Treball d'obervació

a.  Introducció

Dades principals de l’infant i relació que té amb la lectoescriptura

La Laia té 5 anys, apunt de fer-ne 6. A casa seva parlen el català (amb la mare) i el castellà (amb el pare), de tal manera que ella està  molt acostumada a utilitzar ambdues llengües a l’hora de comunicar-se. A més a més, aquest any ha començat amb l’aprenentatge de la lectoescriptura a l’escola. És per això que uns dies abans de preparar les activitats que li faríem li vam preguntar en quin idioma les preferia. El nostre objectiu era sobretot que se sentís còmoda facilitant-li en la mesura que poguéssim tot el procés.

La mare de la Laia ens va explicar que van començar la lectoescriptura a l’escola a partir dels noms de cada company de classe. A través d’aquests van anar aprenent les lletres inicials, i en majúscula, dels noms de cada nen, de manera que moltes de les lletres de l’abecedari van quedar ja cobertes. De mica en mica, i gràcies a la resta de lletres dels noms propis dels companys, van anar aprenent-les totes. A hores d’ara, la Laia ja sap totes les lletres, però encara li costa assignar cada lletra de la paraula a un so diferent, escrivint així la paraula de forma alfabètica. A casa seva, al menjador, tenen penjades algunes de les lletres que més li costen escrites de forma lligada, de tal manera que a l’hora de fer alguna activitat de l’escola sempre hi pot fer referència. Segons el que ens va dir la seva mare, la Laia està molt contenta amb tot el procés d’aprendre a escriure i a llegir, i a l’escola li han dit que progressa molt bé.

Presentació i desenvolupament de les activitats

Un cop elaborades les activitats i concertat el dia en què quedaríem, vam anar totes tres a casa seva. Ens van fer passar al menjador i ens vam situar al voltant de la taula. Li vam dir que, si volia, podia utilitzar llapis i goma, per poder rectificar sempre que volgués a l’hora d’escriure. Quan ja estava preparada, li vam explicar que li portàvem tres activitats, que li diríem en què consistien i després li deixaríem temps per tal que ella les fes amb tranquil·litat.

Durant les tres activitats que li vam proposar, la Laia es va mostrar molt tímida i això, segurament, va influir en el fet que ho fes millor o pitjor, tant a l’hora d’escriure com en la comprensió lectora.

A la primera activitat, la del dictat d’oracions, li va costar començar a escriure i quan ho va fer estava molt concentrada, de fet, tan concentrada que no avançava. De seguida vam veure que les oracions eren massa llargues i complexes i que, per tant, les activitats posteriors també podrien ser d’una dificultat massa elevada. A la primera frase es va quedar parada cap a la tercera paraula i al veure que tardava molt a escriure, vam optar per dir-li que no es preocupés, que passaríem a la segona i que en tot cas més tard ja ens miraríem l’altra. El mateix va passar amb la segona frase, així que vam passar a fer la tercera (escurçant-la i modificant-la a mida que la dictàvem) i finalment vam acabar de fer una mica la primera.

Així doncs, davant d’aquesta situació, vam decidir improvisar allà mateix i la segona activitat, la qual en un principi consistia en escriure les instruccions del seu joc preferit, vam modificar-la fent que ens ho expliqués oralment. Primer de tot vam iniciar una petita conversa introductòria perquè ens expliqués què és el que acostumava a fer a l’hora del pati i amb qui jugava, fins arribar al punt dels jocs que acostumaven a portar a terme. Un cop arribats a aquest punt, li vam preguntar directament com es jugava al seu joc preferit, ja que nosaltres no el coneixíem. La nena ho va explicar de manera molt resumida i vam haver de fer-li algunes preguntes per tal que ens digués els diferents passos que s’havien de seguir per tal de jugar-hi. Quan va finalitzar va afegir que s’ho passava molt bé jugant a allò. Per començar la tercera i última activitat, vam explicar-li que aquest cop seria al revés, és a dir, que li llegiríem un conte i que després ella ens l’hauria de tornar a explicar per tal que nosaltres l’anéssim escrivint. Vam fer la lectura amb el text al seu costat i assenyalant les paraules que anàvem llegint, per tal que ella visualment també anés llegint amb nosaltres. Vam llegir el text un primer cop i la Laia només es va quedar amb un parell d’idees bàsiques. Tot seguit, vam repetir la lectura en veu alta, aquesta vegada de manera més lenta per tal que comprengués totalment la història. A més, vam introduir alguns mots que la poguessin ajudar (la lletera, “aquella noia que portava la gerra de llet al cap) i recalcant o posant èmfasi en aquelles parts que crèiem rellevant de cares a explicar el conte. Un cop finalitzada la lectura, tot i que no se’n recordés de tots els detalls, va ser capaç de transferir-nos tots els fets rellevants de la història que prèviament havia escoltat. Ara bé, no va saber veure la relació d’efecte - conseqüència que té la història de “La lletera”-.

