Anàlisi d’una producció infantil (Segon de primària)

Font: Elaboració pròpia

Introducció:

L’activitat funcional dissenyada és de lectura i escriptura, consta d’una lectura en veu alta, d’un posterior dictat de la lectura, de l’ elaboració d’un final inventat de la història, d’elaborar el títol de la història i finalment d’ il·lustrar-la. La pràctica ha estat inspirada en les activitats de Montserrat Fons perquè tenen la qualitat d’haver estat experimentades directament a les aules.

Per poder realitzar l’observació hem realitzat l’activitat a 8 nens i 7 nenes de segon (cicle inicial), és a dir, en total hem analitzat 15 produccions de nens i nens de 7 i 8 anys. Tots ells són alumnes d’un col·legi públic d'Educació Primària d’un barri de classe treballadora en la població de Cerdanyola del Vallès. Els infants tenen com a llengua materna el castellà, és la seva primera llengua i la parlen amb la seva família i grup d’iguals,  el català nomes l’utilitzen a l’escola,  però, només amb els professors i a l’aula.

La metodologia utilitzada per fer l'estudi ha estat presentar un text extret del llibre (Knister, 2005) <Tina Superbruixa al castell de Dràcula>. L’elecció d’aquest text és degut a que són uns llibres de fantasia molt populars i els infants el solen agafar bastant per llegir a l’hora de la “Bibliopati”, és a dir, el préstec de llibres per llegir a l’hora del pati. Per tant, creiem que serà un text conegut i motivador pels infants ¡, d’aquesta manera, idoni per fer les posteriors activitats.

L’escola fomenta la lectura, mirar i llegir contes sol i sola i compartint-los, per portar-lo a terme creen espais com la “Bibliopati”, el préstec de llibres a la Biblioteca, una petita Biblioteca a cada aula, etc. L’activitat de mirar i llegir contes sol o sola té el seu fonament en el fet que llegir és un acte individual i solitari. Com esmenta Montserrat Fons (1999), moltes nens i nens són bons lectors i lectores, però ells mateixos manifesten que no troben el moment de llegir ja que al seu voltant hi han deu mil estímuls. Quan es llegeix  de veritat estem concentrats en la lectura i prescindim del que passa al voltant. Gràcies a aquests espais de lectura, l’escola fomenta llegir sol o sola i compartir.

En definitiva, amb aquesta activitat es fonamenta la lecto-escriptura, es treballa a partir del conte com a mètode d’ensenyament i aprenentatge, a més, serveix per descobrir la bellesa literària, per apreciar la riquesa d’aquest gènere i gaudir al màxim del contacte amb cada conte.

Anàlisi de l’activitat:

Abans de presentar el text es posen en marxa les tres estratègies que proposa Solé (1992), referides a abans de la lectura, durant la lectura i després de la lectura. És molt important que els nens en tot moment estableixen inferències amb el text: l’entenguin, interpretin, creïn hipòtesis, prediccions i controlin la comprensió.

Cal esmentar, que els nens i nenes de segon han treballat a classe de llengua catalana i castellana la narració. Per aquesta raó els nens i nenes tenen assolit el concepte de conte i la seva estructuració: els contes parteixen d’una situació estable, desprès sorgeixen una sèrie de conflictes o problemes i seguidament es posen en marxa una sèrie d’accions per resoldre’ls d’una manera o d’una altra i arribar a l’estat final o l’acabament (Montserrat Fons, 1999). Tenir aquests coneixements possibilita que els nens i nenes tinguin clar que si estan acabant un conte on s’ha de dictat el principi, ha d’haver-hi un final i un títol.

