. Si a aquesta motivació li sumem la gran iniciativa i l’actitud tan positiva que va tenir el nen el qual vam observar, la realització d’aquest treball va ser molt positiva i gratificant.

Tot i això, és cert que quan vam començar a fer l’anàlisi de l’activitat, em vaig posar molt nerviosa ja que ens estava costant molt establir els nivells. Però mica en mica, a través del bon treball que hem realitzat la meva companya i jo, aquests nervis van anar desapareixent, vam treballar correctament i en equip, i vam acabar establint els nivells sense cap mena de problema.

Com a futura docent, considero que ha sigut una pràctica mol útil, ja que he pogut practicar amb un aspecte que estarà molt present en les nostres aules com són la lectura i l’escriptura dels nostres alumnes. D’aquesta manera, he pogut tenir un primer contacte amb un dels aspectes més importants que haurem d’ensenyar als nostres alumnes.

A més a més, amb les lectures de Ferreiro i els apunts fets a classe, he pogut aprendre noves tècniques per ensenyar a llegir i escriure als nostres alumnes, com els podem ajudar amb aquests dos aspectes i quins són els aspectes que s’han de tenir en compte per establir a un infant en un nivell o en un altre.

Finalment, en relació al text de Molinares i Ferreiro he de dir que tot i que en l’article se’ns diu que no hi ha diferències de nivell en un nen o nena quan escriu a mà o a ordinador, considero que el fet d’ensenyar la lectura i l’escriptura a través de la tecnologia (ordinadors, pissarres digitals...) faria que l’aprenentatge d’aquests sigui més dinàmic i profitós pels infants, combinant-ho amb altres factors com la interacció, tal i com vàrem comentar a classe.

3.3. REFLEXIÓ ALBA MAGDALENO GARRIDO

Gràcies a la realització d’aquest treball, he pogut vivenciar d’una manera més propera exemples de pràctiques educatives que poden ser beneficioses per a l’aprenentatge de la lectoescriptura per als infants. No només a nivell individual, respecte la proposta escollida per mi  i la meva parella de treball, sinó que també m’agradaria destacar els coneixements que he incorporat gràcies a la posada en comú amb la resta de companys, a través de la qual vaig poder escoltar i observar experiències, reflexions i observacions a partir d’altres cassos particulars, que hem van fer adonar-me’n d’aspectes que fins ara no m’havia plantejat.

La nostra proposta didàctica va estar influenciada, pel conegut llibre de Montserrat Fons “Llegir i escriure per viure”. Per mitjà d’aquest recurs, havíem llegit anteriorment diverses activitats  que posaven en manifest treballar l’escriptura d’una forma pràctica. Així doncs, amb l’objectiu de comprovar i veure els efectes de treballar l’escriptura amb situacions contextualitzades, ens vam decantar a realitzar aquest exercici. Tot i que els recursos i la situació en la que ens trobàvem, no ens van permetre un anàlisi molt acurat, ja que la nostra figura no era la d’un docent purament, sinó que en la majoria de cassos la nostra figura era de germans, veïns, cosins, etc, crec que ha estat un treball molt profitós tant a llarg termini, perquè hem pogut ser conscients d’algunes pràctiques educatives que són molt vigents a la nostra realitat, tant positives com negatives, que s’han de qüestionar per saber en quina mesura són factibles per poder esdevenir en aprenentatges significatius. D’altra banda però, també ha suposat un aprenentatge a curt termini per poder fer un anàlisi observacional sobre molts conceptes teòrics que s’han anat desenvolupament al llarg de les sessions a classe.    

Finalment m’agradaria compartir un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció i que es va posar en debat a l’aula, que és el fet d’escoltar en la gran majoria de nens frases tòpiques com: quan començarem l’activitat?; en moments on la “mestra” està fent-los reflexionar i comunicant-se amb ells, ja que no veuen que recursos com el diàleg i el debat formen part de la tasca; o ja està?; frase que evidencia que aquell nen no té la consciencia del treball que ha estat fent, sinó que simplement vol acabar allò que li has demanat que faci, és a dir, un tasca obligatòria, per poder donar-la per finalitzada i sense produir cap repercussió com a aprenentatge dins els coneixements d’aquell nen. Aquest fets també són presents a l’aula? Crec que molt possiblement si les van pronunciar amb nosaltres, també formen part de l’aula.