Les activitats, per tal de facilitar la comprensió i l’anàlisi posterior que hem fet, estan descrites amb més concreció al següent apartat.

b.  Anàlisi de les activitats

1.    Estratègies

Activitat Nº1: Dictat de tres frases curtes ·      El caçador va sortir de casa. ·      La vaca nedava a l’estany. ·      La nena porta un vestit amb un estampat floral Explicar-li en què consisteix l’activitat: se li dictaran tres frases curtes, que ella haurà d’escriure amb llapis i que podrà rectificar sempre que vulgui.

Estratègies utilitzades en el procés d’escriptura

1.     Escoltar atentament el que li dictàvem.

2.     Repetir mentalment o en veu baixa la paraula dictada abans d’escriure (vàries vegades si calia).

3.     Fixar-se en els sons i transcriure’ls en la lletra que els representa. (Creiem que al remarcar certs sons de les paraules la nena va escriure’ls deixant-se altres grafies).

4.     Estar-se una estona pensant abans d’escriure. (Necessita força temps per identificar els sons que formen les paraules i decidir la lletra que li correspon)

5.     Escriure.

Activitat 2: Escriure un text de gènere concret Que ens expliqui per escrit les instruccions sobre el seu joc preferit. Petita conversa que donarà pas a l’activitat: “Laia, quan surts al pati de l’escola a què jugues ? I quin és el teu joc preferit ? Imagina’t que a la teva classe ve un nen nou i que no és d’aquí. Com li ho explicaries en unes instruccions com s’hi juga a aquest joc?”

Estratègies utilitzades en el procés de comunicació d’instruccions

1.     Escolta l’enunciat de l’activitat.

2.     Escull el seu joc preferit.

3.     Nombra les accions. (Però ho fa de forma descontextualitzada i no especifica que les accions són imaginàries)

4.     Amb l’ajuda de les intervencions aconsegueix expressar accions de manera més concreta.

Activitat 3 : Dictat a la mestra Hi havia una vegada una lletera que caminava ben alegre cap al mercat i que portava damunt del seu cap una gerra de llet. La lletera anava caminant i imaginant què en faria de la llet i quins beneficis en  trauria. Amb la llet que vengués, compraria un gran cistell d’ous frescos. D’aquests ous naixerien tres pollets que es convertirien en pollastres i els podria vendre a canvi d’un porc. Llavors l’engreixaria molt per poder vendre’l i comprar una vaca amb el seu vedell. Però de cop i volta es va entrebancar amb tanta mala sort que tota la llet va anar a parar a terra!Totes les seves il·lusions van desaparèixer en un no res. Si no hi havia llet ja no hi hauria res de res. Se li explica en funcionament d’aquesta activitat : primer et llegirem aquest conte, que has d’escoltar molt atentament, i un cop acabat ens l’hauràs d’explicar mentre nosaltres escrivim.

Estratègies utilitzades en el procés de resumir un conte

1.     Escoltar l’enunciat de l’activitat.

2.     Escoltar la lectura d’un conte breu, dues vegades. (Atès que després de la primera lectura no va saber respondre la tasca).

3.     Entendre la tasca demanada.

4.     Recordar el qui (protagonista) i el què (què fa i què li passa).

5.     Recordar la seqüència d’animals. (Però no la relació entre aquests. No veu que compra i ven els animals, sinó que pensa que és el que té la lletera).

6.     Recordar el final del conte. (Però no veu la relació causa - conseqüència: si no té llet no podrà tenir tot allò que imaginava).

2.    Moment evolutiu de l’ infant

Prenent de referència els tres nivells de l’evolució de les conceptualitzacions de l’escriptura que Emilia Ferreiro fa al seu article La escritura antes de la lectura, trobem que la nena que hem estudiat es situa al tercer estadi evolutiu, és a dir, l’estadi al qual els nens/es comencen a establir relacions entre els aspectes sonors i els gràfics.

Dins d’aquest estadi, se situaria concretament a l’etapa de la transició sil·làbica-alfabètica, ja que als escrits apareixen lletres que representen una síl·laba i alhora trobem fragments en el qual l’escriptura és alfabètica (apareix cada lletra de la paraula).

La nena intenta donar un valor sonor a cadascuna de les lletres que composen un text, però a vegades acaba dividint la paraula en síl·labes en comptes d’unitats. Un exemple amb el qual ens hem trobem és el següent:

En el dictat de “La nena porta un vestit”, la Laia escriu “L A N A P O R T A U N V S I T”.