Font: Elaboració pròpia

El text es presenta de forma oral, un nen o nena de la classe ho llegeix als seus companys. Posteriorment es realitza un dictat de l’extract llegit. La importància de establir les inferències, abans esmentades, rau en el fet de que l’activitat posterior, aquesta consisteix en inventar-se el final i el títol de la història dictada, si el nen o nena no pot crear aquestes inferències li resultarà difícil poder realitzar aquestes activitats. Segons Montserrat Fons (1999) inventar-se el títol i el final de la història és una activitat creativa que ajuda a comprendre el conte i la seva estructuració. Requereix que el nen i nena entri en el món fantàstic creat pel mateix conte i facin que les accions inventades resolguin els conflictes. Escriure el títol de la història té una funció bàsica en la comprensió dels textos, el fet de fer-lo posar en l’escrit de cada alumne es per  a que l’escriptura de títols inventats esdevengui una situació d’ensenyament i aprenentatge de la lectura i escriptura. Tot plegat, inventar-se el final de la història i el títol significa fer una abstracció del contingut i és una activitat apropiada per a començar a produir narracions perquè presenta un repte assequible per a nens  i nenes de 7 i 8 anys que permet una realització a diferents nivells (d’imaginació, de relació títol-temàtica i de notació gràfica). Finalment es proposa il·lustrar la història, ja sigui un personatge, una situació o qualsevol dibuix referit al conte. D’aquesta manera es treballarien aspectes referits al llenguatge plàstic i la relació entre el text i la il·lustració.

Pel que fa a l’anàlisi dels textos podríem situar a aquests alumnes en la descripció evolutiva del desenvolupament de l'escriptura realitzada per Ferreiro i Teberosky (1979). Segons les aportacions dels autors existeixen cinc nivells teòrics de desenvolupament de l'escriptura que comprenen les edats de 4 a 7 anys. En el nostre estudi els alumnes corresponen al curs de segon de primària (6-7 anys cicle inicial), per tant, els alumnes se situarien en l'ultim nivell de l'escala de Ferreiro i Teberosky. Aquesta escala pertany al nivell “Escriure com a producció controlada per la segmentació alfabètica-exhaustiva de la paraula”. En aquest nivell l'infant té un bon domini del codi però té una sèrie de conflictes quan apareixen síl·labes que no responen a l'esquema bàsic de consonant més vocal. Els nens i nens generalitzen la relació sistemàtica entre les mínimes unitats no significatives de la llengua oral (fonemes) i les grafies que les representen.  L’infant és capaç de plasmar tot allò que és pot pronunciar. Pel que fa al procés lector els nens i nenes de segon es centren en el codi, llegeixen paraules, lletres o síl·labes sense tenir en compte el context on aquestes es trobaven. Els nens i nenes són capaços de comprendre el què estan llegint, relacionen el significat amb els seus coneixements.

Font: Elaboració pròpia

Analitzant l’activitat d’escriptura observem que trobem diverses faltes d’ortografia. Els alumnes, fins que no han passat tot el període del seu aprenentatge, van cometent errors ortogràfics que es van corregint al llarg dels cursos. Aquests errors poden ser provocats per diversos factors, entre els quals estan els següents:

• Biològiques: quan els components genètics provoquen en l'individu, un retard intel·lectual, que impedeix l'adquisició de coneixements. En el nostre cas, l'adquisició de les regles ortogràfiques. (Aquesta causa es dóna en casos específics en el qual es produeix en alumnes amb Necessitats Educatives Especials).
• Psicològiques: aquestes presenten en l'individu falta de concentració, atenció, percepció i memòria, que poden dificultar l'adquisició de les regles ortogràfiques, així com en la fixació de la forma de com s'escriuen les paraules.
• També existeixen altres causes que provoquen errors ortogràfics, com per exemple l'aversió per part de l'alumnat cap a la lectura (aspecte que com docents haurem de potenciar), o també el tipus de metodologia, el qual ha pogut ser mal emprat en el qual s'ensenyen aquestes regles ortogràfiques, entre altres possibles causes.
• Tots aquells alumnes que hagin adquirit una segona llengua pot portar a crear confusions entre ambdues llengües i provocar faltes d'ortografia. Com a moltes de les quals veurem a continuació en l'anàlisi dels dictats realitzats. Un exemple, els alumnes que viuen a Catalunya i tenen dues llengües, el castellà i el català. En aquest cas es dóna lloc a una interferència lingüística.

Com ja hem esmentat, els nens i nens de segon es troben en en el Nivell Alfabètic, tenen una escriptura natural, és a dir, els infants plasmen allò que es pot pronunciar, escriuen tal com sonen les paraules i això provoca una sèrie de faltes ortogràfiques ja sigui per interferències fonètiques, morfo-sintàctiques, lèxiques, etc.

A continuació, s'exposen els errors més comuns que han realitzat els alumnes:

• LL/G: Confonen la ele geminada amb la g.
• O/U: Confonen la o neutra amb la u.
• V/B: Confonen la v i la b.
• Accents: En tots els dictats dels alumnes no trobem accents, ja que per la falta d'adquisició de la norma no saben on col·locar les titlles. Es millora a força de llegir, realitzar exercicis.

Les docents de segon de primària de l'escola ens van facilitar els recursos que utilitzen tant per a l'ensenyament de l'escriptura com l'avaluació d'aquests. Primerament, per poder analitzar les mostres recollides hem de tenir en compte el Currículum d'Educació Primària. Com aquest exposa en el cicle inicial “Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i comprensió de textos. Aquest criteri pretén comprovar si s'han adquirit els coneixements gramaticals bàsics sobre la llengua. [...] Al final de l'etapa aquests continguts inclouen les denominacions dels textos, els elements que constitueixen els enunciats, el coneixement dels varis tipus de paraules (nom, adjectiu, verb, etc.) i nocions bàsiques sobre com estan formades (variacions de gènere i de nombre, nombre i persona, prefixos i sufixos, etc.).”

                                                                                   Font: Elaboració pròpia

Pel que fa a l’anàlisi de les característiques gràfiques i lingüístiques (Teberosky, 1987) observem que atenent al aspecte gràfic els nens i nenes ressalten el títol, ho posen a un lloc rellevant i amb elements de notació. A més a més podem observar que els nens escriuen amb lletra lligada, i que es senten més segurs utilitzant una pauta, que en molts casos la creen ells mateixos.  Atenent a la forma sintàctica observem que la majoria de títols inventats són dos noms units per una conjunció.

Conclusions:

Observant la realització de les diverses activitats que els hi hem fet als nens i nenes, hem extret una sèrie de conclusions, les quals les podem relacionar amb la investigació sobre l’escriptura que fa Emilia Ferreiro en els seus articles sobre les inscripcions de l’escriptura.

Tal i com diu l’Emilia Ferreiro, hem d’ajudar als infants a que s’alfabetitzin, tot i que hem de saber que aquests estan subjectes a l’aprenentatge i són un objecte pensant. El que hem intentat nosaltres és ajudar a aquells nens i nenes que tenien més dificultats en fer les activitats proposades, tenint en compte les seves necessitats en el procés d’aprenentatge i alfabetització i tenint en compte la seva intel·ligència.

Cal destacar que en els articles s’explica detalladament la complexitat de la fase d’escriptura sil·làbica i el procés de transició per el que passen els infants fins a arribar a la fase alfabètica. S’esmenten casos de nens i nenes en els quals es pot apreciar la dificultat i la complicació del desenvolupament de la escriptura. Per tant, el podem relacionar amb el nostre treball pel fet que explica detalladament mitjançant diferents exemples de nens i nenes, els quals també coincideixen amb alguns dels nens que nosaltres vàrem observar i analitzar. A més a més, els estudis realitzats en els articles d’ Emilia Ferreiro, també podem observar els mecanismes que usen els nens i nenes que es troben en les primeres fases d’escriptura, i és realment interessant veure els resultats de les investigacions fetes en infants reals. Tanmateix aquests resultats fan reflexionar sobre el fet que els nens i nenes que estan aprenent a escriure, aquest aprenentatge els suposa un gran esforç i és realment difícil per ells.