Veiem que en el primer moment “La”, l’escriptura és totalment alfabètica. En canvi, en “nena”, la Laia escriu “N A”, la primera i l’última lletra de la paraula, que representen les dues síl·labes que la paraula forma; de manera que l’escriptura seria sil·làbica, com també passa en “porta” i “un”. En el cas de “vestit”, la nena mescla l’escriptura sil·làbica amb l’alfabètica, escrivint així “V S I T”.

Exemple del que la Laia va escriure:

3.    Reflexions

.    Ajudes proporcionades

Per tal de facilitar a la nena el desenvolupament de les activitats, vam intentar que des d’un començament es sentís còmode, proporcionant sempre que feia falta reforç positiu, amb la intenció que a poc a poc anés deixant de banda els nervis que a vegades la bloquejaven.

També, vam permetre que realitzés les tasques amb llapis i goma, ja que d’aquesta manera la nena sabia que podia rectificar sempre que volgués, en canvi, si ho hagués fet en bolígraf pot ser s’hagués sentit més pressionada, ja que aquest un cop escrius no s’esborra.

A més, intentàvem guiar la comunicació oral a través de mots clau, amb la finalitat que la nena ordenés les idees que tenia al cap.

Per últim, també vam repetir vàries vegades el text o les paraules de les activitats, fins i tot llegint-les per síl·labes. Això va ser perquè degut al nivell de lectoescriptura de la nena, encara si costa identificar diversos sons, i al fer les paraules lentament era capaç d’identificar les lletres que havia d’escriure de manera més fàcil i ràpida.

2.     Sorprès

El primer que ens va sobtar va ser l’estadi al qual es trobava la nena, ja que cursa Educació Infantil i nosaltres anàvem amb la idea que ja era a Educació Primària. Per tant, les activitats que vam preparar podien semblar senzilles per un infant de primer cicle de Primària, però per ella encara eren massa complicades.

També, ens ha sorprès el fet que li costés tant escriure les paraules, i que en canvi després recordés que hi havia lletres “trapelles” (el nom que a l’escola els donaven a les vocals neutres i les que no sonen igual que s’escriuen) i que fins i tot hi havia una lletra, la h, que s’escrivia però no tenia so.

Per acabar, hem de mencionar que hem quedat molt sorpreses per la rapidesa en la que els infants poden aprendre el procés de lectoescriptura i que poden interioritzar diferents conceptes.

3.     Què modificaríem en activitats posteriors del mateix tipus?

Només de començar amb la primer activitat ja ens vam adonar que les frases haurien d’haver estat més curtes i que no havíem estat del tot realistes quant a la dificultat que tenien ni el nivell que podria tenir la nena (recordem que tot just ha iniciat el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura).

Per tant, quan vam passar a fer la segona activitat (escriure les instruccions del seu joc preferit), de seguida vam veure que seria massa complicat i vam preferir que ho comuniqués oralment mentre nosaltres gravàvem la seva veu.

Pel que fa a la tercera i última activitat, vam haver-li de llegir dos cops al text, ja que ens vam adonar que una segona lectura faria que l’entengués més, així com llegir-lo més lentament i posant èmfasi en allò que era important que recordés.

Finalment, quelcom que vam veure i que podríem intentar modificar i millorar és el fet de crear un ambient de confiança en què l’ infant s’hi trobés còmode i amb una bona disposició a l’hora de fer les activitats. De fet, creiem que la primer activitat l’hagués sabut fer molt millor sinó fos perquè estava molt nerviosa.

  
 REFLEXIONS INDIVIDUALS

 Reflexió Berta Àlvarez

L’escriptura i la lectura són un instrument social de naturalesa convencional (Emilia Ferreiro, 2000). Això fa que la única manera d’aprendre-ho sigui a través del contacte entre les persones, el fet d’intentar establir una comunicació amb aquestes. Com diu Ferreiro, escriure és construir una representació segons una sèrie de regles socialment codificades; llegir és reconstruir una realitat lingüística a partir de la interpretació dels elements proporcionats per la representació.

Al nostre estudi ens hem centrat bàsicament en l’escriptura i la comunicació oral i les estratègies que hi intervenen. Tot i així aquest petit anàlisi ens ha servit per reflexionar i adonar-nos que la lectoescriptura és un procés molt complex i que requereix una gran dedicació. Per escriure els infants han de pensar i planificar el que escriuran, utilitzar relacions grafofòniques (relació so-grafia) i altres convencions per la notació gràfica, així com també revisar allò que s’ha escrit d’acord al tema (Camps, 1994). En el nostre cas, la Laia estava en un estadi intermig, en el qual encara no escrivia les paraules de forma totalment alfabètica, com concebem nosaltres les paraules; sinó que encara estava fent el pas de l’escriptura sil·làbica a l’alfabètica. Aquesta fase és complicada, ja que l’infant ha de trencar les estructures mentals que s’havia format en el sistema sil·làbic, per començar a comprendre que és una altra la manera com les paraules es construeixen, la formació alfabètica.