Per ùltim afegir que no nomes s’ha de treballar i dominar  els aspectes lingüístics de la redacció (ortografia,morfologia i sintaxi) ja que no tenim garantida una expressió escrita eficaç si aquests aspectes s’aprenen fent activitats analítiques desvinculades de qualsevol intenció comunicativa.

Escrit individual Melania: Des del meu punt de vista, el treball d’observació ha estat molt interessant i satisfactori ja que he aplicat conceptes apresos a la universitat sobre el tema de l’escriptura i la lectura a nens i nenes de cicle inicial d’Educació Primària. He pogut observar a partir de 8 nens i 7 nenes, la implicació i importància que té la lecto-escriptura en cadascun d’ells. A més a més, he vist conjuntament amb les meves companyes, el moment evolutiu on es troba cada infant en quant a la lectura i escriptura.

Des de fa molt de temps que s’han dedicat grans esforços d’investigació basats en la busca d’estratègies dirigides a l’estudi de com s’ensenya i com s’aprèn a llegir i escriure. Mitjançant aquest treball, les meves companyes i jo hem pogut aplicar diverses estratègies per observar si aquestes tenen conseqüències, ja siguin positives o negatives, en el procés de lecto-escriptura de l’infant.

A través del treball d’observació he vist com la lectura i l’escriptura comparteixen habilitats cognitives, però requereix molt més que llegir. Considero que, per poder adquirir l’habilitat de llegir i escriure és imprescindible la presència d’un llenguatge, ja sigui oral o de símbols.

Crec que les estratègies que vam proporcionar a cada nen i nena a l’hora de realitzar les activitats, van propiciar un ambient acollidor. Tant les meves companyes com jo vam organitzar-ho tot amb la intenció de que els nens i nenes es comuniquessin. Vam planificar un repertori variat d’activitats comunicatives per parlar, escoltar, llegir i escriure, que ha ajudat a què els nens i nenes gaudeixin fent les diverses activitats que els hi hem proposat.

Per una banda, el fet d’inventar-se el final d’un conte i el títol, fa que els infants es familiaritzin, s’informin, segueixin instruccions i expressin les seves idees, sentiments i el seu món imaginari. El que em va sorprendre d’aquestes dues activitats, va ser la falta d’imaginació d’alguns infants, ja que alguns d’ells intentaven copiar-se dels seus companys. Aquest fet pot ser perquè normalment a l’escola t’ho donen tot fet.

Per altra banda, la lectura del conte que fan els nens i nenes permet la comunicació col·lectiva ja que tots llegeixen el mateix llibre en veu alta, i els infants aprenen els uns dels altres i estimulen la interacció i comunicació entre ells. Amb el dictat que els hi fem a continuació, pretenem que els nens i nenes escoltin amb atenció, exercitin la llegibilitat i la rapidesa de l’escriptura.

Per últim, amb la il·lustració del conte, pretenem que els infants recordin què han llegit i escoltat i desenvolupin la seva imaginació.

Per con concloure, he de dir que amb aquest treball d’observació he après que la lectura i l’escriptura són dos tipus d’activitats diferents fonamentalment perquè les operacions que ha de realitzar el nen o nena no són idèntiques, encara que tots dos conceptes s’adquireixen aproximadament al mateix temps. Un exemple d’això ha sigut el d’observar en el procés de la realització de les activitats, que alguns nens i nenes eres capaços de llegir una paraula perfectament i després escriure-la de manera errònia.

Aquesta discrepància m’ha sorprès i m’ha fet reflexionar, ja que he pogut percebre i afirmar que l’escriptura consisteix en la producció de paraules i la lectura en el reconeixement i comprensió d’aquestes.

Personalment, considero que ha estat un treball molt interessant ja que he pogut observar en els nivells de lectura i escriptura en els quals es troben els nens i nenes de 7 a 8 anys majoritàriament, tot i que hem tingut en compte el ritme d’aprenentatge de cadascun d’ells.

Escrit individual Marian: Aquest treball d’observació considero que és molt interessant. A més a més, és un treball que ajuda a entendre les fases d’escriptura les quals tots nosaltres en hem trobat en algun moment de la nostra vida. Cal dir també, que es tracta d’un treball que és totalment diferent al que estem acostumats, ja que hem d’observar en primera persona nens o nenes reals i analitzar la seva escriptura i/o lectura, tenint en compte els coneixements previs que té, en quina fase de desenvolupament es troba, etc. El que més m’ha impactat és el fet que dins d’un mateix grup de nens de les mateixes edats, com el que hem observat nosaltres, hi ha diferents nivells de desenvolupament de l’escriptura. Aquest fet, em fa reflexionar sobre la dificultat que té una tutora d’un grup classe, ja que ha de conèixer el nivell de cada nen, i tenir-lo en compte a l’hora d’avaluar, i també a l’hora de fer activitats per tal que tots els nens arribin a una fase concreta que correspon a l’edat. Tot i saber-ho, hem centrat el nostre anàlisi amb un subgrup de nens els quals es troben més o menys dins del mateix nivell. Això ens ha permès fer una observació més exacte, concreta i no tant general.

Escrit individual Jennifer: Escollir i dissenyar una activitat funcional de lectura i d’escriptura aplicant els conceptes apressos a classe i aplicant la teoria d’autors com Montserrat Fons i Emilia Ferreiro és molt interessant. Aplicar aquesta teoría a un treball d’observació real amb nens i nenes fa que puguem relacionar i reestructurar els conceptes apresos amb la pràctica educativa. El poder haver portat a terme en primera persona una activitat funcional i apreciar com els nens i nenes responen a aquesta activitat és realment motivador i productiu per entendre la producció i realització d’activitats de lecto-escriptura. Amb aquesta activitat hem utilitzat estratègies de com s’ensenya i es fomenta la lectura i escriptura, ha estat un treball molt dens, respecte a les estratègies utilitzades, ja que hem fet cinc activitats, les quals hem portat a terme i analitzat profundament. Hem decidit fer cinc activitats perquè creiem que totes van molt relacionades i que una activitat depèn de l’altra. Això ho podem apreciar analitzant cada activitat que hem fet: la lectura en veu alta és clau per entendre la historia, compartir-la i contextualitzar les següents activitats, fer seguidament un dictat de la lectura és interessant per observar les errades ortogràfiques, treballar-les i familiaritzar-se amb les paraules, les activitats finals són més creatives com són elaboració d’un final inventat de la història, elaborar el títol de la història i finalment il·lustrar-la. Aquesta ultima activitat significa fer una abstracció del contingut, fomentar la creativitat i la producció pròpia literària.

Gràcies a la posada en pràctica del treball m’he adonat que quan als nens els hi dius que facin una activitat en la qual has d’utilitzar la imaginació i creativitat, com inventar-se un títol o el final de la història, els hi costa molt i no saben bé què fer i es copien del company del costat o et pregunten com ho poden fer, això és conseqüència que moltes de les activitats que fan a l’escola són massa pautades. Cal dir, que el llibre de Montserrat Fons ens ha ajudat molt, les activitats estan inspirades d’aquest llibre, estan molt ben explicades i com, ja s’ha esmentat, tenen la qualitat d’haver estat experimentades directament a les aules.

Per últim, s’ha d’esmentar que gràcies a aquest treball he vist la importància de no separar lectura i escriptura, ja que implica dominar moltes habilitats relacionades entre elles. L’escola no ha de seguir una metodologia tan mecànica en l’aprenentatge de la lecto-escriptura, ha de fomentar espais que incitin a llegir, a escriure, és a dir, hi han d’ haver moments i espais motivadors.

BIBLIOGRAFIA

- Fons, M.: Llegir i escriure per viure, Ed. la Gal·lera, Barcelona, 1999.

- Ferreiro, E. Las incripciones de la escritura (2013).