Les activitats que hem realitzat ens han servit per observar com n’és d’important crear un bon clima per tal que els infants puguin treballar, ja que si el clima no és de confiança, la resolució de les activitats per part dels nens és molt més dificultosa. Així doncs, primer de tot cal crear aquest bon clima i, en segon lloc, cal que les activitats estiguin adaptades al nivell evolutiu de cada infant: sense ser massa pretensiosos, però donant activitats que atraguin i impulsin a l’infant a desenvolupar totes les tècniques que tingui a l’abast.

Reflexió Sara Ramos

Primer de tot, he de dir que en els dos anys que porto de carrera, mai no havia pensat i programat cap activitat relacionada amb el procés de lectoescriptura, i que per tant, aquest treball m’ha fet veure aspectes que no coneixia. Crear activitats d’aquest tipus pot semblar una tasca fàcil, però realment no ho és, ja que s’ha de tenir present el nivell de l’ infant i la seva edat.

D’altra banda, m’he adonat que no només conten la edat i el nivell de l’ infant a l’hora de fer les activitats, sinó que també han de ser amenes, degut que el nen/a ha d’estar còmode realitzant- la. Pel contrari, si fem activitats que a simple vista semblin molt estrictes o serioses poden posar nerviós l’ infant, i que se’ns bloquegi, i per tant, no podríem observar el que realment volem.

També, he de dir que m’ha sorprès molt com es va portar a terme el desenvolupament de les activitats, ja que no coneixia la nena d’abans i em pensava que era més gran. Al veure que encara cursava P5 i que les nostres activitats anaven encarades a nens/es de Primària, vam pensar que serien massa complicades per ella, i així va ser. Al començar la primera activitat vam veure que li costava molt i per tant, les altres dues que teníem preparades les vam haver de reorganitzar i caviar allà mateix de forma improvisada. Al final, un treball que havia de ser de lectoescriptura, va acabar essent majoritàriament de comunicació oral.

Hem après per treballs futurs, que abans de realitzar res hem de saber a quina etapa està l’ infant, per tal d’adaptar les activitats a la seva edat i nivell.

També, vaig quedar molt sorpresa amb la nena, ja que encara que li costés fer les nostres activitats, després de fer una petita conversa final, vaig veure que la teoria se la sabia molt bé (vocals neutres, lletres que no sonen com s’escriuen, l’ h no sona, etc.).

Per últim, també he de remarcar que m’ha agradat molt fer una activitat d’aquest estil, ja que hem pogut veure de primera mà com una nena realitzava activitats de lectoescriptura, i veure aquest procés és molt enriquidor per nosaltres i ens motiva com a futurs Mestres.

Reflexió Laura Rodríguez Vilella

L’elaboració d’aquestes activitats i la posterior anàlisi sobre tot el procés m’ha fet aprendre molts aspectes de la lectoescriptura i com afrontar-la en les edats en què s’inicia, com és el nostre cas.

En primer lloc, crec que un dels requisits indispensables perquè aquest procés es desenvolupi adequadament és que es creï un espai de confiança. Gràcies això, tot fluirà més i l’alumne en el moment de fer les activitats se sentirà més còmode i per tant també ho farà millor. Així doncs, aquesta serà la tasca del docent o de qui hagi elaborat les activitats.

D’altra banda, me n’he adonat que per dissenyar unes bones activitats és necessari conèixer les diferents etapes sobre el desenvolupament dels infants relacionat amb l’aprenentatge de la lectoescriptura. Al mateix temps, però, també s’ha de saber com és el nen o la nena que tens al davant, quines són les seves característiques i necessitats particulars, per així fer unes activitats que realment s’adaptin a ell o a ella.

Això últim, de fet, ho he après arrel de la nostra experiència amb aquest treball. Considerem que les nostres activitats eren un pèl massa difícils per la nena que teníem. Potser vam ser una mica massa ambicioses en aquest sentit i, per exemple, en comptes de dictar-li tres oracions, hauríem d’haver-li fet escriure algunes paraules.

Tot això va fer que durant el procés de la realització de les activitats haguéssim d’anar modificant el que havíem portat, de tal manera que la gran majoria va ser comunicat oralment i no pas de manera escrita. A més a més, en el transcurs de les diferents exposicions dels nostres companys, també vam veure que hauríem d’haver recalcat més la part de lectura de les nostres activitats, ja que ens havíem centrat molt en l’escriptura.

En conjunt, podríem dir que tots aquests factors han fet que aquesta activitat d’observació fes fallida. Tanmateix, considero que tot i així hem après molt dels errors que hem comès i estic segura que això també ens servirà de cares a futures ocasions en què haguem de fer activitats de lectoescriptura o d’altres temes.